Opinió
12/02/202 Article d’opinió de FEDAIA, publicat a Social.cat
En les últimes dècades un dels principals problemes al món ha estat la concentració de la riquesa en cada vegada menys mans i amb ella el creixement de la desigualtat. D’aquest procés, vinculat a una globalització econòmica insaciable i un sistema basat en l’augment del capital, n’han sortit perjudicats els col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb una escletxa cada vegada més gran i infranquejable que fa del tot inefectius i obsolets per poder agafar mecanismes d’ascensor social que existien. La desigualtat creix perquè la distribució de la riquesa és cada vegada menor. Aquesta realitat fa que milions de persones visquin en condicions d’una altíssima precarietat i que trencar el cercle de la pobresa sigui, en alguns casos, una quimera.
Els poders públics estan per intentar revertir els excessos i les disfuncions que causa un sistema voraç i mancat d’empatia amb les persones que més pateixen. Una funció que haurien de prendre’s seriosament si volen societats més cohesionades, més justes, més equitatives i alhora reduir els conflictes socials.
Una de les conseqüències de la voracitat del sistema i dels que se n’aprofiten és la vulneració de drets fonamentals d’un gran nombre de nens, nenes i adolescents que es veuen abocats a viure en unes condicions de supervivència molt flagrants. Per això les entitats que vetllem pel respecte dels drets de les infàncies i adolescències, la majoria de les quals membres de FEDAIA a Catalunya, fa anys que aportem solucions per mirar de garantir el compliment d’aquests drets fonamentals i la igualtat d’oportunitats.
Una d’aquestes aportacions va néixer el 2015, immersos en una crisi econòmica sense precedents com estàvem, amb la PEUC,una prestació universal per a fills a càrrec. Era una proposta amb l’objectiu de reduir la pobresa infantil a Catalunya, que avui afecta el 31 % de persones menors de 18 anys, unes 800.000 persones segons dades d’Idescat. Un dels principals mals de cap per les famílies és el cost de la criança, que segons Save the Children és d’uns 10.000 euros anuals per nen o nena i que fa que un 21 % de les famílies no puguin garantir el benestar de nens, nenes i adolescents.
Aquesta renda universal no és una ocurrència. És una renda que ja està establerta a 20 dels 27 països de la Unió Europea, i que si en algun país és necessària és a Catalunya, amb uns índexs de pobresa infantil 8 punts per sobre la mitjana europea segons Eurostat. La mesura, doncs, s’ha demostrat efectiva per prevenir la pobresa. Perquè per FEDAIA l’eix central i on de posar el focus per garantir els drets de les infàncies i adolescències és la prevenció més que no pas en la intervenció. Més val prevenir que curar.
La proposta de FEDAIA, actualitzada aquest 2024, passaria per una renda universal que cobrís la meitat de la criança d’una persona, uns 4.500 euros anuals, de manera que es pogués alleugerir la càrrega d’unes famílies assetjades per un augment de preus per sobre dels salaris i per uns preus de l’habitatge que s’han convertit en prohibitius en molts casos i causa de l’empobriment general d’una part important de la societat. Aquesta renda seria possible augmentant els recursos públics, per la qual cosa exigiria una fiscalitat més justa i redistributiva.
El Govern espanyol està treballant en una mena de subsidi per a la criança amb el nom de CAPI, inclòs en l’Estratègia Nacional de Prevenció i Lluita contra la pobresa i l’Exclusió Social. Un dels principals problemes és que es treballa amb unes quantitats insuficients, per cobrir el cost o una part de cost de la criança, però està vinculada a la renda de les famílies i, per tant, no es contempla com un dret universal. Sent així, no es categoritza com altres serveis essencials que es presten independentment de la renda com l’educació o la sanitat públiques. La universalitat és l’única forma de concernir tota la societat i alhora representaria un estalvi en despeses burocràtiques i administratives que molt sovint esdevenen una forma de fiscalització injusta. Perquè invertir en infància evita costos futurs associats a la pobresa (fracàs escolar, problemes de salut, exclusió social).
Des de FEDAIA fa deu anys que reclamem aquesta renda universal, convençudes que els drets de la infància són un imperatiu al qual els poders públics han d’atendre amb fermesa i convicció. I que haurien d’acompanyar de la garantia i universalització de serveis bàsics com l’escolarització dels 0-3, el lleure i l’oci i determinats serveis de salut pediàtrica. Si la pobresa infantil supera una de cada tres persones és evident que alguna cosa no funciona, i no podem perdre més temps. Davant d’un món que sembla retrocedir davant dels drets, cal que a Catalunya ens posem al capdavant en la seva defensa, començant pels de les infàncies i adolescències si volem garantir societats més justes, més sanes i més equitatives.
