Notícies
Un estudi de FEDAIA mostra els efectes de la inseguretat residencial i la precarietat habitacional en la salut mental i el rendiment escolar en les infàncies i adolescències
FEDAIA ha presentat la recerca “Acompanyament a infàncies i adolescències i la pèrdua de l’habitatge”afectades pel risc d’exclusió residencial“, coordinada per l’antropòloga social i cultural de la UAB, Miryam Navarro Rupérez, i que fa una diagnosi de la situacions que genera la inseguretat residencial a Catalunya aquest 2025.
Aquest estudi posa de manifest la desigualtat que suposa la situació d’inseguretat o precarietat habitacional en el desenvolupament cognitiu, acadèmic i vital de les infàncies i adolescències. La investigació a més posa de manifest com els processos de desallotjament i canvis sovintejats de residència afecten en la autopecepció identitària de les infàncies i adolescències, trenquen els seus vincles socials i d’arrelament comunitari i afecten a la salut mental. L’any passat a Catalunya es van realitzar prop de 4.000 desnonaments.
En la presentació, que ha tingut lloc a l’Espai Línia de Barcelona la presidenta de FEDAIA, Elisenda Xifre, ha reclamat “polítiques públiques efectives per revertir una situació estructural que és el principal factor d’empobriment de les famílies” i ha conclòs que “per nosaltres no hauria d’haver cap desnonament amb infàncies i adolescències implicades perquè representa una vulneració dels seus drets i no permet la igualtat d’oportunitats per a totes les infàncies i adolescències”
La investigadora Myriam Navarro ha afegit que “caldrien protocols especials amb perspectiva d’infància i adolescència alhora d’afrontar aquests processos” i ha afegit “els efectes sobre les infàncies i adolescències en situació de precarietat habitacional són molt aguts en la construcció vital d’aquestes persones, genera molta inseguretat i greus problemes en la seva identitat”
L’estudi també analitza els efectes de la precarietat habitacional a Catalunya on un 8,5% de les llars amb infants viuen en menys de 15 metres quadrats, cosa que afecta la seva intimitat i a no permet que tinguin espais adequats per al seu desenvolupament acadèmic. Fins un 30% dels adolescents en aquesta situació presenten retard educatiu.
Elisenda Xifre ha reclamat en aquest sentit “Cal que continuem treballant en donar visibilitat a aquest problema i per això necessitem dades que ens donin un diagnòstic per poder saber quina és la dimensió real del problema i fer polítiques orientades a resoldre aquestes situacions” i Navarro ha afegit “ avui per avui no tenim prou dades sobre les infàncies i adolescències afectades per la precarietat habitacional i són claus per poder establir protocols i destinar recursos per aplicar-los correctament. Tenir dades ens facilitaria poder fer intervencions tenint en compte els cicles vitals d’aquestes persones”.
Desprès de la presentació a la premsa, la jornada ha continuat amb una exposició de les dades a les entitats i professionals per part de la investigadora Myriam Navarro, Jofre Padullés, de l’entitat ISOM i Carmelita Lapadula, de FEDAIA. Una cinquantena de professionals han seguit aquesta exposició i la taula rodona que ha servit per cloure la jornada amb el títol “El dret de créixer amb una llar, reptes i respostes socials”, moderada per Dolors Sabater, exdiputada al Parlament i ex-alcaldessa de Badalona.
A la taula Laia Salomón, del Servei d’Atenció al Risc d’Exclusió Residencial de Badalona per part de l’entitat ISOM, Berta Boadas, coordinadora de la Fundació de l’Esperança i Roger García, responsable de Polítiques d’Infància i Sensibilització d’UNICEF Catalunya, han explicat les seves experiències i alhora han abundat en els efectes que té sobre les infàncies i adolescències en tots els terrenys, sanitari, educatiu, i en la igualtat d’oportunitats.
