Notícies
Avui ens desplacem al barri de Hostafrancs de Barcelona. Al costat d’un campanar trobem l’edifici que acull la seu central de la Fundació Acció Social i Infància, FASI, el centre d’oficines de l’entitat i el lloc on es treballa en la innovació social per aplicar noves metodologies a una acció que està sobretot enfocada en la prevenció i les famílies. Ens rep el seu comitè de direcció: Javier Martínez, director general, Araceli Reales directora d’administració, el Joan del Rio, director tècnic i Juan Carlos García, director de persones.
Seiem al voltant d’una taula en una còmode sala de reunions i ens expliquen els orígens de l’organització i quina és la seva especialitat. “L’objectiu principal és que l’usuari dels nostres serveis no sigui després un recurrent en altres espais dels serveis socials. Dediquem tots els nostres esforços a la prevenció” FASI es va crear al 2010 amb la creació del model de les Cases d’Infants amb el sector social, el públic i amb sector privat. “Avui som una fundació independent que treballa amb la perspectiva de la família, ens agrada dir que no treballem només amb l’infant sinó sempre amb les seves famílies. I a la vegada volem sempre intentar fer coses noves, estem abonats a la innovació”. Ara estan treballant en un projecte en el marc dels Next Generation que es basa en afrontar des d’un punt de vista comunitari les problemàtiques de les famílies amb infància i adolescència i que iniciaran amb un pilot a totes les demarcacions catalanes. “Es tracta que les decisions sobre aquestes famílies es prenguin amb les persones rellevants del seu entorn perquè les solucions estiguin dins del seu context” ens diu el Joan “volem mostrar que això pot tenir efectes beneficiosos. Es tracta d’involucrar la comunitat en les solucions” . El Joan afegeix “El repte és poder fer un bon diagnòstic de les situacions més enllà dels individus per tal de poder treballar en el seu context i que trobin la solució sense haver d’abandonar el seu entorn”.
El Javier ens explica però que per tirar endavant tots els projectes es troben amb mals endèmics que afecten a tot el sector social i ens enumera uns quants “les retribucions són molt justes, i això ens fa que poder dedicar hores a la innovació no sigui fàcil, després tenim molta competència en el sector i la retenció de talent és molt complicada, és molt difícil cercar perfils quan hi ha millors ofertes en altres àmbits laborals de l’administració o d’altres sectors econòmics” Quan parlem dels objectius el Javier ens explica que “La nostra intenció és de transformació social, malgrat que tots els serveis provenen de l’administració, volem que el sistema integri noves metodologies per evitar la institucionalització dels nens i les nenes” i ens posa com exemple la Casa d’Infants “on dotem a pares i mares de les habilitats necessàries perquè puguin mantenir la tutela dels seus fills i filles” i el Joan recalca que “nosaltres identifiquem un pas per ensenyar als pares i mares les competències per evitar que el sistema de protecció passi moltes vegades per la institucionalització dels seus fills i filles” Ara tenen 104 places en aquests equipaments a Catalunya. “El resultat és que el 85% dels usuaris que han passat per aquestes cases han pogut mantenir-se en els seus entorns familiars, que és un índex molt alt” ens diu en Javier. Per aquesta entitat el centre de tot és la criança “la majoria de problemes que detectem tenen el seu origen amb una criança que no ha estat prou plaent, i per això aquest és el terreny en el que volem treballar” diu en Joan.
El Juan Carlos ens diu que el problema és que avui arriben més tard perquè hi ha col·lapse en els serveis socials i això acaba afectant les polítiques preventives “i en definitiva a aquesta infància i adolescència que quan s’intervé ja estan en situacions molt complicades” Ens diuen que el sector social pateix un clar infrafinançament i això encara fa més difícil que es puguin cercar fórmules innovadores en el terreny de la innovació. L’Araceli explica que el finançament privat és molt escàs. “Costa molt que inverteixin en projectes d’entitats petites com la nostra” I destaquen la precarietat laboral del sector que fa molt complicat mantenir el personal més especialitzat i anar a buscar nous perfils per a fer cerca i innovació. “Hi ha uns salaris molt baixos i portem anys reivindicant un augment de les tarifes dels serveis per millorar la situació.” recorda l’Araceli. “Hem perdut en aquest terreny una dècada”.
FASI també gestiona els serveis d’atenció als adolescents i famílies de Barcelona, que atenen unes 8.000 persones en que hi pot anar tothom “no necessàriament famílies en risc de vulnerabilitat” ens diu el Javier. És un molt bon exemple de la prevenció “és un servei clau per als nostres aprenentatges ja que toquem moltes problemàtiques que si es tracten adequadament evitem mals majors” En Joan ens diu que una de les claus d’aquest servei és que és voluntari i això ens dona moltes oportunitats per poder aplicar metodologies preventives. També destaquen els espais familiars en que segons ens diuen el que és interessant és que són entorns en que s’interrelacionen tot tipus de famílies, les que deriva l’administració a través dels serveis socials però també altres que veuen un bon servei en aquestes espais.
Acabem la conversa amb una frase del Javier “ ens agradaria que la prevenció fos l’eix que vertebrés les polítiques socials” i marxem amb el convenciment que entitats com FASI són un exemple transformador i que amb la seva tenacitat, encara que sigui lentament, van assolint l’objectiu cada vegada més compartit que la clau és prevenir abans que curar.