Notícies
“La principal lluita per les entitats socials és contra l’estigma de les persones que atenem”
Ens desplacem a Mataró, prop de l’estació de tren, on hi ha la seu central del Centre de Formació i Prevenció (CFP), una entitat que és referent en la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió i que sempre ha posat el focus en les persones amb patologies mentals. Ens reben el Jaume Clupés, director, la Carla Cruells, cap de comunicació i la Begoña Gallardo, tècnica d’habitatge, salut mental i pisos de joves DGAIA.
El seu objectiu principal ens diuen és que tothom pugui millorar la seva qualitat de vida, posant l’accent en la part comunitària i en les possibilitats laborals. Treballen unes 80 persones entre educadores socials i personal vinculat a la psicologia que atenen unes 500 o 600 persones del Maresme. Fan una atenció transversal “una mateixa persona pot passar per més d’un programa dels que fem, un infant pot començar en el Centre Residencial, després a un pis tutelat i li podem fer un petit itinerari laboral formatiu amb l’objectiu que puguin assolir la seva autonomia” ens explica la Carla.
No és una tasca gens fàcil perquè, segons ens diu, la majoria de les persones ateses tenen trastorns mentals severs i per tan tenen dependència durant tota la vida. La Begoña ens diu que “tenim casos de persones institucionalitzades des de petits i continuen amb nosaltres en la vida adulta”.
A més són fundadors de Maresme Continuum, una aliança estratègica a la comarca. El CFP disposa d’un centre especial de treball per a persones diagnosticades amb trastorns de salut mental, La Klosca, i que produeix ous ecològics per a comerços i restauració de la zona amb més de 2000 gallines ponedores.
Treballen en l’àrea sanitària i sociosanitària, bàsicament per a patologies de salut mental, en que se’ls fa programes per a que puguin fer activitats i mantenir la vida comunitària; l’àrea d’infància i família i l’àrea sociolaboral. En aquesta última fan formació i intermediació a través de diversos programes i disposen d’un servei prelaboral i un d’atenció diürna en què treballar amb les habilitats de persones, sobretot afectats per trastorns mentals i joves tutelats o extutelats, en què se’ls donen eines i recursos perquè es puguin integrar al mercat laboral.
Centrats en l’àrea d’infància i família actualment gestionen un CRAE amb infants i adolescents, els pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys, l’ASJTET que acull joves tutelats i extutelats i un pis centrat en el Programa d’Inserció Laboral (PIL), amb l’objectiu que assoleixin autonomia. En Jaume ens parla del programa de parentalitat positiva, que es va iniciar amb el propòsit de retornar la infància de centres residencials a les famílies i que segons ens explica “s’ha convertit en un programa previ als ingressos, més amb un esperit preventiu”.
Parlem de la salut mental de la infància i l’adolescència i com passa en totes les entitats amb les que hem parlat ens expliquen que hi ha falta de recursos i que això afecta l’atenció d’aquestes persones. “En general hi ha una saturació en els serveis mentals públics, degut a la creixent demanda” ens diu en Jaume. “També nosaltres en els nostres programes de rehabilitació hem d’atendre més gent de la que estava prevista. Està creixent el malestar en general i això fa augmentar els diagnòstics en relació a la salut mental. Un 30% de la infància que està en aquests centres pateix algun trastorn i no sempre rep l’acompanyament que necessitaria. Nosaltres fem una supervisió individualitzada i si cal financem teràpies per aquests infants”.
CFP té un finançament majoritàriament públic ja que responen a serveis públics, ja sigui en la tutela de la infància i l’adolescència, que depenen de DGAIA, com en els programes relacionats amb salut mental, en que estan integrats amb els serveis del Servei Català de la Salut. Amb els seus programes de inserció laboral aconsegueixen una part de recursos propis amb la producció d’ous ecològics i diversos serveis comercials com ara el de jardineria o repartiment de publicitat
Un dels punts forts de l’entitat és la gestió de llars amb suport per a persones amb trastorns de salut mental i pisos de adolescents tutelats o joves ex-tutelats. En gestionen 7 en total – quatre de salut mental i tres de joves – i segons ens diu la Begoña, en general hi ha una bona convivència amb el veïnat.
Parlem de com es financen tots aquests serveis i ens expliquen que és un problema endèmic i que en alguns casos ja es dona per fet que hi haurà dèficit, com els centres residencials. En general creuen que els recursos assistencials són escassos i la Begoña assegura “que la pandèmia va posar de manifest aquestes mancances” I afirma que mentre que en el terreny de la salut mental hi està havent avenços importants en l’atenció a la infància i l’adolescència en risc de vulnerabilitat encara falta molta feina per fer. Per això ens traslladen aquest desig que expressa la Begoña “que el sistema d’acompanyament i la protecció de la infància posi els nens i les nenes al centre de l’atenció”.
Un desig que expressen amb la mateixa honestedat i compromís amb el qual treballen dia rere dia per millorar la qualitat de la vida de les persones en risc d’exclusió social. Sortim de la trobada convençudes que amb persones com el Jaume, la Begoña i la Carla es pot trobar el camí perquè la inclusió de tothom puguin ser una realitat, o com a mínim, no es quedi en simple declaració d’intencions. Són persones que treballen per fer-ho realitat.
