Notícies
“Fins quan posem pedaços a l'acció social? L'acció social no pot ser només una declaració d'intencions”
Al costat del mercat de Santa Caterina i a pocs metres de la Catedral de Barcelona, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de, entre carrerons estrets i places emblemàtiques de la capital catalana, es troba la seu i els espais de l’Associació l’Esquitx Barcelona. Es tracta d’una entitat que des de fa dècades dona servei a la infància, l’adolescència i la joventut d’un barri amb moltes necessitats per a moltes famílies de persones nouvingudes i en situacions molt complexes. Arribem amb la plaça Pons i Clerc a migdia, just quan els turistes admiren les pedres plenes d’història d’una zona de la ciutat plena de contrastos. Atrafegades per la feina ens reben l’Anna Capdevila, coordinadora, i el Jordi Fluvià, de comunicació i recursos.
Ens expliquen que des de 1985 donen servei al barri i a mesura que han passat els anys i han crescut les necessitats han anat adaptant els serveis: “La idea és fer un acompanyament integral de 0 a 18 anys i enfocat amb el treball amb famílies”, per això tenen tres espais: la caseta de barri de 0 a 3 anys, on van els infants amb família; el Centre Obert a partir de quatre anys i fins els 14, que venen a les tardes a fer reforç educatiu i es treballen els hàbits saludables i tallers i activitats, i que és un espai de joc i relació que es treballa des de la quotidianitat; i finalment l’espai jove per a adolescents des dels 14 fins el 18 anys amb un model que potencia més la seva autonomia. “També fem suport familiar des de 2007 en tràmits amb l’administració, sobre l’educació dels fills i filles, en temes de vida intrafamiliar i com a tractament psicoterapèutic”, ens explica en Jordi, i destaca ”la nostra intervenció és basa en la vinculació afectiva”.
En aquest temps s’han convertit en una referència per les famílies del barri, en alguns casos amb resultats no massa desitjables: “Des que va començar hem atès fins a quatre generacions d’una mateixa família, i això vol dir que són persones que no han pogut sortir del cercle de la pobresa. Moltes vegades ens plantegem que no acabem de fer bé i ens adonem que l’entorn determina molt” ens diu l’Anna
Actualment acompanyen més de 100 famílies, i en el cas de les mares estan aconseguint crear una xarxa de suport entre elles. Hi ha 14 professionals de l’àmbit de l’educació, la psicologia, comunicació i administració contractats a través del Conveni d’Acció Social de Catalunya, així com persones voluntàries i estudiants en pràctiques, malgrat que trobar personal qualificat que vulgui treballar en aquests serveis és cada vegada més difícil: “És molt difícil viure de la feina social” ens expliquen, constatant que les condicions laborals del sector provoquen una rotació que dificulta els projectes a llarg termini.
Un altre dels serveis que ofereixen, en aquest esperit de donar una atenció integral, és donar suport a les escoles amb l’aportació professionals per fer atenció personalitzada per alumnes amb necessitats especials.
Treballar en aquest barri, ens expliquen no és fàcil. “Aquí cada dia hi ha quatre desnonaments, fa molts anys que estan traient famílies del barri”, ens explica l’Anna “Atenem famílies de fora del districte perquè moltes estaven aquí però van ser desnonades. Aquest és un barri de carrer i les veïnes acaben arrelant-se aquí”.
Sobre la vinculació de les famílies que acompanyen amb el veïnat asseguren que “la gent del barri que ha viscut aquí molts anys intenten participar i creen xarxa per ajudar a les famílies més vulnerables” Són les persones que el Jordi qualifica com a “supervivents del barri”.
Ara bé, la situació és cada vegada més emergent perquè segons ens diu l’Anna “Hi ha molta desigualtat i està augmentant de manera important. Tenim molta impotència en la resposta que donen els poders públics a les persones amb més necessitats. Es desesperant veure els terminis dels ajuts per a famílies que els necessiten de forma urgent” i remata ”L’estat del benestar no ha millorat. El tema de l’habitatge és un tema clau per a les famílies sense recursos. Ens estem empobrint”
Un dels problemes amb els quals veuen l’administració més desbordada és en l’atenció a la salut emocional i mental. “Els serveis sanitaris públics en salut mental estan desbordats, i això és un problema per aquestes persones. Les entitats no podem cobrir algunes d’aquestes necessitats malgrat que hi fem tots els esforços”.
I el Jordi afegeix que a més accedir a les ajudes públiques és cada vegada més complicat: “Es perden moltes ajudes a les persones per problemes de comunicació. Moltes famílies no saben quines ajudes tenen, i sobretot no saben com aconseguir-les. La bretxa digital nosaltres la notem molt”.
Però per l’Anna el més flagrant és el tracte diferencial que fa l’administració en relació als migrants: “A l’Estat Espanyol la nacionalitat s’obté per sang i no per haver nascut aquí. Els infants que han nascut aquí, on els països d’origen dels pares la nacionalitat s’obté per lloc de naixement queden apàtrides, llavors poden sol·licitar-la a l’Estat Espanyol. En resum: els infants que neixen aquí i els seus adults no tenen la nacionalitat espanyola ells/es tampoc, tenen el mateix que té els seus adults. Podem seguir amb la idea del greuge que té per els infants la política que hi ha a Espanya respecte als infants que neixen aquí…i tot el tema identitari i de pertinença”.
La relació que mantenim amb l’administració és correcte, però està molt burocratitzada i subjecte a les oscil·lacions del finançament públic. “El que necessitem és poder centrar els recursos a l’acció directe que realitzem amb les persones que atenem. L’Ajuntament de Barcelona reconeix el que fem i en els últims anys s’hi ha implicat molt. Però pel que fa a les administracions supramunicipals els has de buscar molt”.
L’Esquitx, com moltes entitats de FEDAIA, estan sempre buscant noves fórmules en l’atenció a la infància, l’adolescència i les seves famílies. La innovació està a l’ordre del dia “Ens estem formant dia rere dia. Fa 5 cursos que hem iniciat la línia de neuroeducació en el treball amb famílies i que ara volem aplicar-la al Centre Obert”, ens diu el Jordi. “Poder treballar sobre el nostre cervell i saber quins mecanismes s’activen en el nostre sistema nerviós per actuar amb la màxima assertivitat quan es produeix una interrelació”, ens diu l’Anna.
A les entitats socials ara s’ha iniciat aquesta generació de teràpies relacionades amb el control del nostre cos. A l’Esquitx estan convençuts que cal aplicar noves tècniques per trobar noves solucions. “Ara estem mirant d’aplicar-les al centre obert”, ens expliquen.
I una vegada més ens duem la impressió de la immensa feina que fan entitats com l’Esquitx de Barcelona, i que malgrat que puguin tenir la sensació que no poden fer tot el que es necessitaria, sense la seva feina estaríem molt pitjor.
