Notícies
“Ens agradaria una societat menys tolerant amb les violències sexuals a la infància”
Avui ens adrecem a la part baixa de l’Eixample, a tocar de Ciutat Vella, a Barcelona, per visitar les instal·lacions d’una Fundació que és tot un referent. La Fundació Vicki Bernadet, dedicada a la lluita contra els abusos sexuals infantils des de fa més de 25 anys. Ens reben la Maria Victòria Cabau, directora de la Fundació i la Pilar Polo, responsable de relacions institucionals Fa més de 20 anys que treballen en aquesta fundació i totes dues van estar en el procés en què es va originar aquesta fundació.
Tot va néixer el 1994 quan la Vicki Bernadet explica les seves experiències personals a diverses persones i decideixen reunir-se el dissabte al matí en un bar de Barcelona a pensar què podien fer. Comencen a treballar amb voluntariat a finals dels anys 90 i reben trucades de molta gent, i poc a poc es van aconseguint fons per contractar persones per ajudar les víctimes infantils d’abusos sexuals. D’una manera molt natural van començar a treballar en diverses línies, la part terapèutica, la formativa i la de comunicació.
Avui hi treballen 22 persones amb seu a Barcelona i Saragossa. Gràcies a la col·laboració de diversos professionals poden acompanyar les persones afectades. La Pilar Polo ens explica “Entenem la violència sexual infantil de manera transversal, però sempre en l’àmbit intrafamiliar i entorn de confiança. Això ens dona moltes possibilitats, des de formació a escoles, amb professionals, intervenció amb menors i familiar, i intentem arribar al màxim de projectes en aquesta línia. És un tema massa ampli i amb molta afectació com per buscar altres terrenys com els maltractaments o altres violències”
Les xifres de violència sexual en què la infància és víctima és esfereïdora, i la Fundació no dona a l’abast. Ens diu la Pilar que: “Tenim sort que cada vegada hi ha més serveis públics que atenen la infància víctima d’abusos sexuals, pal·lien en certa manera la llista d’espera que tenim nosaltres. Nosaltres ens coordinem amb tots els serveis i treballem en xarxa”. I la Maria Victòria ens comenta: ”Quan vam començar ens deien que això afectava poques persones i ara els serveis estan saturats”
Actualment atenen unes 1.500 casos nous cada any, i fan formació a 13.000 persones, fan xerrades per famílies. Els arriben derivats dels serveis públics o bé perquè les coneixen i truquen a la porta. “Els moments mediàtics sobre abusos infantils ens reporten moltes peticions d’atenció”
La Pilar explica que adapten els processos d’intervenció a cada cas i en funció de les possibilitats que hi ha en els serveis públics. Els seus mètodes passen per conèixer bé la situació familiar un cop ja hi hagut denuncia dels abusos sexuals. “Quan la demanda és molt primerenca donem un marge molt ampli amb la intervenció perquè el trauma es va manifestant de manera diferent mentre creixen, i per tant hem d’adaptar la teràpia a cada moment” , ens diu la Maria Victòria i la Pilar afegeix que “en infància fem les teràpies de forma universal i gratuïta”
Els últims anys hi hagut un augment de la consciència sobre la violència sexual en la infància, ens diu la Maria Victòria, “el que si vam notar després de la pandèmia és que quan anàvem a les escoles els infants tenien més ganes de parlar i cada vegada tenim més revelacions a les escoles i els professors i professores escolten més. Això té a veure amb la formació”
El més important per la Fundació és que la detecció dels abusos sigui precoç amb l’objectiu que no es cronifiquin aquestes situacions. Han tractat casos d’infants que han estat víctimes més de set anys, i l’objectiu és evitar-ho. Per això fan tants esforços en la formació de les professionals que tracten amb infància, és la millor manera de accelerar la detecció. “Tota la infància està en risc perquè és depenent, per això hem de crear entorns segurs. En aquest cas no hi ha un biaix en funció a les rendes baixes. No és un cas d’exclusió social” ens diu la Maria Victòria. En aquesta línia també col·laboren en la creació de protocols per a entitats de lleure, escoles, entitats socials, escoles de música, associacions i clubs esportius per el tractament d’aquests casos.
Per elles la formació és cabdal, tant que en fan en totes les franges d’edat, també infants. Ara per exemple, treballen amb un programa finançat per la unió europea. El resultat és un programa per professionals, famílies i infants de 3 a 5 anys, per treballar aspectes que permetin identificar situacions que agraden o no, i a saber que hem de ser estimades per qui som, no pel que fem. La Maria Victòria ens explica que també tenen un projecte amb els centres oberts per a formar professionals i orientar-los en la detecció i tractament dels infants que han estat víctimes de violència sexual “Volem que siguin ser autònoms amb els seus programes i per tant els oferim totes les eines perquè puguin treballar en aquest sentit” De fet fan orientació i formació per a tot Espanya.
Tenen molt poc suport social perquè l’abús sexual es considera un fet puntual segons ens expliquen. I això fa que tinguin molt poques donacions tant de particulars com d’empreses. “Depenem exclusivament de capital públic i dels nostres serveis” ens diu la Maria Victòria. I això que aquest no és un problema menor, segons dades de la mateixa fundació afecta un de cada cinc infants. “L’abús sexual infantil és un abús de poder que fa servir la sexualitat per controlar l’infant” ens diu la Pilar i assegura que aquest control és clau per entendre el problema.
“Crec que en aquest cas cal que comencem a treballar amb la perspectiva d’infància” ens diu la Maria Victòria i afegeix “perquè sinó no entendrem quins són els problemes per aquestes persones”, i la Pilar afegeix “falten espais de debat en què es posi al centre la infància i que sigui compatible amb la perspectiva de gènere” I la Maria Victòria lamenta la poca força que té encara el sector que treballa en la infància per tenir incidència social i política. “Els infants ni paguen impostos ni voten, hi ha lobbys molt més poderosos” diu la Maria Victòria.
Per acabar la conversa ens assenyalen que la falta de perspectiva de la infància és nota molt en l’àmbit judicial i per això la Maria Victòria demana “un sistema judicial més amigable amb la infància i les famílies”.
Sortim de la Fundació amb el convenciment que, tot i que queda molt terreny per recórrer en la lluita contra els abusos sexuals a la infància, sense la Maria Victòria i la Pilar encara en quedaria molt més, i que és per persones com elles que el món és una mica millor.
