Opinió
Article d’opinió de la FEDAIA, publicat a Social.cat
Aquesta setmana el Govern ha aprovat la creació de la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) que substitueix la DGAIA. Han estat setmanes molt convulses per la Direcció General que, des de sempre, ha tingut l’encàrrec de l’atenció a la infància i l’adolescència, però que, com indicava la consellera Mònica Martínez Bravo, en les darreres dècades ha hagut de veure com la realitat a la qual feia front ha canviat molt.
Així doncs, hi ha un ampli consens que calia una transformació del sistema; calia repensar-lo per tal d’adaptar-lo a les noves realitats, a nous paradigmes i mirades, i als avenços i aprenentatges que hem fet al llarg dels anys en l’acompanyament a les infàncies i adolescències en situació de risc o vulnerabilitat. És, doncs, important que el Govern es posi al davant d’una reformulació que, des de fa temps, les entitats del tercer sector veníem reclamant i que, cal recordar, ja s’havia començat a dissenyar en etapes anteriors.
Ens esperona i il·lusiona, però, a la vegada, ens genera reticències, que no resistències. Som partidàries d’aquesta transformació, estem disposades a que sigui en profunditat, però, a la vegada, sabem que és tasca complexa i se’ns genera dubtes. Serem capaces de fer la transformació amb el grau de profunditat que es requereix? Tindrem totes plegades les capacitats i les voluntats necessàries per a dur-la a terme? Tenim expectatives diverses sobre com s’ha de fer i sobre on ens ha de dur aquesta transformació?
La intenció expressada per la Conselleria de Drets Socials i Inclusió és situar la prevenció com un dels focus principals en l’acompanyament de les infàncies, adolescències i les seves famílies. Ho celebrem! És una demanda que les entitats que treballem sobre el terreny venim expressant des de fa anys, conscients com som que, en moltes ocasions, els entorns complexos són la clau que explica moltes de les situacions que poden conduir al desemparament i que cal poder treballar amb molt més d’èmfasi en la prevenció de les situacions de risc.
El mes d’octubre passat, FEDAIA va dedicar el seu fòrum anual a la desinstitucionalització, situant com una de les pedres angulars el gir del sistema cap a una mirada més centrada en la prevenció i en l’acció comunitària per tal de dotar les famílies i les infàncies de les capacitats per a l’autonomia i evitar la intervenció institucional. En aquest sentit, des de FEDAIA, impulsem des de fa anys el desplegament dels Serveis d’intervenció Socioeducativa (Model SIS) que són clau per detectar i acompanyar les situacions de risc a través del suport a les infàncies, adolescències i les seves famílies i, d’aquesta manera, evitar que les situacions de risc vagin a més i que es produeixin situacions de negligències, maltractaments, desemparaments, etc. Actualment, acompanyen més de 23.000 nens, nenes i adolescents a tot Catalunya.
Una xifra que es queda curta si tenim en compte que la mateixa Generalitat calcula que avui a Catalunya hi ha més de 450.000 nens, nenes i adolescents en situació de risc. No totes estan en la mateixa situació i, per això, també des de fa anys, des de FEDAIA parlem de la necessitat de desplegar els serveis d’intervenció socioeducativa en tres nivells de risc (baix, moderat i alt) amb l’objectiu de garantir millor el dret superior de les infàncies i adolescències, poder treballar d’una manera més preventiva i evitar la cronificació o empitjorament de la situació. Són processos complexos que precisen de molta dedicació i un abordatge integral.
En definitiva, ens felicitem que la perspectiva de la prevenció hagi guanyat terreny en les polítiques públiques, si més no en el discurs polític; però ara haurà de traslladar-se a la pràctica. Per això, la FEDAIA es posa a disposició del Govern per aprofundir en aquesta línia, amb l’objectiu que els canvis no quedin en una simple declaració d’intencions i una modificació de les sigles de la Direcció General. Perquè, com ja hem dit, aquesta transformació requereix un abordatge profund des de moltes perspectives, però, alhora, també cal que diguem que cal que vagi acompanyada d’una inversió que faci possible coses com un reconeixement real de les professionals, condicions laborals, retribucions, etc., i un augment dels recursos que faci possible aquesta transformació.
En definitiva, situar les polítiques destinades a les infàncies i adolescències com una prioritat política i social, i això avui dia no es plasma en els pressupostos. Com a exemple una xifra. Mentre a Europa la mitjana de la inversió pública en aquestes polítiques és del 2,5% del PIB, a Catalunya continua sent d’1,6%, gairebé un punt per sota.