Notícies
“El nostre objectiu és que cap nen, cap nena i cap família se sentin soles”
Avui ens apropem a la nova seu de programes d’Aldees Infantils SOS Catalunya, una entitat que des de fa mig any s’ha integrat a FEDAIA. Estan fent mudança a un espai diàfan al costat de la Sagrada Família, des d’on dissenyen totes les estratègies i treballs per millorar els seus serveis dia a dia i des d’on acompanyen els joves emancipats de qualsevol servei. Aldees Infantils SOS Catalunya es va fundar el 1967 i els seus col·lectius meta són infants privats de la cura parental, infants i famílies en risc social, i joves extutelats o en situació de fragilitat sociofamiliar.
Ens reben el director territorial, José Luís Escobar, i les directores d’alguns programes de protecció, prevenció i autonomia: Claudia Muzzioli (residència adolescents Sant Quirze), Cristina Pous (Aldea de Sant Feliu), Carmelo Blázquez (pis per a adolescents), Laura Fuertes (centres oberts i serveis d’intervenció socioeducativa) i Celia García (serveis d’orientació, acompanyament i teràpia familiar).
Es tracta d’una Fundació que va néixer al Tibidabo de la mà de Montserrat Andreu i que avui està associada a Aldees Infantils SOS Espanya. La Fundació té el seu origen amb la idea d’un metge austríac que desprès de la Segona Guerra Mundial va voler donar assistència als grups de germans i germanes orfes per aquella tragèdia, acollint-los no en grans institucions sinó en llars petites que s’apropessin el més possible a un entorn familiar, amb la dedicació permanent d’una mare SOS. Destaquen que va ser un model innovador, el que avui seria un acolliment familiar professionalitzat.
Aquests valors d’atenció familiar al llarg de la vida de les persones és precisament la filosofia de l’entitat i així gestionen tots els serveis que fan, que inclouen protecció als infants en acolliment residencial i en acolliment familiar, prevenció i tractament en diversos serveis i suport als joves, sense límit d’edat.
Destaquen el servei de “l’aldea infantil” per la importància històrica en l’entitat, un CRAE a Sant Feliu de Codines, que es composa de cinc llars d’ambient familiar, servei que va complir 50 anys el 2022. També acompanyen a infants en acolliment familiar al Vallès Occidental i a Girona. D’altre banda ofereixen una xarxa de vuit pisos assistits per a majors d’edat en diverses poblacions. Atenen a infants i famílies amb centres oberts o SIS de Sant Adrià de Besós, Badalona, Badia del Vallès, Montcada i Reixac, i Sant Cugat. Els programes preventius familiars incorporen un SOAF, teràpia familiar assistida amb cavalls i recentment un servei de suport psicològic per a adolescents, joves i famílies a onze municipis del Vallès Occidental.
Ens expliquen que el creixement de l’entitat i els seus serveis ha anat en paral·lel al creixement dels infants que han acompanyant en aquest mig segle d’existència perquè l’entitat s’adapta a les necessitats canviants de les persones que atenen. El Carmelo que dirigeix un d’aquest pisos a Barcelona ens diu “nosaltres no creiem en els 18 anys, que és quan l’administració deixa d’acompanyar les persones, sinó en els joves i els seus projectes vitals”
En aquest temps han viscut moltes experiències i han hagut d’adaptar-se a cada moment. El José Luís ens explica per exemple que “després de la Covid-19 hem decidit ampliar el suport dels nostres centres oberts cap a centres escolars per aquella infància que no entrava en el focus dels serveis socials i que té situacions molt complexes”
I afegeix que amb la crisi de 2008, amb l’augment de les necessitats alimentàries i de bens bàsics de moltes famílies també van haver d’obrir un debat sobre la seva tasca: “Un dels principis que ens mou és enfortir la xarxa social i familiar dels infants, però hi ha situacions de pobresa que això ho fa molt difícil. El nostre focus no és la pobresa però a partir de la crisi de 2008 vam tenir un debat al respecte. Ens trobem de nou, al 2022, que hi ha famílies que estan al llindar del que assisteix els serveis socials i ens estem plantejant com ajudar-los”
Actualment donen servei a un miler d’infants, adolescents i joves en tots els seus programes amb 135 treballadores. Per tirar endavant es financen amb un 65% de fons privats i la resta fons públics. “En els nostre ADN hi ha les petites donacions. No fem grans campanyes, la nostra fortalesa són els socis que en són 25.000 a Catalunya i suposen el 85% dels nostres fons privats”
I el Carmelo ens posa un exemple de perquè necessiten el diner de les donacions: “Apostem per pisos per a nois i noies que procedeixen dels nostres programes i que no entren en la xarxa de protecció de l’administració, això no rep cap euro de finançament públic”.
Aldees Infantils SOS Catalunya és una fundació que té mecanismes certament innovadors en diversos terrenys. “Tenim comissions de treball transversal per dissenyar estratègies conjuntes i reflexionar sobre les necessitats que van sorgint” ens explica el José Luís i amb satisfacció ens mostra l’aposta de l’entitat per la participació amb programes pioners. “De cada programa tenim consells de representació dels infants, dels joves i les famílies, i tenim un consell de tots els programes que ja fa deu anys en que els usuaris valoren la feina que fem. Els joves i infants ens avaluen en aquest aspecte”
En aquest moments la preocupació se centre en aspectes relacionats amb la salut mental i emocional de la infància, l’adolescència i la joventut. “Cada vegada hi ha més infants i joves que es veuen desbordats per situacions molt complexes. La Covid-19 va agreujar molt la situació” ens explica la Cristina. I afegeix: “Tenim la sensació que de vegades els serveis socials actuen tard i això fa que ens arribin infants i adolescents en situacions molt complexes”.
El Carmelo centra la preocupació amb els adolescents un cop superen els 18 anys: “S’aposta molt per la salut mental quan són menors però a partir dels 18 anys se’ls abandona i nosaltres intentem seguir donant suport a aquests joves. Nosaltres hem de buscar convenis amb la sanitat privada en matèria de salut mental perquè els serveis públics estan saturats”
Acabem la conversa reflexionant sobre el reconeixement del sector i de la feina que fan i la Cristina diu: “en general la societat no sap que és l’educació social, hem d’explicar-ho molt perquè es pensen que som simples monitors de lleure o esplais” Cada any conviden els claustres de professors i mestres perquè coneguin que és un CRAE o un centre obert. El Carmelo afegeix “ notem una pèrdua de contacte amb l’administració els últims anys. Abans teníem reunions periòdiques. Ara nosaltres anem acumulant coneixement i ningú no ens pregunta res. Reestructuren programes i serveis i ni tan sols se’ns pregunta. I això també té a veure amb el reconeixement”
En aquest sentit també està preocupat per les dificultats que la societat entengui les necessitats d’aquesta infància, adolescència i joventut i en posa un exemple: “hi ha molta resistència per part dels veïns de les finques” i ho atribueix a la desinformació que hi ha respecte a aquestes persones.
I la Cristina conclou: “la societat hauria de ser conscient de la gran resiliència que hi ha en cada infant que viu en un centre residencial”.
