Notícies
“Darrera dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que en són víctimes”
En una de les zones més concorregudes de Barcelona, al carrer Pau Claris amb Aragó, hi ha una de la Fundació AGI. És una planta amb diversos despatxos on es dissenya l’atenció social a persones en situació de risc a tot Catalunya, amb una atenció especial a les dones víctimes de violència i a tota mena de programes per mirar de superar els traumes que deixa la violència masclista en aquestes dones. Ens rep la presidenta, Rosa Garriga i la subdirectora, Núria Parella.
La Rosa té molt clara la seva vocació des de jove i s’ha aplicat amb rigor i certa tossuderia a treballar per mirar de pal·liar els efectes de la violència masclista des de tots els angles, sobretot per protegir les víctimes, però també per mirar de reinserir els agressor. Per la Rosa és un tema que afecta i molt a la infància “Rere dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que directament o indirectament en són víctimes” per això el programa d’atenció a les dones que pateixen violència també s’inclouen els fills i filles a partir de atenció psicològica. Arrel d’aquest programa el/la professional treballa, entre altres, per estructurar les habilitats que aquest/aquesta menor ha anat perdent com a conseqüència de la violència que pateix la mare amb l’objectiu d’apoderar al/la menor per tal que recuperi l’autonomia psicològica.
Recorda que fa temps quan les dones anaven a comissaria a denunciar les seves parelles les enviaven a casa amb el següent argument “Com vol denunciar vostè al pare dels seus fills” i això li va despertar un sentiment per revelar-se: “La Fundació AGI va ser pionera amb un programa de restauració de persones que havien comés delictes penals”.
També són l’única entitat que gestiona la justícia restaurativa a tot Catalunya. Acompanyen les persones que es troben en processos penals en la mediació per tal d’evitar condemnes penals molt dures.
Un altre programa que actualment duu a terme la Fundació és el que fa a la violència filo parental. Es tracta d’un programa d’atenció tant a les famílies que la pateixen com a la persona agressora (normalment fill o filla). Aquest programa està tenint molt d’èxit donat que és un problema que dia a dia es va incrementant.
AGI té 134 professionals (treballadores socials, educadores socials, psicòlogues, monitores, integradores i advocadesses) per atendre les dones i la infància i l’adolescència que en depèn d’elles. La Rosa diu que no és fàcil gestionar el volum de persones que atenen sobretot perquè els recursos són cada vegada més minsos. La Núria ens explica que cada vegada pateixen més per cobrir les necessitats “perquè en la partida de costos indirectes que ens atorguen els concursos públics els marges són molt petits”. La Rosa afegeix “que en aquests moments hi ha molts agents que es presenten als concursos públics, alguns dels quals són empreses privades que no tenen les despeses de les entitats i que rebenten els preus i moltes ocasions amb professionals que no es paguen per la categoria que requereix el lloc de treball tot i que tenen la formació la qual cosa comporta salaris més baixos”.
També treballen en programes per pal·liar els efectes de la pobresa “donem menjar a famílies sense recursos amb fills i filles a càrrec” explica la Núria “a l’estiu, quan no hi ha escola, no hi ha beques menjador, i això genera moltes necessitats en famílies en risc de vulnerabilitat”.
A la Rosa li agradaria que es reconegués més la feina que fa el sector social i les seves professionals “nosaltres també som un servei essencial, i s’ha vist durant la pandèmia i no hem rebut aquest reconeixement, tampoc des de l’administració” I assegura “l’objectiu de totes i tots hauria de ser que cap dona i cap infant no es quedés sense atenció i això ens obliga a treballar conjuntament. Moltes vegades estem cobrint feines que hauria de fer l’administració”.
La Covid ha tingut un efecte que s’ha notat força. La Rosa i la Núria ens expliquen que pel que fa a la salut mental han hagut d’augmentar la contractació de professionals de la psicologia.
Acabem amb la Rosa amb una reflexió que fa pensar. “Com pot ser que hi hagi més benestar en general i més famílies a precari” I afegeix un altre problema en l’atenció a les persones en situació de risc “hem de reflexionar sobre la formació de les professionals. Ens trobem que hi ha professionals que no són capaces d’aguantar la pressió quan es troben amb problemes de trastorns mentals o emocional. Estan molt ben preparades tècnicament però emocionalment tenen febleses”.
Escoltar la Rosa i la Núria ha estat una font d’aprenentatge i reflexió que ens deixa una seguretat. Amb entitats com la seva i amb persones amb tanta vocació i consciència la societat millora i és per persones com elles i les professionals que les acompanyen que hi ha un fil d’esperança per poder combatre els efectes de la desigualtat.
