Notícies
“Es parla molt de la igualtat d’oportunitats però no l’acabem de veure”
En el marc de les visites de l’equip tècnic i de comunicació de FEDAIA, hem estat amb els responsables de l’Esquitx de Sabadell, una entitat que porta 32 anys oferint serveis socioeducatius al barri del Rull de Sabadell. Ens han rebut el president i fundador, Albert Franc, en Sergi Asensio, director i l’Anna, directora adjunta de l’entitat.
Al llarg de la xerrada hi hagut temps per la nostàlgia, pel repàs històric i també per la reivindicació: ens diuen que de tots els anys que fa que són al barri, no recorden cap tant dur com els dos últims marcats per les restriccions de la pandèmia. En Sergi creu que “hem de posar en valor l’esforç en reinventar-nos i acompanyar el màxim possible les famílies. Ens vam trobar problemes greus que es van haver de gestionar, com la difícil convivència de moltes famílies en espais molt reduïts. Vam assumir el paper” I recorda que afrontar la situació va ser molt complicat perquè quan va començar el confinament tot eren incerteses. “Al principi ningú no sabia que s’havia de fer, nosaltres des d’un primer moment ens vam organitzar amb l’angoixa de si ens pagarien els serveis. Hi havia dues decisions: o tanquem o continuem i ja veurem. Vam decidir mantenir el servei i finalment hi va haver col·laboració amb l’administració”.
En Sergi no dubta que van fer el que havien de fer seguint la línia de l’entitat i posant les necessitats de la infància i les seves famílies al capdavant de tot. “Volem que l’entitat estigui a prop de les famílies”.
Amb tot, hi ha problemes que són anteriors a la pandèmia, i un és la precarietat laborals de les educadores socials i les professionals d’aquest centre. El president i fundador de l’entitat Albert Franc recorda que “La precarietat és un problema per a nosaltres. Els salaris i les condicions laborals no permeten que les educadores tinguin estabilitat i això provoca molta rotació en els nostres projectes socioeducatius. Canviar sovint les persones que s’hi dediquen és un problema”.
L’Anna té clar que, en relació a les alternatives que s’ofereix a la infància més enllà de l’escola, hi ha un problema social: “És una lluita real cap a la igualtat d’oportunitats per part de tota la comunitat educativa. S’haurien de posar els recursos adequats. Es parla molt de la igualtat d’oportunitats però no l’acabem de veure. No pot ser que la infància i l’adolescència tinguin tan poques possibilitats més enllà de l’escola. Molts nens i nenes no accedeixen a les extraescolars per renda o per unes situacions familiars complexes”
Amb tot, no tot són problemes, l’entitat està d’enhorabona. Ara estan de mudança i en breu estrenaran un espai de reinserció laboral per a adolescents i joves al costat de la seu on tenen el centre obert per a la infància i l’adolescència. Guanyen espai i estan il·lusionats perquè podran oferir un millor servei. Ens recorden que van ser una de les primeres entitats a la ciutat que feien aquesta tasca de reinserció juvenil i formació de competències bàsiques per a joves de fins a 29 anys. “ La situació ha canviat els últims anys. Quan vam començar eren adolescents que abandonaven els estudis i pels quals vam preparar un projecte socioeducatiu. Ara comencen a arribar joves sense documentació i deixats de la mà de deu. Els nois i noies que deixen els estudis, se’ls dirigeix a programes del SOC que tenen una filosofia menys socioeducativa”.
Aquest projecte té una debilitat des del punt de vista de finançament. Com que no hi ha un finançador clar els arriben d’entitats socials, de la unitat de salut mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, de serveis socials. Any rere any han de buscar finançament per la seva banda, perquè no hi ha cap mecanisme clar. “En alguna ocasió vam pensar en abandonar el servei, però ha pogut més la nostra voluntat de donar oportunitats a aquestes persones” ens diu en Sergi.
En la conversa també hi ha temps per la història de l’entitat. El president Albert Franc ens explica que l’Esquitx va començar com un esplai amb la voluntat d’oferir un espai de lleure educatiu per a la infància del barri. “Jo estava a l’AMPA del col·legi i es va decidir potenciar les extraescolars. Amb el temps ens vam adonar que hi havia una infància amb moltes necessitats i va anar derivant cap el que és ara”.
La situació ha canviat força des dels inicis, com a conseqüència de la transformació del barri. En Sergi ens explica “Ens trobem que hi ha molta població marroquina que dona molt valor als estudis i ens veuen com un bon recurs per ajudar els seus fills i filles. Tenim llista d’espera de famílies que volen que els acompanyem. Però no totes persones que atenem estan en les mateixes circumstàncies. Les que ens deriven procedents de serveis socials viuen situacions més complexes de famílies desestructurades i nens i nenes disruptius”
L’entitat intenta evitar processos de segregació que detecten a l’entorn liderant activitats comunitàries i obertes a tot el barri però segons l’Anna, “el treball comunitari no és fàcil, si la societat no s’implica, és molt complicat” , i el Sergi puntualitza que “fer activitats comunitàries pel barri comporta un desgast molt elevat per les professionals. S’hauria de trobar un equilibri i és per això que demanem unes condicions de treball, que en el fons són recursos, que ens garanteixin fer factibles projectes més ambiciosos”.
Ens acomiadem amb una foto de família que deixa constància d’una conversa molt enriquidora i la sensació que el compromís d’entitats com L’Esquitx de Sabadell amb la infància i adolescència vulnerables, tot i les dificultats, estan en bones mans.
