Notícies
“Nosaltres hem de produir futur perquè aquest joves tinguin igualtat d’oportunitats”
Avui ens hem apropat a un dels barris amb més història de Barcelona, però també amb una reputació força controvertida. És un dels espais de la ciutat que més ha viscut l’arribada migratòria els últims 30 anys i això l’ha transformat. Treballar al Raval és treballar al centre d’una de les ciutats més admirades del món i alhora fer front a una demanda creixent de serveis per part de famílies que viuen en un risc extrem de vulnerabilitat.
Visitem una de les entitats, la Fundació Gavina, que des de fa 1979 treballa en aquests carrers mirant d’oferir serveis i activitats a la infància, adolescència i les seves famílies amb la idea de defensar la igualtat d’oportunitats. Tenen l’honor d’haver estat el primer centre obert a Catalunya. Ens reben en Celso Pérez, director, la Mireia Salietti, responsable comunicació i l’Olga Cobides, responsable de gestió interna.
La Mireia ens explica l’origen de l’entitat i que mantenen l’esperit “Va néixer com una entitat de voluntaris, en una època en què l’escolarització no era obligatòria i hi havia un munt de nens i nenes als carrers. Per nosaltres el voluntariat continua sent important”
Actualment atenen 133 infants i adolescents al Centre Obert i a l’espai jove unes 16 persones. El Celso diu que aquest espai “sigui el buc insígnia dels serveis que ofereix l’entitat els pròxims anys”. El director ho situa en el nou rumb que vol agafar la Fundació. “Continua sent el barri amb pitjors dades socioeconòmiques de la ciutat. Estem treballant en les noves necessitats, saber identificar-les i donar-los resposta. Volem que puguin donar el salt a la vida adulta amb garanties. Hem de fer un pas més enllà, en l’acompanyament en el trànsit a la vida adulta” .
La majoria dels infants i adolescents que atenen al Centre Obert els arriben derivats dels serveis socials, no passa el mateix amb l’espai jove, en què són ells els que acaben elegint en quina entitat volen formar-se. “És fantàstic veure que gràcies al suport dels educadors socials, joves que havien acabat els estudis, poden fer el seu camí” diu la Mireia.
Amb la infància la situació és diferent. Treballen amb les famílies responent a les necessitats bàsiques d’alimentació, salut i altres serveis i fan un servei integral amb l’entorn dels infants, els centres de salut, les escoles. “Estan desbordades al Raval, amb uns índex d’interculturalitat i problemes socioeconòmics molt importants. La situació és molt complexa” Ens diu l’Olga.
També a la Fundació Gavina estan acostumats a la interculturalitat. Ens expliquen que avui tenen un 45% de persones procedents de països musulmans, un 25% de famílies autòctones, un 20% de països de Llatinoamèrica i la resta d’altres indrets del món com Filipines, Romania, etc..
El Celso explica que és molt difícil trencar els cercles de vulnerabilitat perquè en un barri com el Raval hi ha un cert procés de “guetització” i no acaben de sentir-se partícips de la societat que els acull.
Amb tot tenen casos d’èxit que són un orgull per la Fundació. “L’actual conseller de districte de Ciutat Vella és un Gavina, la primera noia que va treure matrícula d’honor del Raval de la història va passar pel centre obert i un nen que tenia passió pel manga i que actualment viu al Japó”
I aquesta és la clau segons el Celso: “No ens podem quedar en donar-los una bona infància, hem de fer que les històries d’èxit no siguin una excepció. Hem d’aconseguir que la resta d’infants i adolescents tinguin les oportunitats suficients per tenir autonomia personal” i afegeix “S’ha de treballar amb els recursos que hi ha a la ciutat de formació i pràctiques laborals. Nosaltres hem de produir futur” .
Per fer aquesta tasca hi ha 18 professionals de l’entitat que treballen cada dia per mirar de garantir un camí per la infància, l’adolescència i la joventut del Raval que els permeti superar un destí que massa sovint es compleix.
“La precarietat és tan gran en aquest barri que tenim la impressió que l’esgotament psicològic que molta gent va tenir durant la pandèmia, ells no l’han tingut” diu el Celso “són persones que han viscut situacions de supervivència extrems com desnonaments. Crec que això els fa més resilents. Es va notar molt, en canvi, amb el retrocés des del punt de vista educatiu. Es van allunyar perquè en molts casos no tenien ni ordinadors”.
L’Olga diu que això demostra que encara treballar molt per la igualtat d’oportunitats. “Avui no és el mateix viure al Raval que al barri de Sant Antoni” i el Celso diu que desitja “no tornar a veure una dona que va ser usuària de l’entitat portant els seus fills i filles. Voldrà dir que hem superat un esglaó”.
“El sector social necessita auditar el retorn que dona a la societat amb números” diu el Celso “el sector sanitari ho fa, nosaltres no, i des de la Fundació Gavina volem començar a quantificar el valor de la nostra feina. Hem de saber quin retorn en euros hi ha per cada euro que s’inverteix en els serveis socials. Hem de posar en valor la feina que fem. Avui la impressió és que nosaltres només som despesa i això no és veritat”
De la Gavina en sortim convençuts que així és, que la feina que fan té doble valor afegit. Fan serveis per garantir un futur millor a la infància i adolescència amb menys oportunitats i aporta valor humà en una societat que sovint oblida valors essencials com la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets fonamentals per a la infància.
