Notícies
“L’acció socioeducativa dels CRAE té efectes positius en la infància i l’adolescència”
Avui ens desplacem a Vic. En un dels barris que es va construir fa uns 50 anys, s’hi va aixecar una casa que serveix com a residència de 26 nens, nenes i adolescents i que ja és una institució a la capital d’Osona. La Llar està sota l’empara de la Fundació Privada Casa Caritat de Vic però l’acompanyament de les persones que si han acollit al llarg dels anys sempre ha estat al càrrec de les Carmelites de la Caritat , més conegudes com les “Vedruna. Ens rep a la porta la Marta Nosàs, que des de fa poc més de dos anys és la responsable de la Llar Juvenil. Actualment hi treballen 26 persones, la majoria educadores socials, al servei dels nens i nenes que acullen. També, gràcies a un conveni amb la Universitat de Vic, compten amb un servei de voluntariat per fer reforç escolar amb la infància i adolescència que hi viu.
“Nosaltres som un centre vertical on en aquest moments hi resideixen 26 persones, el més petit té 8 anys i la més gran 18, que espera un recurs de centre residencial. De vegades fem pròrrogues més enllà de la majoria d’edat . Estem dividits en tres plantes que responen a tres grups funcionals: els petits, els mitjans i els grans”, ens explica la Marta, que porta treballant en el centre 23 anys. Per això ens pot relatar l’evolució que ha tingut en aquest temps: “La situació ha canviat força. Recordo que al principi els motius que feien que la infància arribés aquí tenia més a veure amb la manca de recursos de les famílies. En altres èpoques estava relacionat amb drogodependències i ara veiem molts caos que estan relacionats amb trastorns en la salut mental dels progenitors o progenitores” I ens explica que això fa més difícil la relació amb les famílies “Tenim bastants nens i nenes amb situacions bastant cronificades que no tenen cap alternativa de sortida en aquest moments. En molts casos estan proposats per a famílies d’acollida però amb edats de 8 o 9 anys és molt complicat”
Ens explica que les persones que acompanyen passen com a mínim cinc anys al centre i que hi ha una taxa de retorn familiar molt baixa. “Nosaltres intentem crear un clima molt familiar, és segell de les Vedrunes, però un centre mai no és una família” afirma. Per això treballen amb l’ajuntament de la ciutat per mirar d’engegar campanyes de sensibilització respecte l’acolliment familiar.
Parlem de la salut emocional de la infància i adolescència que acompanyen i ens diu que en aquests moments gairebé totes les persones que acullen fan seguiment psicològic “sobretot arran de la pandèmia” ens diu. “Si ens va afectar a nosaltres, imagineu a aquestes nenes i nens”
La Marta és optimista respecte la feina que fan “la cadena no s’arriba a trencar mai del tot, en moltes ocasions tornen als entorns familiars, no tenim una vareta màgica. Però penso que els donem prou recursos i eines perquè siguin més capaços i capaces d’assolir autonomia i fins i tot ser pares i mares amb més capacitats. Les activitats i l’acció socioeducativa sí que té efectes” I això ho noten per les visites que reben de persones que en la infància i l’adolescència van passar per la Llar.
La Marta també és de les que creu que probablement falten recursos en els territoris per mirar d’acompanyar les famílies i que facin un tomb en la seva situació, malgrat que no sempre és fàcil. “Estaria bé que hi hagués escoles de pares i mares. Estaria bé que hi hagués equips que fessin seguiment de ls famílies però això és com la carta dels reis, caldria molts recursos. També és veritat que hi ha casos de tanta complexitat que es fa difícil pensar en aquesta possibilitat” Per això és important treballar l’autonomia dels i les adolescents. En aquest sentit a la Llar tenen un pis per a joves “és simular que viuen sols i s’ho han de fer tot. Tenen la nostra supervisió però evitem que facin un salt tan gran, entre el centre i l’emancipació. Necessiten un temps d’adaptació”.
Acabem la conversa parlant del reconeixement a la feina que fan i la Marta ens diu “som els invisibles. Durant la Covid es va parlar de metges, de serveis d’emergència, residències d’avis, dels distribuïdors d’alimentació, i de nosaltres res de res. I fem un servei de 24 hores durant els 365 dies de l’any”.
Abans de marxar, fem una visita a les instal·lacions. Una casa àmplia amb les habitacions distribuïdes en tres plantes i una planta baixa amb els espais comuns. Ens impressiona molt la terrassa exterior, un gran espai que segons ens diu la Marta “va ser un bàlsam durant la pandèmia”. Ens acomiadem de la Marta i marxem amb la seguretat que potser, com ens ha explicat, no tenen la vareta màgica, però amb la vocació i la voluntat que ens ha mostrat, segur que els nens i nenes tindran un futur millor que si no haguessin tingut l’oportunitat de l’acompanyem que aquestes professionals els hi han donat.
