Opinió
Article d’opinió de la FEDAIA, publicat a Social.cat
Els darrers mesos a Catalunya, i més enllà, s’ha instal·lat en determinats mitjans de comunicació, i sobretot a les xarxes socials, el discurs de l’antipolítica, una impugnació directa als serveis públics entesos com una fórmula per on s’escapa la recaptació que les administracions fan a través de la fiscalitat. Rere aquests discursos que s’escampen a tota velocitat pels canals que són la porta d’entrada pel 90% d’adolescents i joves, no hi ha una voluntat real de fiscalització de les administracions i optimització dels recursos perquè millorin les polítiques públiques que elaboren per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, així com tampoc perquè hi hagi una millor redistribució de la riquesa que reverteixi en els serveis públics, sinó que hi ha un afany per acabar amb els consensos construïts a Europa després de la Segona Guerra Mundial i que van tenir com a objectiu fer una arquitectura social que garantís la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
Els líders polítics del moment van entendre que aquesta era l’única manera d’evitar que tornessin a proliferar discursos i doctrines polítiques que atemptaven contra drets humans fonamentals, dividien les societats i generaven espais d’extrema violència de les institucions sobre determinats sectors de la ciutadania, generant alhora espirals de conflicte que empitjoraven la vida de les persones. I durant algunes dècades, hem aconseguit que això fos així. Hem aconseguit que el desenvolupament i l’aposta per l’estat del benestar contribuís d’una manera més o menys directa (nosaltres defensem que d’una manera molt directa) en els nivells de cohesió social i igualtat d’oportunitats que, malgrat tenir sempre marge de millora, han anat tenint sempre una progressió ascendent.
Avui, no obstant això, després de gairebé dues dècades des de la crisi de 2008, i de tenir dades consolidades en termes de desigualtats, aquelles prevencions s’han anat desmuntant de manera subtil, quasi imperceptible, i, com als anys trenta del segle passat, a poc a poc van quallant relats travessats per una forta lògica i mirada individualista que ens convida a deixar enrere el constructe de la comunitat i la col·lectivitat i que ataquen les polítiques públiques, especialment les que estan destinades a contribuir a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats i a una certa redistribució de la riquesa i, alhora, engeguen campanyes deshumanitzadores cap a persones en situació de vulnerabilitat, sovint per múltiples factors estructurals, no personals, a través de discursos d’odi, criminalitzadors i que insten a l’enfrontament.
Sens dubte aquests discursos estan empitjorant molt la convivència als nostres barris, i són un verí per totes aquelles persones que des d’iniciatives solidàries, comunitàries i desinteressades treballen dia rere dia perquè ningú no quedi exclosa d’una societat cada dia més rica, però cada dia amb més persones en risc de pobresa i menys justícia social. Entre aquestes campanyes a Catalunya sobresurten a Catalunya les adreçades cap a serveis públics destinats a les infàncies i adolescències en situació de risc, ja sigui desacreditant els serveis, que treballen acompanyant aquesta població, i els recursos que s’hi destinen, o bé ja sigui estigmatitzant els i les seves beneficaries amb discursos aporofòbics i racistes.
Des de FEDAIA volem defensar que aquesta dinàmica no només ens afecta a les professionals que cada dia ens deixem la pell per millorar la vida en els nostres barris, ciutats i viles, sinó que sobretot són un atac inacceptable a les persones que necessiten aquests serveis per ser acompanyats en el seu procés de creixement i desenvolupament, que necessiten aquests serveis per tal de fer efectius alguns dels seus drets fonamentals, així com per assolir estàndards mínims de qualitat de vida. La seva estigmatització és una forma de dificultar les seves oportunitats i alhora un dard contra la seva autoestima i la seva capacitat per créixer.
Per això volem reivindicar sense embuts tant els serveis públics com la tasca de les entitats socials que, amb una forta creença en la col·laboració públic-social, duen a terme un servei públic essencial. Reivindicar la necessitat d’aquests serveis, no està renyit amb creure i defensar la ferma necessitat de canvis i millores. Les necessitats de la ciutadania amb qui treballem han anat canviant, la complexitat de la societat cada dia és major i els paradigmes de les actuacions professionals també són canviants. Això ens obliga a repensar-nos, a voler ser millors professionalment, a prestar un millor servei i a fer-ho amb més eficàcia, eficiència i transparència. Però malgrat això, estem convençudes que la millor manera de combatre aquests discursos és reforçant els serveis públics d’atenció a les persones i augmentant els recursos que s’hi destinen, perquè l’eficàcia de les polítiques públiques destinades a garantir drets socials i justícia social és el millor antídot contra aquells que volen destruir l’espai púbic per afavorir únicament interessos privats. Perquè, en definitiva, el patrimoni de les societats que funcionen són els seus serveis públics.