Opinió
Article d’opinió de la FEDAIA publicat a Social.cat
Aquest dimecres dia 11 de novembre Catalunya està convocada a una vaga general que té el seu origen en la crisi per l’accés a l’habitatge. I des de FEDAIA tenim clar que hi donem el nostre total suport i explicarem per què.
La de demà és una protesta que exigeix un canvi de rumb en les polítiques públiques i en el marc legislatiu entorn d’un mercat que, els últims anys, s’ha mogut per criteris merament especulatius, que han representat una clara vulneració del dret a l’habitatge digne recollit a la Constitució espanyola i, per altra banda, que han suposat un empobriment i una pèrdua de poder adquisitiu notable per a la majoria de la ciutadania.
I amb tot aquest context, hem vist com això ha esdevingut una situació especialment greu en aquelles famílies que viuen en situacions de precarietat econòmica i per a qui, mantenir un sostre, esdevé una autèntica quimera.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, Catalunya lidera el nombre de desnonaments a tot l’Estat, amb prop de mil el tercer trimestre d’aquest any. Segons l’Observatori DESCA, s’estima que en la meitat d’aquests alçaments hi ha infàncies i adolescències implicades. Una xifra inassolible i incompatible amb l’article 47 de la Constitució que estableix el dret a un habitatge digne i adequat de tots els ciutadans, l’obligació dels poders públics per fer-lo efectiu i la lluita contra l’especulació, regulant l’ús del sòl segons l’interès general. A banda de vulnerar drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de les Infàncies de les Nacions Unides.
La FEDAIA se suma a aquesta exigència que emana d’aquesta vaga i afegeix un element que creiem fonamental des de la perspectiva de la defensa de drets de les infàncies i les adolescències: no es pot donar cap més desnonament amb infàncies i adolescències implicades.
Fa uns mesos la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència vam presentar la recerca Acompanyament a infàncies i adolescències afectades pel risc d’exclusió residencial i la pèrdua de l’habitatge, coordinada per l’antropòloga social i cultural de la UAB, Miryam Navarro Rupérez, que demostra els efectes nocius dels desnonaments i la precarietat habitacional en el desenvolupament integral de les infàncies i adolescències, i posa de manifest com els processos de desallotjament i canvis sovintejats de residència afecten en l’autopercepció identitària de les mateixes, tenen impacte en el seu desenvolupament cognitiu i en l’èxit escolar, trenquen els seus vincles socials i d’arrelament comunitari i afecten el seu benestar emocional, entre d’altres qüestions.
És per això que, des de la FEDAIA, reclamem que s’aturin els desnonaments que afectin infàncies i adolescències, especialment si no hi ha alternativa habitacional. Alhora, exigim canvis legislatius, com també la implementació d’una sèrie de mesures que busquen pal·liar aquests efectes, mentre es facin els canvis legislatius exigits. Unes mesures que haurien de passar per desplegar recursos socials destinats a infàncies i adolescències en aquests casos, mantenir la vinculació escolar i les facilitats perquè les famílies puguin mantenir els mateixos entorns.
I alhora desplegar el projecte de la Prestació Universal per a la Criança, en la línia de la proposta elaborada per la FEDAIA el 2015, perquè les famílies rebin una prestació per cada fill que contribueixi a alleugerir la situació econòmica en un moment en què la pèrdua de poder adquisitiu és una evidència per unes pujades de preus molt superiors a les dels salaris, sobretot pel que fa a l’habitatge, serveis essencials i alimentació.
En aquesta reivindicació per garantir els drets de les infàncies i adolescències, en general, i el dret a un habitatge digne i a l’estabilitat habitacional, en concret, ens hi juguem massa per dilatar més les solucions. Són els poders públics els que tenen l’obligació de garantir aquests drets, regulant un mercat que durant massa anys s’ha posat d’esquena al bé comú, vulnerant drets fonamentals amb una cobdícia depredadora que està acabant amb el teixit social, la cohesió i està malmetent el present i el futur de milers de nens, nenes i adolescents.