Notícies
En defensa dels CRAE
Els últims dies en l’àmbit mediàtic s’ha tornat a parlar dels Centres Residencials d’Acció Educativa, CRAE, arran de l’oposició d’algun ajuntament a la instal·lació d’un d’aquests espais en el seu municipi.
Davant d’aquesta realitat FEDAIA, que representa gran part de les entitats que gestionen aquests centres, vol fer una sèrie d’aclariments per contribuir a combatre la desinformació.
Què és un CRAE?
Els Centres Residencials d’Atenció Educativa són institucions per la guarda i educació d’infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents circumstàncies vitals s’han d’acollir a la tutela de l’administració. Formen part del sistema de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc i per tant són centres que protegeixen els drets d’aquesta infància i l’adolescència.
Les entitats que acullen aquestes persones estan formades per professionals, educadores i educadors socials, que acompanyen i donen resposta a les seves necessitats educatives i assistencials i de desenvolupament personal.
Les seves funcions són:
Proporcionar a infants i adolescents atesos tota la cobertura inherent a l’exercici de la guarda i l’educació.
Promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives i d’inserció social, laboral i familiar.
En aquest moments a Catalunya hi ha 101 Centres Residencials d’Atenció Educativa amb 1878 places.
Per això des de FEDAIA demanem als responsables polítics que actuïn amb responsabilitat i no contribueixin a la desinformació i l’estigmatització amb decisions que representen una vulneració dels drets de la infància i l’adolescència que més atenció, suport i acompanyament necessita.
Creiem que una societat que te cura dels infants és una societat que es responsabilitza i genera espais complementaris per assegurar el benestar de la infància. Aquest comportament te a veure amb una societat adulta i responsable i co-responsable vers els nens, nenes i joves que no poden assumir autonomia plena per viure.
I alhora recordem que les administracions, les entitats i els responsables públics tenim l’exigència davant la desinformació, la por i les actituds xenòfobes o d’exclusió d’obrir espais de diàleg per informar, promoure acords per la tolerància i respecte i descartar les decisions o acords que comportin l’exclusió i el rebuig de l’atenció a les persones.
