Notícies
“L’important no és el tant el que fem, sinó com ho fem”
Visitem, aquest matí fred de març, la Cooperativa d’Iniciativa Social, GEDI, al barri de Poblenou de Barcelona. Està situada en una zona que s’ha convertit en símbol de la transformació industrial de la ciutat i que avui acull gran part de les empreses vinculades a la innovació i la tecnologia. La seu social de GEDI està ubicada en una antiga nau i sens dubte no desentona, perquè han fet de l’economia social un motor d’innovació i generació d’oportunitats per a emprenedores socials i per a persones en situació de vulnerabilitat a la qual dediquen més de 500 professionals en diversos serveis, que van des de centres residencials i pisos tutelats per a joves, a serveis intervenció socioeducativa, promoció de l’ocupació i inserció laboral, serveis per a estimular la memòria i la salut de gent gran, atenció psicoterapèutica, serveis comunitaris o promoció del cooperativisme. Ens reben la Idoia Oca i el Lluís Camós, tots dos membres de l’equip de gerència de la Cooperativa
Es dediquen a la gestió de serveis públics en el marc de l’economia social i solidària. “Sempre diem que l’important no és el que fem sinó com ho fem. Vam començar sent una cooperativa de treball que va començar treballant amb joves de barris de l’Àrea Metropolitana. El que ens il·lusiona és ser una cooperativa de treballadors i treballadores amb propietat compartida. I això ens permet reinvertir els beneficis en els serveis que gestionem.”
Treballen a tot Catalunya i tenen una delegació al Marroc, a Tànger, que fa de pont entre els adolescents que han migrat sols i les seves famílies en origen. Ens expliquen que a cada servei apliquen les metodologies segons les seves característiques però sí que apliquen alguns criteris comuns “Els joves i les joves que atenem han de tenir activitat constant. S’han de llevar d’hora i han d’anar a dormir d’hora cansats” ens diu el Lluís. I la Idoia afegeix, “tenim serveis on desenvolupen tasques prelaborals amb animals de granja, o gestió de boscos o cultiu d’hort, amb la finalitat d’anar adquirint hàbits, habilitats i competències.”
En els últims anys han notat especialment l’augment en l’arribada de migrants menors d’edat. “Nosaltres vam obrir el primer centre el 2005, i érem quatre els que ens dedicàvem això. Ara hi ha hagut un creixement exponencial” ens explica la Idoia. El Lluís ens destaca que tractar amb aquestes persones “t’obliga a ser molt creatiu per dinamitzar les activitats i que trobin espais on puguin desenvolupar les seves habilitats”. També amb les famílies que tracten han notat com han hagut d’adaptar la feina orientant-les en les tramitacions digitals per l’accés als ajuts públics o qualsevol tràmit amb l’administració. “En serveis com els d’Intervenció Socioeducativa, els tallers adreçats a les famílies han canviat en aquest sentit, acompanyant aquestes famílies en orientació en la tramitació de processos amb l’administració”.
El Lluís entra en una de les principals preocupacions del tercer sector “està augmentant la pobresa infantil” ens diu “hi ha uns percentatges tan alts de precarietat que afecta directament la infància. Hi ha nens i nenes que des que acaba l’escola al juny fins principis de setembre no tenen l’oportunitat de sortir del barri. Els percentatges són altíssims. I això va a pitjor, perquè cada vegada hi ha més persones que treballant no tenen prou recursos per poder donar als seus fills i filles tot el que necessiten” admet que des de l’administració està fent passos per mirar d’igualar condicions, com les beques menjador, la renda mínima o el material escolar universal. Amb tot explica “tenim un problema immens amb el preu de l’habitatge que fa que les mesures que es prenen quedin en poca cosa. Bona mostra és la pujada del salari mínim, que no ha estat malament, però l’habitatge ha pujat molt més”. La Idoia remata “i això fa que molta infància visqui en condicions molt precàries, pisos compartits, poc espai per l’estudi, etc. “ I tot plegat desemboca en malestar i en problemes emocionals o relacionats amb la salut mental. La Idoia ens explica que en serveis on fan atenció psicològica “tenim una demanda que mai abans havíem tingut”.
Després de la conversa, en què hi ha hagut estones per reflexionar, però també per riure i fins i tot per la nostàlgia, visitem les instal·lacions i ens acomiadem. Sortim de la seu de GEDI, convençudes que hem estat davant de persones amb una voluntat innegable de millorar el nostre entorn i amb una visió clara i precisa de quins són els problemes que cal abordar. En definitiva, professionals gràcies als quals avui molts joves han pogut recuperar les esperances i pensar que hi ha camí per recórrer.