Notícies
Arribem a un paratge bucòlic a Sant Climent de Llobregat. Entre boscos de pins i vegetació mediterrània abundant, una casa de tres plantes acull la Llar Nova Esperança, una associació de treballadores socials que gestiona un Centre Residencial amb 23 nens i nenes. Acompanyen infància des dels 0 fins els 11 anys i ho fan amb una trentena de professionals entre educadores socials, manteniment i cuina. La casa disposa de terrasses amb unes vistes immillorables i espais diàfans i amb totes les comoditats per els residents. Ens reben la Ada, directora i la Begoña que fa de tresorera.
Avui és una associació que formen les educadores socials del centre i que té els seus orígens en un centre que va fundar una monja fa més de 30 anys. L’Ada ens recorda aquests orígens, ja hi treballava, i com es van haver de fer càrrec del centre quan la germana religiosa va deixar-lo. “Com que ho portava tot ella, no en sabíem res i vam haver de formar-nos a tota pressa per mantenir el centre i gestionar-lo”
Són un centre que acompanya infància molt primerenca. “Sempre havíem fet primera infància i avui, en funció de les necessitats de DGAIA, hem ampliat l’edat fins els 10 o 11 anys d’edat” La Begoña ens diu que aquesta situació també s’ha hagut d’adaptar per mirar de no separar germans i germanes. Ens expliquen que en ser centre de primera infància “De vegades, com que no hi ha prou places en els centres d’acollida, ens hem de fer càrrec d’infància que surt directament dels seus entorns familiars” ens diu l’Ada.
Malgrat que la llei deixa clar que els infants de 0 a 6 anys haurien de ser acollits per famílies, la realitat és que la DGAIA els demana places per a aquesta infància en el centre “De vegades ens arriben nens i nenes molt petites amb trastorns o diversitat funcional que encara no tenen feta la valoració i per tant no els poden destinar a centres especialitzats per aquestes persones. Sobretot quan les discapacitats no són molt explícites a nivell físic. Passa sobretot amb la patologia mental” ens explica l’Ada. “Això ens ha fet que ens haguem trobat amb problemàtiques molt grans” diu la Begoña. “Hem tingut temporades molt complicades”.
Parlem de les professionals que hi treballen en el centre “Avui gairebé tota la plantilla que tenim té una formació en educació social i tenim la sort que és bastant estable, cosa que permet els vincles afectius que són necessaris per acompanyar aquest infància” ens diu la Begoña. “Tenim un equip amb molta experiència que coneix la infància i això facilita molt la feina” remata l’Ada. “Per nosaltres estar canviant és inviable per la tasca que fem” Ens expliquen que gràcies al temps que porten els és més fàcil establir les distàncies que permetin que els vincles siguin positius. “Has de tenir clar que no són els teus fills i que quan marxen es fa per la seva millora. La infància és la prioritat i s’ha d’aprendre a gestionar les emocions”.
Ho diuen avui que estan especialment emocionades per la visita d’un noi de 26 anys que acaba d’estar la centre i que en el seu moment va residir-hi. “Només va estar uns 10 mesos fins que va trobar una família d’acollida. Ha vingut amb fotos de quan va estar aquí i li hem ensenyat fotografies que teníem nosaltres. El recordàvem perfectament i ens ha agradat molt que la seva família d’acollida li hagués explicat que havia passat per aquí. Som part de la seva història” ens diuen emocionades. “No és la primera vegada que una família d’un nen o una nena que ha passat per aquí es posa en contacte amb nosaltres, fins i tot alguna família biològica que ens ha agraït la feina que hem fet mentre no van poder fer-se càrrec dels seus fills o filles” Fins i tot en una ocasió van rebre l’agraïment d’un patriarca d’una organització criminal després que una criatura de les famílies de l’organització arribés arran d’una operació dels mossos d’esquadra.
Com hem trobat en altres centres residencials ens diuen que la possibilitat de retorn familiar és molt baix “falten recursos per a les famílies i això dificulta molt aquest procés” diu la Begoña. “Hem fet moltes reunions amb DGAIA perquè es destinin més diners en les famílies i evitar que aquesta infància tingui com a destí un centre com el nostre” afegeix l’Ada.
En l’Ada i en la Begoña hem trobat dues persones que viuen amb entusiasme la feina que fan, i que són capaces de convertir les dificultats en oportunitats. Marxem convençudes que a les seves mans aquesta infància té garantida una qualitat de vida i unes oportunitats que en gran part és per la vocació que ens han demostrat en la conversa que hem mantingut. Ens acomiadem coneixent tot l’equip que hi treballa i amb una fotografia de família que és la mostra de la cohesió del grup, imprescindible per dur a terme una tasca amb un valor no sempre prou reconegut.
