Opinió
07/12/2023 Article d’opinió de FEDAIA, publicat a Social.cat
Acaba el 2023 i un any més han quedat un munt de deures per fer pel que fa a la garantia dels drets de la infànciai la igualtat d’oportunitats. Les xifres de què disposem a Catalunya, relatives a la pobresa i a la manca de recursos per pal·liar els seus efectes, continuen mostrant un panorama d’emergència social i per això des de les entitats del tercer sector hem de tornar a posar el crit d’alerta.
Posem xifres a la situació per entendre-ho millor. Avui a Catalunya, segons dades de la PInCAT, hi ha 436.000 persones menors de 18 anys que estan al llindar de la pobresa, el que representa una tercera part de la població d’aquestes edats. D’aquestes 158.000 estan en risc sever. Un 21% de famílies no poden afrontar les despeses de criança, en gran part pel preu desorbitat de l’habitatge que en molts casos representa més del 60% dels seus ingressos i més de la meitat de la infància de 3 a 14 anys no participen en activitats extraescolars durant el curs escolar.
Aquesta no és una situació irreversible, ni de bon tros! Només cal que entre totes ens posem a treballar per revertir un panorama que posa de manifest les nostres mancances com a societat i que discrimina de manera greu un nombre massa elevat de persones.
Per això des de FEDAIA i altres organitzacions, hem iniciat les converses amb els organismes públics per tal que de cara als comptes per l’any que ve, s’iniciï el camí per revertir aquesta injustícia. Som conscients que s’han fet alguns passos en l’any que acomiadem, però encara es queden curts. S’ha promès dissenyar una estratègia contra la pobresa, però cal que de forma urgent es defineixi, i se li associï el pressupost corresponent, així com que no s’abandoni la idea de la Renda Bàsica Universal que, a parer nostre, seria la llavor d’una transformació real.
Alhora les administracions han d’accelerar els processos per aplicar la nova llei d’habitatge, perquè, encara avui, hi ha massa famílies amb infàncies i adolescències a càrrec que no poden afrontar el cost per tenir un habitatge digne, els subministraments bàsics coberts que els garanteixi unes condicions d’habitabilitat adequades i amb els espais necessaris per tal d’assegurar el dret de la privadesa. Malauradament, hi ha entorns en què s’han normalitzat els infrahabitatges, un fet del tot inacceptable.
I sobretot, les administracions no poden continuar mirant cap a una altra banda pel que fa a la garantia dels drets fonamentals per a les criatures com l’accés com la salut o l’educació. És hora que s’aposti decididament per l’escola inclusiva i per la universalització de l’atenció a tota la petita infància. O que s’inclogui en els serveis de sanitat publica l’atenció de qualitat en salut mental, l’odontologia o l’oftalmologia. Són projectes aprovats pel Parlament de Catalunya, però no n’hi ha prou si no volem que es corri el risc que allò que s’aprova a les cambres de representació quedi en simple declaració d’intencions.
Per això acabem el 2023 amb una immensa carta de peticions que no fem com a caprici, sinó amb el convenciment que són imprescindibles per mirar de donar a tota la ciutadania els drets que no haurien d’haver perdut mai, i alhora, dignificar una societat a través d’una transformació social que ens permeti a totes mirar-nos al mirall de la història sense avergonyir-nos per no haver fet prou per evitar que es trunquessin les esperances i possibilitats de milers de persones en no oferir-los durant la seva infància i adolescència els recursos necessaris per poder desenvolupar les seves capacitats i els seus desitjos vitals. Perquè garantir els drets de la infància i l’adolescència no és una opció. És una obligació.
Podeu llegir l’article a Social.cat