1. Presentació
L’eina IAQI és una eina que presenta una relació d’indicadors per avaluar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa amb Famílies en Situació de Risc en el context dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa. Aquesta eina neix a partir de la Guia d’estàndards del Servei d’Intervenció amb famílies amb infància i adolescència en risc. L’objectiu d’aquesta guia és contribuir a la sistematització de les pràctiques socioeducatives i oferir un marc per a desenvolupar les intervencions de qualitat d’aquests serveis, tot considerant les innovacions metodològiques que van arribar amb la pandèmia, com ara l’ús de les tecnologies, i que han introduït canvis en la intervenció socioeducativa. En ella es recollien 16 estàndards i la seva definició que han estat fruit de la reflexió, consens i validació de les persones professionals i usuàries d’aquests serveis justificats des d’un punt de vista teòric.
Partint d’aquesta guia, es va dissenyar una primera versió de l’eina IAQI, la qual ha estat objecte d’un procés de pilotatge i validació amb la col·laboració de persones professionals dels Serveis d’Intervenció amb famílies amb infància i adolescència en risc. L’eina IAQI que ara presentem recull 11 estàndards validats amb els seus respectius indicadors d’avaluació, i ha estat possible la seva elaboració gràcies al consorci establert entre la FEDAIA, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Tarragona i el Grup de recerca GRISIJ (Grup de recerca en intervencions socioeducatives infància i joventut).
L’eina ha estat validada des d’un procés de triangulació metodològica on s’han inclòs les veus de les persones professionals d’aquests serveis amb diferents estratègies: mitjançant l’aplicació de qüestionaris destinats a valorar la claredat i pertinència dels indicadors proposats, a més de dur a terme 61 implementacions de l’eina per valorar la seva rellevància, tant a nivell individual com d’equip. D’altra banda, la participació de 32 professionals en quatre grups de discussió ha contribuït significativament a enfortir el debat i a consolidar el consens respecte als estàndards i indicadors més pertinents a l’hora de fer servir l’eina.
Així mateix, en aquest procés s’han recollit suggeriments que posen de manifest la necessitat de fer-la més àgil i operativa, simplificant els indicadors i facilitant-ne l’aplicació en una versió més sintetitzada, idealment amb un dispositiu més accessible i automatitzat. Tot i que es valora especialment el seu format i caràcter pràctic, també s’ha subratllat la conveniència de disposar d’una versió més concisa per poder aplicar-la en diferents moments de les intervencions amb famílies. Finalment, s’ha consolidat aquest procés amb la validació de l’equip de recerca i el Grup Motor (GM) en un procés de validació participatiu. El resultat és el que es presenta en aquest document.
2. Equip de recerca
Coordinació:
Núria Fuentes-Peláez, Universitat de Barcelona
Equip de recerca:
- Ainoa Mateos Inchaurrondo, Universitat de Barcelona
- Judit Rabassa Parés, Universitat de Barcelona
- Valeria Soto, Universitat de Barcelona
- Toni Ruiz, Universitat de Barcelona
- Gemma Crous, Universitat de Barcelona
- Ha col·laborat: Ylenia Fernández Olivares
Grup motor:
Direcció: Sònia Martínez, FEDAIA
Equip:
- María Carmelita Lapadula, FEDAIA
- Carme Calafat Siquier, ABD – Associació Benestar i Desenvolupament
- Juanma Cabrera Moreno, Salesians Sant Jordi
- Ana Jiménez Viñas, Diputació de Barcelona, Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat
- Carol Martinez Garcia, Diputació de Barcelona, Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat
Entitats locals participants:
Coordinació: María Carmelita Lapadula, FEDAIA
- Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)
- Actua SCCL
- Aldees Infantils SOS Catalunya
- Associació CEPS
- Associació SAO PRAT
- Càritas Diocesana de Barcelona
- Doble Via, SCCL
- EDUVIC, SCCL
- Fundació IDEA
- Fundació La Salut Alta
- Fundació MAIN
- Fundació Marianao
- ISOM, SCCL
- Suara Serveis, SCCL
FEDAIA, Federació d’entitats d’atenció i d’educació a la infància i l’adolescència.
C/ Girona 34 interior. 08010 Barcelona. www.fedaia.org
Amb el suport de: Diputació de Barcelona
3. Com s’utilitza?
IAQI es pot fer servir per valorar i analitzar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa amb Famílies en Situació de Risc. S’aconsella respondre primer de forma individual i, en un segon nivell, respondre en equip.
En aquest primer nivell de valoració, els indicadors es responen segons el grau d’acord o desacord amb l’afirmació que es presenta a l’indicador. Al final de cada estàndard es valora de forma global l’assoliment de l’estàndard.
En el segon nivell de valoració, es comparteixen les valoracions individuals amb la resta de persones de l’equip i es discuteixen per tornar a fer una valoració, ara en equip. En aquesta fase es discuteixen també les propostes de millora o canvis que calen introduir i s’assumeixen compromisos d’acord amb objectius o accions de millora en el servei.
Les persones professionals poden decidir quins i quants estàndards avaluen en cada sessió d’equip, però tenint present que es recomana explorar els 11 per fer una valoració global de la qualitat del servei.
4. Quan s’utilitza?
L’IAQI es pot fer servir en diferents moments segons la finalitat i la necessitat del servei. A l’inici de la posada en marxa d’un servei per definir les bases de la qualitat del servei, durant el funcionament d’un servei per avaluar i fer propostes que incrementin la qualitat del servei, i per avaluar els progressos que han comportat aquestes propostes.
A més a més, segons la realitat i les dinàmiques pròpies de cada servei, es pot establir una temporalitat clara i sostinguda per a l’aplicació de l’IAQI, amb l’objectiu de generar espais de reflexió sistematitzats dins de l’equip que permetin avaluar la qualitat de la intervenció d’acord amb els indicadors que presenta. Es destaca la importància de programar espais i temps específics dins del servei per dur a terme l’avaluació, com a part fonamental del procés de millora i de canvi. D’aquesta manera, l’eina es pot integrar dins dels processos habituals de seguiment del servei, amb marge per a la revisió i l’adaptació en funció de les necessitats detectades.
En definitiva, IAQI pretén incidir en la millora de la qualitat dels serveis i promoure la cultura de l’avaluació i la reflexió per afavorir les innovacions en la pràctica socioeducativa que posin al centre la infància, l‘adolescència i les famílies.
5. Definició dels estàndards
Pots consultar la GUIA D’ESTÀNDARDS DEL Servei d’intervenció amb famílies amb infants i adolescents en situació de risc (SIFIA-SR).
Estàndard 1
La intervenció socioeducativa del SIFIA-SR situa infants, adolescents i famílies al centre, garantint-ne una participació activa i significativa durant tot el procés. L’atenció del SIFIA-SR reconeix a la família com a primer motor del desenvolupament integral de la infància i l’adolescència, i per això la contempla com a focus fonamental de la intervenció que s’articula des del servei tot considerant el seu context. Per tant, cal prendre una perspectiva ecològica (Bronfenbrenner, 1979) on l’infant i la seva família són subjectes centrals de l’atenció socioeducativa, tot considerant les influències directes i indirectes d’altres sistemes i les seves necessitats i recursos.
Estàndard 2
La intervenció socioeducativa del SIFIA-SR contribueix al benestar integral d’infants, adolescents i famílies mitjançant el desenvolupament de les competències parentals, el reconeixement de les fortaleses familiars i la creació de xarxes de suport informal, tot aplicant bones pràctiques basades en l’evidència per prevenir les situacions de desprotecció. Aquesta mirada lliga amb el model ecològic de desenvolupament exposat al primer estàndard i posa el focus d’atenció de la intervenció professional en les seves competències parentals per potenciar-les durant la intervenció (Balsells, 2013).
Estàndard 3
El SIFIA-SR constitueix un espai relacional, segur i de confiança per a les famílies, infants i adolescents. La seguretat i confiança associada a la construcció de vincles positius amb figures de referència és un desencadenant dels processos de resiliència (Masten, 2015). Les persones capaces de fomentar aquests vincles construeixen uns marcs de seguretat i proximitat que fomenten competències específiques relatives a la resiliència (Ciurana, 2018).
Estàndard 4
El procés de diagnòstic, d’intervenció i d’avaluació se sistematitza tenint en compte la perspectiva interseccional (edat, gènere, classe social, diversitat funcional i ètnia). La interseccionalitat és una eina necessària per superar els límits que es deriven d’una lectura parcial de les desigualtats (Zugaza, 2017).
Estàndard 5
El procés d’acollida de les famílies és el punt de partida de la construcció del vincle professional per a l’acompanyament socioeducatiu. És una fase per enfocar el pla de treball, arribar a acords, establir pactes amb l’equip professional, i assegurar la seva viabilitat.
Estàndard 6
Per dissenyar el procés de tancament es consideren els motius de finalització de la intervenció i la situació posterior del cas. Aquest tancament es valora i es dialoga amb la família per compartir la visió del procés, reconèixer els canvis aconseguits i crear un pla de continuïtat.
Estàndard 7
La metodologia grupal s’incorpora en les intervencions socioeducatives amb famílies, infants i adolescents. Els programes experiencials faciliten compartir experiències i fomenten el desenvolupament de l’ajuda mútua i el suport informal (Lin i Ensel, 1989).
Estàndard 8
La metodologia d’intervenció té en compte la cura de la persona professional i la sostenibilitat de la intervenció. És important evitar la sobrecàrrega i afavorir la cura per garantir la continuïtat del servei (Lázaro et al., 2020).
Estàndard 9
La intervenció del SIFIA-SR inclou el coneixement del teixit de serveis i recursos del territori per treballar-hi de manera estructurada, articulada, coordinada i continuada. El treball en xarxa és clau per atendre les situacions complexes de les famílies (Martin et al., 2014; Ubieto, 2007).
Estàndard 10
La comunicació amb les famílies, infants i adolescents s’articula a través de canals accessibles, clars i diversificats, incorporant l’ús de les TIC com a eina complementària. Això afavoreix l’adaptabilitat, redueix barreres i pot augmentar la comoditat comunicativa, especialment amb adolescents (Tregeagle i Darcy, 2008).
Estàndard 11
La formació especialitzada i la supervisió professional són eines clau per garantir la qualitat de la intervenció socioeducativa. La supervisió permet revisar la praxi i cuidar dels professionals (Puig i Cruells, 2011; Fernández del Valle, 2019; Rodrigo et al., 2021).
