Notícies
“S’hauria de fer més prevenció i menys càstig”
Ens hem desplaçat a Martorell. A tocar del pont del Diable ens trobem la Institució Escolar Balmes , que acull una UEC i a més fa cursos de formació. Ens rep la Irina Cabanillas, que és l’actual directora i que té una llarga experiència com a educadora social. De fet ella va començar en aquesta UEC fa quinze anys. Ara coordina les quatre UECS que té la Fundació a tot el territori, una institució que a més d’aquesta de Martorell, en gestiona altres tres a Vilanova del Camí, a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú. En total atenen una seixantena d’alumnes.
A la Irina se la veu convençuda i molt motivada per la feina que fa i controla tots els ressorts que hi ha al darrera dels i les alumnes a qui dona atenció. Amb tot no pot deixar al marge que fan una feina molt complicada i no prou reconeguda. Per a ella el més important és poder oferir a aquests nois i noies una oportunitat perquè trobin un encaix en una societat que sempre han percebut com a hostil.
Parlem amb ella sobre el perfil de l’alumnat de les UECS i ens diu que no ha percebut massa canvis els últims anys, malgrat que sí ha notat que potser augmenta el nombre d’adolescents que tenen seguiment per part de la justícia per activitats predelictives. Però recalca que són perfils que com sempre estan vinculats “a persones amb molt poques oportunitats de canvi i de famílies amb molt pocs recursos”
És precisament per això, el fet que allà on neixes condiciona les teves circumstàncies, que des de les UECS de la Fundació Balmes es fa un treball molt intens amb les famílies. “És vital intentar canviar els entorns per treballar amb aquesta adolescència” ens diu la Irina. “Fem tutories amb aquestes famílies, els enviem informació sobre el procés que portem amb els seus fills i filles i es manté un contacte periòdic”.
Ara bé, no només és un problema de les famílies. El sistema no acaba d’ajudar. Des de fa temps els i les responsables de UECS reclamen que se’ls tingui en compte i s’homologuin amb la resta de sistema educatiu i això no passa. La Irina ens explica un cas que afecta directament l’alumnat “Ara mateix, al juliol ens obliguen a fer activitats per aquesta adolescència amb l’agreujant que si no s’hi presenten nosaltres no rebem els recursos per la prestació del servei. Els hem de fer reforç educatiu i acompanyament durant un mes en què la resta de nois i noies no ho fan. És una forma de diferenciar-los de la resta, precisament a uns nois i noies que per definició ja tenen una relació complicada amb els estudis”.
I hi podria posar molts més exemples, com el fet que no se’ls integri als recursos de formació de la resta d’ensenyants, que no puguin accedir als recursos virtuals del departament d’educació o que hagi de pidolar els ordinadors pel seu alumnat “Haver d’estar reclamant permanentment allò que ens toca és una feina que desgasta molt” assegura la Irina. Per a ella és evident que mereixerien més reconeixement i no perquè ho digui ella sinó per la resposta que reben “La majoria de vegades els instituts ens agraeixen la feina que fem. Per a ells eren adolescents impossibles i es troben persones motivades i que progressen”.
Però la feina també té les seves gratificacions. “Veure que aquestes persones tenen un espai on se senten reconeguts i no assenyalats forma part d’aquesta satisfacció. En la majoria de casos l’alumnat no vol tornar als institut perquè troben que és molt més positiu el seu progrés a la UEC. Aquí l’alumnat es troba que ja no són l’ovella negra, i per la metodologia que apliquem se senten molt més motivats”.
La Irina seria favorable a augmentar el nombre d’educadors socials a les escoles per evitar aquesta segregació en centres especialitzats, però és conscients que igualment hauria d’haver UECS. “Els instituts no tenen espai per tothom Aquí oferim una realitat per adaptar-nos a aquesta adolescència. Els instituts no tenen recursos per adaptar-se a tothom”.
Per ella el principal problema és que el sistema tendeix més al càstig que a la prevenció. “Ens sorprèn que abans d’arribar a les UECS s’hagin fet algunes de les intervencions que es fan per part dels serveis socials. Ens arriben adolescents en situacions molt precàries o molt conflictives que els hem d’atendre amb un històric molt molt complicat”, i passa el mateix quan aquestes persones deixen les UECS. “Caldria un seguiment més intensiu per part dels serveis socials un cop aquestes persones deixen l’educació obligatòria. De vegades estàs abocant al fracàs a un nen i a una nena per l’atenció que els dona el sistema”. La Irina ho remata amb aquesta sentència “Si hi ha una part de frustració laboral és veure que t’has esforçat per intentar donar oportunitats a uns joves que desprès queden exposats a la intempèrie. Nosaltres fem seguiment de l’alumnat desprès i els orientem en la formació laboral” .
Amb tot l’experiència és positiva. La Irina ens explica que sent molta satisfacció de veure molts d’aquestes i aquestes joves incorporades després de passar per les UECS en cursos de formació, en el món laboral o fins i tot fent batxillerat. I és per persones com ella i l’equip d’educadors i educadores socials de la Fundació Balmes que, encara amb dificultats, hi ha esperança per a una adolescència que en moltes ocasions viu exposada a un futur sense horitzons. Per a ells i elles aquestes entitats són un vaixell on aventurar-se a trobar nous territoris i una oportunitat per créixer malgrat les mancances del sistema.
