Notícies
“Mai no m’hi havia trobat tants adolescents amb problemes de diversitat funcional o salut mental”
Ens desplacem al barri de La Florida – Les Planes, a l’Hospitalet de Llobregat, una de les zones més densament poblades d’Europa amb una gran diversitat i amb unes necessitats socials que augmenten dia rere dia. El motiu és la vista a la Cooperativa d’Iniciativa Social AEMA, una de les entitats referents en l’educació social i la reinserció de la infància i l’adolescència en risc de vulnerabilitat. Ens rep a la Plaça Eivissa la Mercè Carreras Pons, directora tècnica, una professional entusiasta i que coneix com ningú les necessitats socials d’uns carrers plens de vida des de primera hora del matí.
AEMA sobretot fa projectes socioeducatius. La Mercè ens fa una ruta pels diversos equipaments que té la Cooperativa i que inclouen centres oberts, centres residencials, espai jove, una UEC i tallers d’estudis assistits en diverses escoles, des de Florida-Les Planes, passant per Sant Feliu i Santa Eulàlia. Però sobretot se senten orgulloses dels tallers d’alfabetització digital que fan per a les veïnes i veïns de tot el barri “Arran d’una formació amb joves del barri de capacitació en eines digitals, en vam contractar quatre que són dinamitzadors que ofereixen suport presencial a gestions que pugui fer la ciutadania tan aquí a La Florida com al Barri de Santa Eulàlia. Està molt bé que siguin ells qui donen servei al seu veïnat. Són joves de diversos orígens que ens permeten saltar les barreres culturals”.
Una quarantena de professionals de l’entitat, entre educadores socials, integradores i monitores, atén unes 800 persones directament en tres eixos: els serveis de protecció o residencials, que inclouen serveis residencials, pisos per a joves de 16 a 18 anys i també majors de 18 anys, els projectes d’acció social i comunitària, dins l’àmbit preventiu que atenen persones derivades de serveis socials, i l’espai jove, dins del pla integral d’aquest barri amb tanta complexitat social i convivencial, amb l’objectiu de regenerar el teixit comunitari. ”Ara té molta tirada l’esport i ens està ajudant a arribar a moltes més persones. Sobretot l’esport femení, que en els últims dos anys ha crescut molt”. Entre els serveis que presten també s’inclouen projectes de l’àmbit educatiu, com la UEC, els tallers d’estudi assistit o altres.
Els últims mesos la inflació està sent un autèntic mal de cap per a totes les famílies, però ho és molt més en aquests entorns en risc d’exclusió social “Estem notant com està afectant en una emergència alimentària que creix. Nosaltres ho notem en els tallers de cuina i en els berenars al centre obert” ens explica la Mercè i afegeix “des de fa anys detectem un tema de mala alimentació, no tenen recursos ni consciència d’una nutrició saludable”. També han notat la factura energètica dels equipaments, que en aquest cas són tots de l’entitat: “hem passat de pagar factures de 500 o 600 euros, a pagar-ne 2.000 i això no ens ho compensa ningú”. La Mercè ens explica que, respecte el finançament manquen criteris clars i decidits que atenguin les diferents realitats d’entitats, territoris i projectes, a més de la manca d’estabilitat i previsió en el temps.
La majoria dels projectes són finançats a través de fons públics, però també tenen la col·laboració d’empreses privades a través de la Fundació que van crear per poder vehicular aquests ingressos. Entre aquests projectes que es canalitzen a traves de les donacions hi ha el banc de roba. ”Es tracta d’aprofitar les tones de roba que llencen els fabricants per petites tares i repartir-la a la gent que ho necessitava en una mena de botiga social en que no paguen però segueixen la rutina de provar-se les peces i endur-se-la”.
La Mercè, mentre passegem pel barri per visitar més dependències, ens explica que un dels problemes que s’estan trobant els últims anys és que cada cop la tutela dels menors és a edats més avançades i això dificulta molt els projectes socioeducatius “Cada vegada entren més tard i amb més complicacions. Són nens i nenes sobre els quals s’hi hauria d’haver intervingut abans. En els centres oberts veiem situacions molt delicades que posen en risc el seu desenvolupament vital. El problema és que els serveis socials no donen per més. Jo als centres residencials mai no m’hi havia trobat tants adolescents amb problemes de diversitat funcional o salut mental”
Visitem el Petit Pont, el CRAE de 25 places que tenen al barri. Han estructurat totes les instal·lacions com si es tractés d’una casa familiar. “El nom ja indica que volíem que aquest fons el pont cap a una altra vida respecte la que deixaven enrere”. Amb els anys en aquest centre ha anat canviant la població “quan vam començar hi havia infància, ara gairebé totes les persones que hi resideixen són adolescents”
Per acabar la visita, la Mercè ens mostra l’espai on hi tenen la UEC, que a les tardes també funciona com a espai jove. Trobem un grup d’adolescents que estan fent activitats. “Aquí sostenir una activitat de més de 20 minuts és difícil. Es tracta de joves que venen molt marcats per les dificultats que han tingut en el seu periple vital i educatiu” ens explica la Mercè.
Després de la ruta la Mercè ens fa una reflexió que segur que moltes de les persones que treballem al tercer sector i, sobretot els qui destinen els seus esforços a donar oportunitats a la infància i l’adolescència, compartim. “M’agradaria creure que les persones que atenem podran trobar el seu camí perquè el que fem els serveix per trobar el seu itinerari vital”.