Notícies
“Ens agradaria que l’acollida fos més tranversal”
És un dia de fred i pluja i ens apropem a la part alta del barri de la Salut de Badalona, un veïnat que viu a la frontera amb Santa Coloma de Gramenet i que queda aïllat de la resta de la ciutat. En aquesta zona hi ha molta infància i adolescència de famílies amb recursos molt limitats i necessiten l’acompanyament d’entitats socials com la Fundació Salut Alta. Avui visitem les seves instal·lacions i escoltem les seves reflexions. Ens reben l’Anna Martínez, directora, la Txell Vilaclara, responsable de l’Àrea Socioeducativa, la Míriam Ibáñez, responsable de comunicació i l’Olga Valsells, responsable de gestió.
Ens expliquen que en aquest barri hi ha manca de serveis i fins i tot un urbanisme que no ajuda massa a la vida comunitària. “Ni tan sols hi ha bancs a les places. És un dels barris que senten més les seqüeles de la crisi econòmica fins el punt que només a l’octubre hi ha hagut 40 ordres de desnonament. El comerç ha anat desapareixent amb la qual cosa hi ha poca activitat ciutadana”. La Fundació Salut Alta fa serveis de centre obert per a nens i nenes i adolescents, entre d’altres accions.
L’Anna ens explica que en el cas dels adolescents els ha sorprès la motivació que mostren “la veritat és que no tenen massa alternatives, però és important que aquí trobin un espai per trobar-se”. Hi treballen 19 professionals més el voluntariat que els ajuda en diversos projectes. La Txell ens explica que la Covid va marcar un punt d’inflexió i ha provocat una davallada del nombre de voluntaris.
Tota la infància i adolescència que acompanyen els arriba derivada de serveis socials, malgrat que també tenen el projecte “Aprenijoc” en què els infants els arriben dels centres educatius. “En aquests casos som nosaltres qui detectem si hi ha alguna disfunció per derivar-los a serveis socials” .
“Hi ha la sensació que som un sector que veiem com la vulnerabilitat augmenta fins i tot entre els que en formem part” ens diu l’Anna, i la Txell afegeix que veuen com cada cop hi ha més famílies en situacions complicades. De fet Salut Alta treballen molt amb les famílies i troben el reconeixement quan “ens agraeixen que fem amb els seus fills i filles coses que elles no els hi podrien oferir, com sortir del barri”.
La Míriam explica que “hi hagut tanta desatenció durant tant de temps en aquest barri, que molts adolescents han normalitzat situacions que no haurien de ser normals. La falta de recursos econòmics els ha fet acostumar-se a uns hàbits que els mantenen lluny de la realitat de molts altres adolescents, fins el punt que molts d’ells ni tan sols es plantegen anar al cinema, no se’ls acut” i en aquest sentit Fundació Alta s’ocupa d’obrir-los nous horitzons.
Com totes les entitats un dels grans problemes és la tramitació burocràtica per aconseguir finançament pels serveis que presten. L’Olga explica que “mai no acabem de tenir la seguretat de amb quin pressupost comptarem, hem de fer un vot de confiança que al final podrem comptar amb els recursos necessaris” i afegeix “amb la bona feina que fem no hauria de costar tant la tramitació per aconseguir els recursos”. En el seu cas aconsegueixen finançament també via donatius amb les diverses campanyes que fan i ja han arribat a uns 20.000 euros anuals.
En els últims anys, a Salut Alta també han viscut el procés de precarització que viu el Tercer Sector i en concret en l’àmbit de l’educació social. “Es dona el cas que persones que acompanyen les famílies vulnerables cada vegada estan més a prop de ser-ho elles i això és un contrasentit” afirma l’Olga.
Sigui com sigui, i tot i les dificultats, la Fundació Salut Alta és avui el centre neuràlgic on la infància i l’adolescència poden trobar alternatives de lleure i aprenentatge en un barri amb molt poca oferta, i segur que gràcies a la feina que fan, han obert expectatives vitals que els apropen una mica més a la igualtat d’oportunitats per la qual hi hauríem d’estar totes compromeses. L’Anna, l’Olga, la Míriam i la Txell són un exemple a seguir en aquesta batalla diària perquè els entorns no acabin marcant les vides de les persones.