Notícies
“Volem donar temps a que els processos que s’inicien a la Maternal s’acabin consolidant”
Al carrer Providència, al vell mig del barri de Gràcia, s’estan acabant les obres d’un magnífic edifici que és la seu del centre residencial de la Fundació Maria Raventós, dedicada a acollir mares adolescents amb els seus fills i filles. Es tracta d’un immoble dividit en dos blocs i diversos patis que acull un espai perfectament habilitat per a les seves residents i que tindrà altres espais per promoure la formació i el coneixement de les joves i oferiran espais de benestar emocional i atenció terapèutica.. Ens reben la Marta Bárbara, directora de la Fundació i la Tirsit Montserrat, directora de la residència maternal Maria Raventós.
Conversem sobre la tasca que fan i ens expliquen que el que fan és procurar un espai per a mares molt joves que no tenen entorns adequats ni xarxa per desenvolupar-se en la maternitat i alhora una feina preventiva amb els seus fills i filles en un entorn segur i saludable. “Busquem preservar la estabilitat i salut mental i emocional futura d’aquests nadons” ens diu la Marta. “Fem intervenció amb aquestes noies i prevenció amb els nounats” i la Tirsit ens explica “aquesta oportunitat que els oferim l’acaben elegint les noies. Els expliquem, quan ens venen a veure, que aquí no només faran de mares sinó que treballem pel seu empoderament com a dones, i que puguin recuperar la formació i el seu itinerari personal més enllà de la maternitat. La majoria d’aquestes noies han viscut en situacions de violència. Un equip d’educadores les acompanya per tal que també creixin en el seu desenvolupament personal, mirant de treballar perquè siguin capaces de generar xarxes pròpies i gestionar les relacions amb les persones significatives a les seves vides”.
La Fundació ha apostat per ampliar el programa residencial i incorporar altres línies d’actuació que permeten una atenció més integral en tots els aspectes vitals de les persones que acompanyen. En aquest sentit tenen un programa en pisos, concretament 15, en que donen continuïtat a l’acompanyament d’aquestes mares a partir del moment que ja no estan en tutela de l’administració. “Entenem que una persona no pot passar d’estar 24 hores atesa a no tenir cap mena d’acompanyament” ens diu la Marta. “Volem donar temps a que els processos que s’inicien a la Maternal s’acabin consolidant. Per això oferim un projecte residencial de 10 anys vista fins que assoleixen prou autonomia. Temíem que això generés una dependència d’aquestes dones, però no ha passat. Quan tu treus l’element d’estrès vinculat a la supervivència i les necessitats bàsiques i es poden centrar en el seu creixement personal, aconsegueixen prou consciència sobre elles mateixes i se’n surten. Aquest és un procés que només passen aquestes noies, això li passa a qualsevol adolescent. No podem demanar a aquestes persones coses que no demanaríem a cap altra. La mitjana d’emancipació entre les joves avui està en 29 anys, i aquestes noies amb 20 anys s’han de fer responsables de la seva vida i de la dels seus fills i filles”.
Per això treballen des de la dimensió individual però també des de la col·lectiva. Els plantegem que passa amb els pares d’aquests nadons i la Tirsit ens explica “som flexibles, i si veiem voluntat per part d’ells tenim un espai familiar perquè puguin participar en la criança sempre que tinguin un compromís i si la mare ho vol. També en activitats com l’acompanyament a les escoles bressol” El percentatge de nois que s’acaben implicant però són molt pocs. “Això té molt a veure amb una societat que és molt patriarcal, que no només afecta al paper dels progenitors, sinó a un model de societat que a aquestes mares els posa molt difícil desenvolupar-se, amb el tema de l’habitatge o en el terreny laboral és molt clar” ens diu la Marta.
A la Fundació estan establint aliances i creant xarxa per mirar de abordar totes les vessants possibles “hem de ser generoses en compartir experteses i coneixement i aquesta és una feina que farem a Gràcia i que ja hem experimentat a Santa Coloma de Gramenet amb molt bon resultat. Teixir aliances és crucial” I afegeix “Crec que entre totes hem de repensar que estem fent amb la joventut d’aquest país, quines són les polítiques socials, les d’habitatge, si veritablement som amics de la infància i que vol dir això exactament. Cal treballar amb mirada llarga per la igualtat d’oportunitats i entendre la diversitat” Actualment a la Fundació hi treballen 28 professionals, la majoria educadores que acompanyen aquestes mares adolescents en el seu creixement personal. I pel que hem vist en la visita a les instal·lacions i en la conversa que hem mantingut amb algunes de les residents fan una bona feina. Sortim de la Fundació amb la seguretat que amb persones com la Marta i la Tirsit està la base per a una societat més justa i que les mares que decideixen residir en aquest espai estan en molt bones mans.
