Notícies
“L’acompanyament integral a les famílies fa que moltes vegades puguem ser més accessibles i resolutius a curt termini”
Al vell mig de Barcelona, a molts pocs metres de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat hi ha una entitat que treballa per garantir la igualtat d’oportunitats i per atendre les necessitats de la infància, l‘adolescència i les seves famílies en un barri admirat pel turisme, però que amaga també la cara del risc i de la vulnerabilitat. Ens desplacem a la Fundació de l’Esperança i ens reben la Núria Danés, directora, Berta Boadas, coordinadora d’Acció Social i Jalal El Aamri, educador social del grup de joves.
Parlar amb responsables d’aquesta entitat és parlar amb la història de la ciutat. El seu origen es remunta al 1740 a partir de la Casa de Recés, un centre residencial que acull a dones joves en situació de vulnerabilitat, tot i que la Fundació és relativament jove, va néixer el 2013. Quan entres a l’edifici s’ensuma història. Estan a un edifici de l’antic Mont de Pietat, que està construït a sobre de la capella de l’Esperança.
Una referència pels veïns i veïnes, ara per les persones que tenen menys recursos. “És molt important que les famílies en situació de vulnerabilitat sàpiguen que tenen un lloc de referència al barri” ens diu la Núria.
Atenen uns 150 infants i adolescents que participen a les activitats de centre obert, reforç i lleure educatiu i hi treballen 28 professionals. La seva filosofia la resumeix amb poques paraules la directora: “Nosaltres acompanyem persones i generem oportunitats”.
El 2019 es va ampliar l’edifici on són i això els ha permès augmentar l’atenció que ara és dels 6 als 18 anys i oferir nous serveis. El seu principal objectiu és garantir la continuïtat de l’acompanyament a la infància, l’adolescència i les seves famílies en totes les etapes vitals i en la seva trajectòria formativa i d’autonomia. Una de les principals tasques que fan és el reforç educatiu per a una infància i adolescència amb situacions i entorns complicats que els allunyen de la possibilitat de progrés “Volem trencar el cercle de pobresa i que la desigualtat no impedeixi el seu progrés. Volem que sàpiguen que tot i les circumstàncies tenen drets, és una qüestió de dignitat”
La Fundació l’Esperança és l’única entitat d’acció social directa de la Fundació “la Caixa” i segons explica la Núria “això també ens permet fer proves pilot dels programes d’inclusió social de la Fundació. Ara per exemple estem treballant com vincular el programa Caixa ProInfància amb els processos d’inserció laboral dels i les joves.”
La Berta ens explica que un dels principals focus que tenen és el progrés de les persones: “Un dels indicadors que entenem com a èxit és la continuïtat i finalització dels estudis postobligatoris, per això ens enfoquem molt en el reforç i acompanyament educatiu i també impliquem a les famílies en tot el procés”. Treballen sempre adaptant la seva activitat per millorar els processos i la seva eficàcia, ara per exemple estan enfocant el suport educatiu dels adolescents i joves cap a un model d’aula oberta més flexible i adequat per a aquestes edats.
I la Núria explica com intenten trobar una bona integració amb tots els actors que atenen les persones en risc de vulnerabilitat. “Estem intensificant les relacions amb les escoles per poder donar atenció a les famílies que no estan ateses per serveis socials però estan al límit i necessiten atenció de caràcter preventiu”.
La Núria ens diu: “Per millorar la situació dels infants cal millorar també la situació de les seves famílies i nosaltres treballem d’una forma integral amb recursos propis com l’atenció social i la inserció laboral i també treballant en xarxa amb altres entitats i recursos del territori. Aquesta accessibilitat i proximitat que tenim amb les famílies fa que moltes vegades puguem ser més resolutius a curt termini”.
Una metodologia que es va notar molt durant la pandèmia, segons la Núria: “Durant la pandèmia vam començar a treballar des del primer dia en ajudar a famílies. Vam ser molt àgils en l’atenció a les persones i ens vam anticipar per orientar-les en totes les situacions que s’anaven generant des de les ajudes a que podien accedir fins a la cobertura de necessitats bàsiques. També vam fer esforços per mantenir el reforç educatiu” I la Berta afegeix: “Nosaltres mediàvem molt amb els contactes de serveis socials, apostem per aquest efecte frontissa per poder aprofitar els recursos i agilitzar els processos”.
No ha estat un període senzill, sobretot pels efectes que la situació va tenir en la infància i l’adolescència. El Jalal: “Ara notem molt els problemes relacionats amb la salut emocional i mental sobretot per l’addicció a les pantalles. Cada cop tenen més problemes en habilitats comunicatives relacionals”.
I la Núria ens posa en context sobre la situació que viuen moltes famílies del barri i com va afectar la pandèmia: “Hem detectat molt d’estrès per les condicions de vida en què viuen algunes d’aquestes famílies. N’atenem a moltes que viuen en pisos compartits o molt petits. Hi hagut un retrocés en algunes habilitats que s’havien après, com les competències lingüístiques”.
Ha estat una visita molt enriquidora en un espai ple d’història, la del passat, la del present i la que queda per escriure. I en aquesta segur que la Fundació L’Esperança hi té pàgines per escriure, fragments de la història que ens recorden que el món pot ser encara millor, i això és, precisament, l’esperança.
