Notícies
“Majoritàriament la societat és solidària. Nosaltres tenim un bon reconeixement i sempre cerquem complicitats allà on fem els nostres serveis”
Ens desplacem al centre de Sabadell on ens esperen les responsables de la Fundació Idea que des de fa 20 anys treballen en projectes socioeducatius a la Plana del Pintor i a Torreromeu i gestionen centres residencials a diverses localitats catalanes. Ens reben la directora Loli Rodríguez i la Adela Marín, responsable d’administració, disposades a explicar-nos com treballen, la seva relació amb la societat i la, no sempre fàcil, interlocució amb l’administració.
La fundació Idea dona servei a infància des dels 0 anys i a joves fins els 25 anys en els seus programes de reinserció laboral. Atenen prop de 6.000 persones en total en tots els serveis que realitzen. És una Fundació que ha diversificat els seus serveis i fins i tot és pionera a l’Estat en programes d’atenció als menors. Avui és l’única entitat a Espanya que presta servei d’educadores a la Fiscalia de menors en la tasca d’acompanyament per tal que tinguin ple coneixement dels seus drets quan són detinguts o estan en custodia judicial.
Però el seu embrió està al barri de Torreromeu de Sabadell, on des de fa dècades va començar la tasca per oferir activitats extraescolars a la infància d’un dels barris més apartats i deprimits de la ciutat vallesana. Actualment mantenen un projecte socioeducatiu en un barri que avui és intercultural, amb un índex de fracàs escolar dels més alts de Sabadell i amb rendes molt baixes. La directora ens explica que “portem molts anys allà i som un referent per les famílies. Quan tenen qualsevol problema ens venen a buscar a nosaltres”.
Li agrada destacar que una de les claus és que “amb les escoles tenim molt bon tracte, fem programes dins de l’escola i tenim un educador social dins de l’institut. Atenem a 128 famílies en aquest barri i uns 200 infants i joves”. I ens anuncia, amb cert orgull, l’estrena fa poques setmanes de nous programes com el de mentoria i el de la creació d’agents de salut comunitària, després d’haver seleccionat dones del barri que acompanyen en les seves necessitats diverses famílies.
El que més les enorgulleix és que la seva tasca doni fruits. I ens posen com exemple que en aquests moments tenen 8 monitors i monitores que en el seu dia van ser atesos pels serveis socioeducatius de la Fundació Idea.
La Fundació Idea però, és molt més que la seva presència a Sabadell. Actualment treballen en serveis socioeducatius també al nord de Sabadell i tenen diversos serveis de protecció de la infància. Gestionen quatre centres d’acollida, dos a l’Hospitalet, un a Barcelona i un altre a Sant Esteve de Palau Tordera, i un CRAE a l’Hospitalet. Un dels centres d’acollida està especialitzat en donar servei a noies joves víctimes de tràfic de persones. I finalment tenen un servei de trasllats de la DGAIA, que s’ha multiplicat per 4 amb l’onada migratòria a partir de 2019.
Amb tot, tenen la percepció que la seva feina no és del tot reconeguda “El que no veiem és el reconeixement com aliats estratègics de l’administració pública, sinó que cada vegada ens acoten més, atorgant-nos un paper exclusivament com a proveïdors de serveis, sense espai per a la coproducció de polítiques socials, sense que es vegi reconegut l’esforç que fem dia rere dia”.
Per això Loli Rodríguez expressa un desig “Ens agradaria tenir més independència econòmica de l’administració. La nostra obligació és cobrir els forats que té l’administració. Tenir més autonomia permetria aplicar millor els projectes que fem. Actualment s’ha de demanar permís per tot, fins i tot per permetre als infants venir en bicicleta als nostres serveis”.
I alhora afirma que “moltes vegades els preus que paguen no s’ajusten a la realitat. Hi ha un problema real de les entitats socials, baixen les tarifes i els costos pugen. No s’entén que les nostres professionals estiguem cobrant per sota del que tocaria, per exemple el que paguen a les treballadores del sector públic”.
Creuen, en canvi, que en general la societat si que reconeix la feina que fan, sobretot per part d’aquelles veïnes que les veuen actuar amb la infància i adolescència vulnerable. “Majoritàriament la societat és solidària. Nosaltres tenim un bon reconeixement i sempre cerquem complicitats allà on fem els nostres serveis”.
Aconseguir aquest reconeixement forma de la seva feina. “La tasca comunitària l’has de fer abans d’obrir els centres. Nosaltres fem un procés d’aterratge i normalment la resposta és molt bona” I ens posa un exemple, “Quan hi va haver un problema per l’obertura dels centres de joves migrants, les primeres que ens van defensar van ser les entitats del barri. Som una entitat més. Hem de tenir la intenció d’integrar-nos allà on ens instal·lem i veure que podem oferir”.
I amb aquesta filosofia la Fundació Idea s’ha convertit en un referent en l’acompanyament de la infància, l’adolescència i les seves famílies tan per la ciutadania com per les persones ateses. Un exemple de servei públic en atenció a un principi tan bàsic com la igualtat d’oportunitats.