Notícies
“La inversió en petita infància és central i urgent”
Som a Gràcia (Barcelona), a la seu central de L’Associació Benestar i Desenvolupament – Grup ABD, una organització que fa més de 40 anys que treballa per reduir les desigualtats i la vulnerabilitat social i sanitària. Són una de les entitats que més serveis realitza a Catalunya però també a la resta de l’Estat i a nivell internacional. L’any passat van atendre 171.822 persones, un 10% més que l’any anterior. Això és possible gràcies a la tasca de 1.952 professionals i 652 persones voluntàries i col·laboradores.
Ens reben l’Àngels Guiteras, gerent, la Carme Calafat, directora de l’Àrea d’Infància, famílies i igualtat de gènere, la Nausica Castelló, coordinadora dels programes Preinfant -acompanyament a dones en situació de vulnerabilitat des de l’embaràs fins als tres primers anys de vida de l’infant- i Laris -servei d’atenció, tractament i prevenció de la violència familiar- i l’Enric Guinart, director de comunicació.
Ens expliquen que el naixement de l’entitat va ser a principis dels anys 80 per acompanyar i atendre persones consumidores de drogues. D’aquesta tasca van començar a veure altres necessitats dels usuaris i les usuàries i van iniciar altres programes amb la idea de donar atenció a les seves demandes i posar l’accent en la prevenció. La infància en aquests entorns desafavorits va ser un dels seus punts d’atenció i avui actuen en totes les vessants possibles per acompanyar les famílies amb infants i garantir el seu benestar a través del treball comunitari i preventiu per aportar-los eines que les faci autònomes.
Tenen molt clar que han de treballar en xarxa i ens destaquen que en aquests moments la seva entitat està adherida a 133 plataformes tant nacionals com internacionals des d’on poden fer incidència i aprenentatges. L’Àngels ens explica els orígens de l’entitat i el que van aportar a la seva missió “aquesta mirada sobre les persones drogodependents ens ha enriquit molt per treballar totes les facetes de la persona. No podíem mirar només els efectes de les substàncies, sinó també els factors i tot el que les envoltava” i això també els va portar a implicar-se en totes les organitzacions relatives a aquestes persones. En aquesta àrea no els ha estat fàcil que les administracions entenguin l’enfoc psicosocial de l’entitat i en moltes ocasions s’han trobat que s’han prioritzat els criteris relacionats amb els serveis de salut. La Carme Calafat remata dient “la nostra mirada transversal no encaixa sempre en com s’organitzen els serveis, molt més especialitzats, i molts dels serveis, programes i actuacions que oferim ni tan sols entren en la cartera de serveis”.
“Nosaltres fem creació de serveis, som innovació, com que estem on passen les coses som punta de llança perquè detectem les necessitats” ens explica l’Àngels i afegeix “fem prestació de serveis centrats en les persones amb un enfoc comunitari i des de l’inici sempre vam tenir molta cura en la professionalitat i la transparència”. Ara treballen en un total de 183 programes repartits en les àrees de pobresa i inclusió; infància, famílies i igualtat de gènere; drogues; i la unitat operativa sociosanitària, que engloba els serveis d’atenció domiciliària, de promoció de l’autonomia i l’envelliment digne i de discapacitat intel·lectual.
I és per això que es defineixen com una entitat singular “per aquesta transversalitat en la mirada que fem sobre les persones i perquè som una entitat plural, independent i apartidista. Això forma part de la nostra identitat” ens diu l’Àngels. I la Carme reitera que aquesta transversalitat no és fàcil perquè les polítiques no estan estructurades segons aquesta visió “i a més la piràmide està invertida, els serveis destinats a la infància, que són els que podrien aplicar criteris preventius, són els més infrafinançats”.
La Carme ens diu que hi ha problemes de base que es mantenen després dels anys i que dificulten molt la feina “malgrat que sabem que les drogodependències són un dels factors de risc per la infància, encara hi ha molt poca relació entre els serveis de l’administració que tracten aquest fenomen i els referents a la protecció de la infància. Per això des d’ABD vam començar a iniciar programes propis que pal·liessin aquestes mancances”. I així va néixer Preinfant “un projecte d’acompanyament a la maternitat i de prevenció del maltractament per a infants de 0 a 3 anys. Un equip molt especialitzat acompanya a les famílies per prevenir que les criatures acabin en el sistema de protecció. Vam aprendre de programes que es feien a Estats Units i el Canadà. Es va iniciar amb persones drogodependents i ara ja l’apliquem a altres realitats: noies adolescents, persones migrades, pobresa estructural, salut mental. Un programa que té com a eix principal la prevenció i que com diu l’Àngels això fa que sigui més difícil que tingui el reconeixement que mereix: “La prevenció és invisible. Estem lluny encara que es posi al centre perquè aquesta prevenció precisa de donar paper a tots els actors que treballen en el territori, i això implicaria una altra forma de governança”. Per això la majoria d’aquest programes es financen amb subvencions. En aquest punt ens expliquen que el 80% del seu finançament és públic. Han diversificat aquestes fonts de finançament per mirar de fer front a tots els programes. També compten amb donacions i col·laboracions.
La Nausica intervé per dir que una de les feines més importants que fan és detectar persones que estan absolutament desaparegudes del sistema “moltes vegades són dones migrants que no tenen cap relació amb els recursos públics, i gràcies a la nostra feina les vinculem amb la xarxa social” i afegeix que la feina és intensiva perquè miren de desplaçar-se les vegades que calgui per acompanyar aquestes persones. L’Àngels afegeix “a més fem de termòmetre de la situació. Ara per exemple som qui estem alertant que hi ha una emergència social perquè ho vivim dia rere dia. Hem de proveir de bolquers o títols de transport a moltes de les nostres usuàries perquè no tenen recursos”. I l’Enric recorda que fins i tot van haver de posar en marxa diferents campanyes de captació de fons per poder subministrar aliments i productes de primera necessitat a diverses persones durant la pandèmia. Moltes famílies no podien mantenir-se sense el suport d’entitats com ABD i de persones solidàries i s’havia de fer un esforç per mantenir el màxim de persones a casa seva i amb les seves necessitats bàsiques cobertes i afavorir el seu procés d’autonomia i benestar.
I la Nausica ens aporta una dada més “tenim llista d’espera cada vegada més gran en els nostres serveis. Per exemple amb els pisos que tenim per a famílies o per a mares soles amb els seus fills i filles” I és en aquest sentit la Nausica conclou “nosaltres sostenim la pobresa gràcies a les molt bones professionals que hi ha al tercer sector social, la seva implicació i el seu compromís, i això tot i la precarietat en que treballen en moltes ocasions. Mereixerien molt més reconeixement”.
Acabem la visita en un espai polivalent, també a Barcelona, on tenen diverses sales per fer l’acompanyament a mares joves amb els seus nadons. En coneixem algunes que ens diuen que estan molt satisfetes d’haver trobat qui les escolti i atengui les seves necessitats. I sortim amb el convenciment que el compromís de les professionals d’aquesta entitat és innegociable i que és aquest un dels motors principals per mirar d’apropar-se a un ideal en que la igualtat d’oportunitats no sigui una quimera.