Opinió
Els moviments sísmics serveixen per treure moltes coses amagades, i també per amagar coses que no tenen la força de mantenir-se en peu. Malauradament estem vivint un temps de moviment sísmic, on el COVID-19 està posant en una nova posició tot el que ens envolta; fa que es mantingui en peu el més important. La salut, la família…veure que no necessitem consumir compulsivament per viure el dia a dia…aquest dies són un aprenentatge continuo si som capaços de veure tot amb una mica de perspectiva, complicat per l’estat de nervis i ansietat que ens envolta.
A casa, cada dia, els quatre sortim a aplaudir a la gent que es deixa la pell als hospitals, als cossos de seguretat i altres professionals sanitaris…i els grans de casa expliquem als petits com hi ha gent que veu gent molt malalta i que inclús mor, i necessiten el nostre recolzament.
Però jo avui , si em permeteu, vull parlar de la meva gent, de la gent del món social.
No deixo d’emocionar-me quan veig com El Xiprer continua repartint lots i lots de menjar per qui ho necessita, quan veig a Creu Roja, de la mà del meu gran amic Enric Morist, es deixa la pell a Igualada per atendre a tothom qui ho necessita, arribant a on altres no poden arribar…milers d’entitats, voluntaris/es i professionals són els que guanyaran aquesta lluita, i són els que faran que es mantingui en peu la nostra societat i alguns dels nostres valors.
Gent que no dubta a anar a la seva feina, a cuidar als nens al centre de menors, als avis de la residència o a les persones amb discapacitat de la llar, perquè saben que és la seva obligació, aquests professionals que no poden fer teletreball perquè no es pot fer teletreball per donar de menjar, ajudar a dutxar-se o, simplement ,cuidar. Si senyors, cuidar, igual que els pares i mares cuidem als fills, cuidar a qui tenim l’obligació moral i professional de cuidar i atendre, perquè en molts casos només ens tenen a nosaltres per tirar endavant.
Avui vull dedicar especialment aquest article als professionals del Tercer Sector Social, i en especial, si m’ho permeten, al meu equip, a l’equip de REIR i Eines per Tothom, 160 PROFESSSIONALS, si senyors, professionals amb majúscules. Gent que està a Llinars, Cardedeu, Canovelles, Granollers, Montornès, Aiguafreda, L’Ametlla, Les Franqueses, La Roca, Lliça d’Amunt, Lliça d’Avall, Vallgorguina, Mollet, Tagamanent, Santa Maria de Palautordera, Figaró, Santa Eulalia de Ronçana, Bigues, La Garriga i Montmeló. Gent que des del dia 16 està treballant des de casa o presencialment, amb l’únic objectiu de que ningú es senti sol ni deixi d’estar atès.
Fan centenars de trucades a nens i nenes per fer classes via WhatsApp o Skype i controlar els deures. Fan treball amb famílies, donant eines perquè es pugui aprofitar aquest temps per millorar la relació entre tots ells. Fan teràpies via-online o trucada a les persones ateses en els serveis psicològics de l’entitat. Fan atenció a dones víctimes de violència de gènere a la comarca, que saben que si estan en risc, que si hi ha un perill, el nostre equip està igual de prop que sempre. Fan dinàmiques, deures, vídeo-xerrades, jocs on-line etc… amb els adolescents i joves que acompanyem, perquè no es sentin perduts en aquests moments. Fan la gestió d’ajuts i comandes de productes de primera necessitat a famílies que han perdut els ingressos i no poden assegurar aquests dies un àpat. Fan comandes a farmàcies, per la gent gran que ho necessita, i els porten a casa. Fan la gestió d’un lloguer, hostal…algun lloc perquè ningú estigui al carrer. Fan vídeo trucada als avis que estan sense la família que es preocupi d’ells, fent jocs de memòria o tutorials de cuina. Fan coordinació, supervisió, desenvolupament de nous projectes, i fan molta, molta innovació social. I un record especial pels que fan treball presencial, els nostres educadors/es de les residencies de menors, que no dubten en atendre la seva responsabilitat professional i vocacional amb el millor dels somriures, sou molt grans.
Aquest equip és, juntament amb les tres persones amb els que passo moltes hores aquests dies, la meva família, un dels meus tresors. Com sempre dic, els moments de crisi donen, també, noves visions i noves oportunitats, i aquests dies, sens dubte han tornat a mostrar-me que a la comarca del Vallés Oriental, a la meva entitat estan sens dubte els millors professionals de l’acció social que podia tenir, i això és un luxe per nosaltres.
També em recordo d’aquests professionals i voluntaris/es d’altres entitats, d’infància, de persones amb discapacitat, de gent gran, de persones sense sostre, de les grans entitats, les que veiem a la televisió, però sobretot de les petites, de les entitats invisibles, de les que, en aquesta comarca som rics.
Em recordo també de la gent que anònimament col·labora amb nosaltres, gent que dona 1, 2 ,5 ó 20 euros, gent que vol sumar, i que gràcies a ells i elles, hem comprat 10 compres de 100 euros per famílies en risc de la comarca. Vosaltres ens doneu la força i els recursos per ajudar a qui més ho necessita.
Companys i companyes del Tercer Sector: pocs es recorden de vosaltres, com d’altres professions, però sens dubte avui, jo, amb la possibilitat que em donen els meus amics del 9nou aplaudeixo la vostra feina, la vostra vocació i la vostra dedicació. Sou els invisibles més necessaris d’aquest sistema, perquè sou la xarxa que suporta la caiguda de la nostra societat…
I no ho oblideu, quan tot acabi, comença la nostra feina, la de no deixar a ningú al costat i que la gent caigui fora dels camins que fem cadascú per desenvolupar amb garanties la nostra vida. Sé que no necessiteu cap reconeixement públic…però, avui em venia de gust dir-vos tot el necessari que sou a la vida i a la societat, i en temps d’incertesa encara més…i al meu equip…només dir-li, que mai dubteu, avui, com sempre, eternament orgullós de la vostra feina i eternament agraït de que deixeu el nom de les nostres entitat escrit amb lletres d’or, pel valor i qualitat de la vostra feina.
Un orgull ser educador social. No defalliu, ara, més que mai, som necessaris/es
Dani Julià
Expert en Tercer sector social i director de l’Associació REIR (Recursos Educatius per la infancia en risc). www.reir.cat.
