Notícies
“Mirem de crear un ambient el més familiar possible”
Matí de primavera fresc a Barcelona. Ens dirigim a les Llars Trafalgar i Claudina de la Congregació de les Religioses de Jesús-Maria situades a tocar de la Meridiana. Entre el brogit dels cotxes que hi circulen entrem en unes instal·lacions acollidores on ens rep la Luz Maria Arribas, religiosa responsable dels centres residencials d’atenció socioeducativa. Entrem en una sala de la llar Trafalgar on conversem sobre el funcionament del servei. Ens explica que en cada un dels centres hi resideixen sis nens i nenes d’entre 11 i 17 anys que aquella hora són als seus centres d’estudi. Són en aquestes instal·lacions des de fa menys d’un any. En el cas de la Llar Trafalgar, estaven abans en el carrer barceloní del mateix nom, a tocar de Ciutat Vella i l’Eixample.
És un centre petit, perquè un els seus valors principals és que els residents estiguin en un ecosistema el més semblant possible a una família. I visitant les estances ho aconsegueixen. Cada nen i nena té una habitació individual i els espais comuns són força acollidors, amb llum natural i espai per poder moure’s amb facilitat. Un espai idoni per a persones que passaran molts anys en convivència perquè com ens diu la Luz Maria “el retorn a les famílies és molt complicat i l’acolliment també quan hi ha famílies biològiques” i ens explica que la idea de centres petits es basa en aquesta realitat “volem que la llar sigui com una família, establint vincles forts” De fet ella mateixa fa vida amb els residents i viu en els centres.
Compten amb un equip de 7 socioeducadores que acompanyen a la infància i l’adolescència en el seu procés d’adaptació i per formar-los en l’autonomia personal que els serà necessària per desenvolupar-se un cop abandonin el centre als 18 anys. “Som un equip amb un tarannà que treballa molt el vincle amb aquesta infància i adolescència” També treballen molt les activitats extraescolars i que s’interrelacionin amb altres nens i nenes “és important que creïn una xarxa que els serà vital quan s’emancipin” ens diu la Luz Maria.
Per unes llars tan petites treballar en la quotidianitat és la base i per això “cal potenciar molt l’equip” ens remarca i alhora destaca “és molt important que els nens i nenes quan entren aquí sàpiguen la veritat, perquè hi són. És important treballar amb ells i elles els seus processos i que acceptin la seva situació. L’important és que acabin estant tranquils i aquí tinguin un espai de seguretat” Saben que en molts casos no és fàcil perquè el seu origen són situacions molt complexes i deteriorades, però miren d’ensenyar-los a gestionar la realitat i acompanyar-los en els processos psicològics. I en aquest sentit ens explica que també és important potenciar que mantinguin el contacte amb les seves famílies d’origen “són les seves arrels i quan surtin d’aquí serà un punt de referència ens agradi més o menys”
La Luz Maria ens aporta una idea interessant respecte a aquestes persones tutelades “és important que tinguin clar que no són aquí perquè ho hagin fet malament sinó per circumstàncies en les que no han tingut cap responsabilitat. Ajuda la convivència entre ells i elles per treure’s de sobre el sentiment de culpabilitat. Veuen que hi ha altres persones com elles”
Acabem la conversa pujant un pis, on hi ha la Llar Claudina que és una rèplica de la que hem vist i on ens rep la Marta Fernández, la seva directora. Amb la mateixa generositat que la Luz Maria, ens explica el funcionament i ens ensenya les estances. “Per nosaltres el més difícil és el trànsit accelerat que aquestes persones fan de l’adolescència a la vida adulta. D’un dia a un altre es troben que estan sols i soles i que ja no hi ha qui els vagi guiant” ens explica.
Després de dues hores de conversa sortim de les llars convençudes que, per més que els i les joves tutelades puguin tenir la sensació de solitud de la que ens han parlat, segur que en la seva motxilla s’enduen l’aprenentatge d’unes persones que els han ensenyat i els han donat les eines emocionals i afectives per desenvolupar-se. Perquè tant la Luz Maria com la Marta ens han donat un exemple de compromís i implicació que fàcilment s’oblida.
