Notícies
Aquest dimarts, hem tancat el cicle de conferències, taules rodones i tallers al Palau Macaya de la Fundació La Caixa que han servit per reflexionar sobre les polítiques públiques, les cures i la interseccionalitat posant el centre les infàncies i les adolescències.
L’ última jornada es van presentar les conclusions del cicle i vam poder escoltar les experiències de joves i adolescents. Un dels elements claus d’aquestes jornades ha estat precisament l’escolta activa i la participació en el nou paradigma de l’acompanyament d’infàncies i adolescències en situació de vulnerabilitat. I per això en la darrera sessió van ser les protagonistes. Durant els tallers realitzats al llarg del cicle la seva opinió ha tingut un paper rellevant i s’han extret interessants conclusions sobre les seves demandes: deixar enrere la pobresa, accedir a un habitatge digne i estable, que se’ls escolti, saber en què es destinen els diners de les polítiques d’infància i adolescència, sentir que poden confiar en els adults, seguretat a les xarxes socials, que es reconegui la seva identitat i que no són un tot homogeni, que no només se’ls atengui en l’emergència, i tenir perspectives de futur.
En l’exposició inicial de l’acte de cloenda, la presidenta de FEDAIA, Elisenda Xifre, va reclamar que els aprenentatges d’aquestes jornades siguin un eix de treball per oferir noves perspectives en l’acompanyament a aquestes infàncies i adolescències i per incorporar mirades noves, solucions innovadores i nous horitzons. El secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, va afirmar que ha pres nota de les conclusions del cicle i va assegurar que un dels principals reptes és buscar solucions per l’accés a l’habitatge “que avui és el principal factor de desigualtat”. Les vocals de la Junta directiva de la federació, Raquel Rubio i Loli Rodríguez, van exposar les principals demandes de les professionals i de les infàncies i adolescències segons les conclusions extretes i van reclamar “ser més escoltades per les administracions en el desplegament de les polítiques públiques”.
La sessió va acabar amb una interessant taula amb joves de centres residencials que van exposar les seves experiències i les seves demandes per millorar l’acompanyament en aquests espais. En tots els casos la principal petició va ser una escolta més activa i més recursos per fer un acompanyament més personalitzat i més estable.