Notícies
“Tenim clar que venim a fer el que no fa ningú”
Avui toca visita a Granollers, i parlar a la capital del Vallès Oriental del sector social és parlar de l’Associació REIR, Recursos Educatius per la Infància en Risc . Aquesta entitat s’ha convertit en un referent en l’atenció integral de les persones i en especial en l’acompanyament en processos de recuperació de la infància en risc de vulnerabilitat. Ens hi desplacem a la seva seu iens reben el Daniel Julià, director general de REIR i la Carol Gesa, cap de projectes.
Arribar a la seu és arribar a una oficina diàfana que permet la relació entre totes les persones que hi treballen i que dona una sensació de professionalitat. És una de les idees principals del Daniel, fundador de l’entitat.
Van néixer ara fa 15 anys en l’àmbit de la protecció de la infància, amb el centre residencial de Santa Agnès. Però per l’extensa experiència del Daniel “teníem clar que la protecció és l’últim esglaó perquè és molt difícil fer un treball integral només amb la infància quan t’arriba a un centre amb 14 o 15 anys”. Per això van considerar que havien de posar l’accent en la prevenció. “Vam ser pioners amb iniciar un model que no es basa en un espai físic. Nosaltres volíem arribar on eren les persones amb necessitats. Jo era educador de carrer a Barcelona i això em va marcar”.
REIR tenen molt clar que els projectes s’han d’adaptar a les realitats territorials i aquesta és el seu principal eix d’actuació. “La nostra funció és capacitar les persones perquè es valguin per si mateixes, treballant en la seva formació i sobretot posant la família en el centre d’actuació, perquè protegir l’infant sense capacitació de les famílies és molt complicat. La clau és treballar en processos preventius abans que les famílies hagin de recórrer a serveis socials. No té cap sentit treballar només amb la infància sense garantir que tindrà un ecosistema saludable” I el Daniel ofereix una possible solució: “El problema és que anem fent accions puntuals. Cal fer atenció universal a tota la població per tal que puguem detectar ràpidament els processos de deteriorament en les estructures familiars i engegar programes per evitar mals majors”.
Cada any han anat creixent i actualment treballen unes 120 persones en els projectes de l’associació en 29 municipis. “Vam néixer amb la primera crisi, la financera de 2007 i per això vam entendre des de l’inici que havíem de treballar en xarxa amb altres entitats per poder fer sinèrgies amb els ajuntaments i poder donar una atenció integral” .Tant és així que com a entitat estan compromesos a no entrar en competència amb cap entitat que treballi en el territori ”En tot cas oferim col·laboració a aquells que ja treballen per augmentar les possibilitats de donar una atenció completa. Amb la crisi de la Covid hem hagut de tornar a la atenció assistencialista primària, amb ajuts com menjar, medicaments…. coses amb les quals no ens havíem trobat mai”.
La Carol ens diu que ara el que ha canviat és que tenen una demanda altíssima d’assistència en el terreny de la salut mental. ”Hem iniciat un punt d’atenció psicologia a Canovelles a l’octubre Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és l’arrelament als territori i coneixem molt les necessitats dels municipis i la comarca. Som molt propers i la detecció la tenim molt controlada”.
Per la Carol l’atenció integral és absolutament crucial per l’èxit, i assegura que els últims anys a Catalunya hi ha avenços importants sobretot pel que fa a la participació de la infància i l’adolescència “se’ls té més en compte”. Ara bé, cada vegada hi ha més necessitats tant pels infants com pels pares i mares arran de noves addicions i de la digitalització de molts processos administratius. “Hi ha una gran bretxa digital, encara hi ha gent que ens pregunta com s’encén un ordinador” afegeix en Daniel.
Tirar endavant no és fàcil quan el que vols és atendre les necessitats de les persones vulnerables, però a REIR han trobat la fórmula: “El problema és que no hi ha finançament públic per la majoria de projectes que engeguem“ no tenim un patronat que ens financi, ni cap multinacional al darrera. Nosaltres ens mantenim treballant. Al principi va ser a través dels contractes amb l’administració pública i a la llarga vam diversificar les fonts de finançament. Ara treballem amb molts ajuntaments que ens requerien per buscar solucions a complexitats socials, i treballem amb entitats privades com Caixa ProInfància. Ara hem iniciat projectes de formació amb el SOC per tancar la roda en aquesta atenció integral. Els adolescents a qui hem atès els donem ara la possibilitat de construir un futur. El secret és treballar en funció de les necessitats que detectem”
Tenen clar que són empresaris i per això estan en les associacions empresarials de la comarca. “Això és cabdal per augmentar la xarxa de relacions que serà sensible a la realitat que tractem i que a la llarga ens poden servir en la creació d’oportunitats a les persones que atenem. Nosaltres també som PIB de la comarca” ens diu el Daniel.
La clau està en el tracte que dispensen tant a usuaris, com a demandants de serveis com a equips, ens diu el Daniel, “nosaltres intentem que tothom ens senti propers. És una manera d’assegurar-se que mantens una interlocució fluida i uns equips estables que coneixen la feina que fan i per qui la fan. Nosaltres dediquem professionals a cada territori per garantir aquesta qualitat dels serveis” i la Carol afegeix “tenim una visió comunitària per tal que els serveis que oferim els fem per a tota la ciutadania, és una manera d’integrar les persones que atenem amb el teixit social. Fem projectes inclusius, és anar treballant amb accions als municipis”.
REIR no només tracta adolescència i infància procedent de serveis socials. Amb el programa Medi Obert detecten joves i adolescents amb educadors de carrer “De vegades són persones de famílies benestants amb comportaments disruptius i consum de substàncies additives. Amb aquests adolescents es fa treball preventiu” ens diu la Carol.
El Daniel té clar que el seu somni “seria deixar de treballar en el sistema de protecció de la infància perquè ja no fes falta” i la Carol afegeix “Això voldria dir que es treballa molt bé en el sistema de prevenció amb les famílies i no es necessita mantenir espais de protecció”.
Amb persones com el Daniel i la Carol aquesta utopia és més pròxima, i si bé encara s’està lluny de poder tancar els recursos de protecció de la infància, segur que amb la seva tasca estan garantint que moltes persones puguin trobar alternatives que els donen més oportunitats i eines per a una capacitació que els doni esperances per a un futur amb autonomia i projectes vitals plens.
