Notícies
“El futur que volem pels nostres infants i joves ens convida a comprometre’ns a totes, des de les administracions fins la ciutadania”
Ens desplacem a la vila de Gràcia, al carrer Jaén, un d’aquells carrerons estrets i per a vianants tan emblemàtics del barri on trobem la seu d’YMCA a Barcelona. Es tracta d’una organització internacional que té per objectiu promoure el benestar de la infància i l’adolescència i el seu desenvolupament personal. Ens reben la Neus Ribera, directora d’YMCA i Laura Bosch, responsable de l’àrea d’intervenció social
Actualment treballa una quarantena de professionals entre l’equip tècnic i el socioeducatiu y unes 40 voluntàries que atenen unes 900 persones l’any. Treballen amb tot tipus de famílies per desenvolupar el potencial de la infància, adolescència i joventut, no només amb famílies en situació de risc. La Neus ens explica que algunes de les activitats que fan són les que serveixen per finançar la resta de serveis, els més adreçats a la vessant social. “La nostra vocació és transformar la vida de les persones i per a fer això ho fem a través d’uns indicadors que ens permeten seguir el seu itinerari” Gràcies aquests indicadors poden veure la situació en tots els territoris on treballen.
La Neus ens explica “Tenim molt clar el model d’intervenció i quins serveis podem oferir, sobretot en la vessant socioeducativa i d’oportunitats laborals”. Acompanyen infància i adolescència de 4 anys a 18 anys en els programes socioeducatius fonamentalment del barri “abordem tots els nivells d’intervenció, des de les educatives de la infància fins a les sociolaborals de les famílies. Ens trobem amb dificultats de tota mena, des de econòmiques fins les psicoemocionals”
Ens comenta que “els preocupa molt la situació dels entorns de molts infants i joves. L’impacte amb aquestes persones és molt important. En realitat estem acompanyant a aquesta infància en els molts conflictes que tenen. Moltes famílies que atenem en els programes socioeducatius són de persones que han hagut de marxar per desnonaments” . En aquesta tasca social fan programes socioeducatius que inclouen Centre Obert, reforç escolar, casals d’estiu i campaments. Però miren d’estar al dia i esmercen esforços en adaptar-se als canvis: “una de les parts importants és afrontar la bretxa digital amb les famílies, per això atenem moltes persones en competències digitals. Per nosaltres és bàsica” ens diu la Neus. Aquest any incorporen un programa de reforç educatiu online, perquè puguin fer aquesta activitat a casa seva. Fan un pilotatge entre infants que estan en els programes socioeducatius i voluntaris que farien de mentors.
En el projecte social també hi ha un programa d’atenció social orientat a persones migrades.
La seva tasca però no la fan soles. Amb el programa CaixaProinfància han creat xarxa amb quatre entitats més per treballar sobre el benestar emocional. “Intentem donar sempre un acompanyament integral tant intern com extern amb col·laboració amb entitats del territori per cobrir totes les necessitats de les persones”.
També fan programes per a joves, el que anomenen projectes de lideratge que inclouen orientació professional i vocacional, fomentar el voluntariat per joves a partir dels 18 anys que inclouen formació, orientació i inserció laboral amb col·laboracions amb empreses. També en aquests programes miren d’adaptar-se als nous temps i hi ha incorporat un programa en que se’ls fa a través d’eines digitals per apropar-se més als seus hàbits.
Quan els parlem del paper de les administracions en les polítiques socials la Neus és força clara “ la situació està empitjorant, cada vegada hi ha més necessitats i els recursos no augmenten. En moltes ocasions ens hem de fer càrrec les mateixes organitzacions socials i moltes vegades sense reconeixement. Ni tan sols hem rebut aquest reconeixement en el paper essencial que vam tenir durant la pandèmia sostenint una situació molt complexa” I conclou dient “sentim un cert abandonament sabent que des del sector social no direm mai prou per la nostra vocació de servei” .Una circumstància que afirmen és greu tenint en compte que cada vegada hi ha més persones amb necessitats d’acompanyament “els últims anys s’ha igualtat el nombre de famílies autòctones i de famílies migrades que atenem i això és un indicador”.
La Neus afirma que li sembla detectar “una crisi de responsabilitat, tant per part de l’administració com d’un clima social que no afavoreix les vocacions en una feina tan complicada com l’acompanyament a la infància i l’adolescència en situacions complexes. La precarietat del sector ens està posant mot difícil trobar professionals que s’hi vulguin dedicar” .
Per això la Laura conclou que cal que hi hagi més implicació social amb la tasca per acompanyar les persones en risc de vulnerabilitat i afirma ”la ciutadania moltes vegades està desconnectada de la realitat sobre la que treballem a diari entitats com la nostra” , i totes dues reclamen un compromís molt més ferm per part de tothom, tan les administracions com la ciutadania. Compromís que no ens ha quedat cap mena de dubta que elles i la seva entitat tenen per intentar que la igualtat d’oportunitats no sigui només un lema, sinó que pugui acabant sent una realitat.
