Notícies
“El nostre objectiu és que els nens i les nenes que passin per aquí tinguin un futur. Quan no passa ens sentim una mica frustrades”
Avui toca visita a la part alta del districte de Gràcia de Barcelona, el que es coneix com a barri de la Salut. Allà, en un carrer costerut trobem la Llar de Sant Josep de la Muntanya, en una finca formada per impressionants edificis modernistes que acull sis llars que fan de centre residencial per a infància i adolescència. Es propietat de la congregació religiosa Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, que s’hi va instal·lar fa més d’un segle i actualment acompanyen una seixantena de persones que van dels 3 als 18 anys. En total hi ha més de 60 professionals que hi dediquen les seves hores a vetllar pel seu benestar i el seu desenvolupament personal. Entre les quals la superiora de la congregació, Maria Aurora Barrientos, i la treballadora social, Eulália Coll, que són qui ens reben i amb qui conversem.
La Maria Aurora és una dona que parla amb claredat amb el seu accent andalús i un gran sentit de l’humor. Ens explica com s’organitzen. A cada llar tenen una professional de referència i s’encarreguen de fer activitats per a els residents en funció de les seves edats “per mi és molt important que el cap de setmana puguin fer una sortida a l’exterior” ens diu. “Amb els adolescents és més difícil, de vegades els hem d’empènyer perquè surtin” La Lali ens diu que això depèn també de les èpoques i ens explica que hi ha una bona relació amb les escoles on estudien els nens i les nenes que hi resideixen i això permet una intervenció més favorable.
Ens comenten que els últims anys estan veient canvis que són difícils de gestionar “últimament ens venen més adolescents i quan arriben estan “molt trencats” i és més complicada la nostra feina” i explica que a ella, que hi va estar uns anys fora, li sobta que encara avui continuïn faltant recursos per fer front a l’acompanyament a infants i adolescents amb necessitats especials .”Aquí hem de fer-nos càrrec de joves amb alguna discapacitat fins els 21 anys perquè no troben plaça en centres especialitzats” La Lali afegeix que cada vegada arriben més adolescents directament de les seves famílies al centre sense passar per centres d’acolliment i això les obliga a elles a fer les feines de valoració i adaptació. Una situació que es complica quan arriben després de temps de desemparament en el entorn d’on procedeixen.
Com moltes altres entitats han notat l’augment de casos diagnosticats per trastorns en la salut emocional i mental de la infància i l’adolescència i la Maria Aurora ens comenta “això desquadra una mica els nostres pressupostos, perquè amb la saturació dels serveis públics de salut ens hem de fer càrrec nosaltres de les teràpies privades” De fet el finançament dels centres residencials és un dels principals esculls per a les entitats que s’hi dediquen. “Els recursos no creixen mai en correspondència amb les exigències que tenim. Per exemple amb el temps ha augmentat les ratios de les professionals per a la infància i l’adolescència que atenem”.
A això se li ha d’afegir el manteniment de les instal·lacions, o l’augment dels preus en els serveis bàsics com la llum, el gas o l’aigua i els extres per a la infància com els ordinadors perquè puguin estudiar. El finançament és pràcticament públic en la seva totalitat. Ens explica que en alguns casos les despeses es podrien evitar per exemple amb una escolarització que no els obligués a la infància que atenen a estudiar en escoles tan allunyades de les llars que fa que hagin de fer el dinar en els menjadors de les escoles.
Amb aquest panorama la Lali ens comenta que també han copsat un canvi en els i les professionals que entren al mercat laboral. “A mi m’agradaria que els educadors i les educadores estiguin motivats” ens diu. Amb tot la Maria Aurora ens dona un exemple per l’esperança, un nen que hi va residir i que avui és educador social. Ens diu rient “fins i tot es va oferir per treballar aquí” i la Lali afirma “la majoria acaben sortint-se. Hi ha infància que treu molt partir d’haver estat aquí”.
Acabem la visita donant una volta pel complex amb sis llars diferenciades i molt àmplies. En cadascuna saludem les responsables i contemplem unes instal·lacions molt àmplies i acomodades per tots els residents. És l’hora dels menjars i els passadissos i les sales s’han omplert de l’alegria de nens i nenes que acaben de tornar de l’escola i aprofiten l’esbarjo. Sortim pels fantàstics jardins de la finca acompanyats del cant dels ocells i convençuts que tota la infància que hem vist està en molt bones mans.
