Notícies
“La satisfacció més gran és que la infància estigui bé”
En els costeruts carrers d’El Carmel i sota el Turo de la Rovira trobem un dels centres residencials referents a Barcelona. Són les instal·lacions que la Fundació Fàtima té en aquest indret i on habiten una trentena d’infants i adolescents acompanyats per una quarantena de professionals, socioeducadors i socioeducadores i auxiliars. És un centre peculiar, tan per la seva ubicació com per les seves metodologies que tenen en l’educació la pedra angular del projecte.
Ens rep l’Anna Marín, gerent de la Fundació. “L’atenció està centrada en què l’educació que es doni el nen o nena li permeti tenir un projecte de vida quan marxi del centre” ens diu. Actualment atenen infància des dels 0 als 16 anys. “Els grans han de poder marxar almenys amb una titulació. Per això fem un programa de reforç escolar, amb tres mentors, que també es fa durant l’estiu per solventar les dificultats que tenen en les 11 escoles en què treballem”.
L’objectiu és superar l’estigma i per això reparteixen els infants per diversos centres del barri i els inscriuen en activitats extraescolars perquè reforcin la seva vida comunitària. “Procurem que els infants que atenem tinguin recursos per tractar problemes conductuals. Sempre busquem les solucions terapèutiques més adequades per cada infant. Arran del confinament els infants que arriben tenen situacions més complicades des del punt de vista de la salut emocional i mental” ens diu l’Anna i ens recorda que els contextos familiars són cada vegada més complicats “avui no n’hi ha prou amb un salari per sortir del cercle d’exclusió social”.
La gerent de la Fundació Fàtima ens explica que una part important dels programes que fan els financien aportacions privades perquè amb els diners que cobreix la plaça amb diner públic no hi arribarien. L’Anna apostaria per una feina en xarxa en què es posés les famílies en el centre, però ara per ara no funciona.
Un dels problemes que detecten la majoria de centres residencials és la gestió de les persones que atenen un cop abandonen la tutela de l’administració. L’Anna ens expliquen que la Fundació n’és conscient i ja ha presentat una iniciativa per intentar donar resposta. “La voluntat de la Fundació seria tenir un pis tutelat per donar continuïtat a la feina que hem fet en el centre residencial amb les persones que atenem. Però ens estem trobant dificultats amb les administracions per tirar endavant aquest projecte”.
En aquest centre s’ha atès persones amb discapacitats i no ha estat fàcil perquè l’administració tracta per igual a tota la infància depenent de les seves circumstàncies. “No és el mateix treballar l’autonomia d’una persona amb discapacitats, i de vegades no podem acceptar alguns casos perquè redundaria en contra de l’atenció a la resta de les persones que atenem” . Ens explica que totes les despeses extres que suposa tenir infància amb necessitats específiques sempre córrer a càrrec de les entitats.
Per l’Anna els problemes que es troben avui van més enllà de la infància vulnerable “S’ha d’abordar la situació social en què estem, les famílies han entrat en una dimensió diferent i això es reflecteix en les emergències socials. Molta infància no té referents i en molts casos l’emergència habitacional fa que perdin arrels” i lamenta “costa molt que la gent entengui que hi ha persones amb necessitats socials, ningú no es pregunta que passa amb la pobresa quan es publiquen les estadístiques. Hi ha molt desconeixement, la pobresa molesta. Aquí encara tenim l’estigma del orfenat”- L’ Anna no vol que es tracti als nens i nenes que atenen de manera diferent a la resta “no es mereixen que els tractem com pobrets”.
La gerent de la Fundació Fàtima és una dona entusiasta amb la seva feina que té una llarga experiència en diverses entitats i ens diu que la seva feina li encanta. I a nosaltres ens ha encantat escoltar-la i aprendre d’una persona que per vocació té molt clar que és això de la igualtat d’oportunitats, tantes vegades repetit però en tan poques ocasions practicada.
