Notícies
“Per nosaltres el principal reconeixement és el de la infància i les seves famílies”
Ens hem desplaçat al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona, a la frontera amb Montcada i Reixac. Es tracta d’un barri amb poc comerç i això fa que en aquest matí fred d’hivern hi hagi poca gent al carrer. En una plaça envoltada de grans edificis d’habitatges trobem l’ Associació Ubuntu, un referent de l’acció social al barri i de l’acompanyament a les famílies, la infància i l’adolescència. Ens reben la presidenta Vane Españó i la coordinadora de projectes, Sílvia Cubet. Estan il·lusionades perquè fa pocs mesos disposen de més espai gràcies al lloguer d’un local al costat del que ha estat des de fa anys la seu de l’associació.
Són persones dedicades a la educació social per la infància en situació de risc de vulnerabilitat que és força present en el barri. La seva feina està centrada sobretot en intentar fer un treball preventiu amb les famílies. En el cas de la infància de 0 a 6 anys sempre ho fan amb famílies. La ubicació del centre en una cruïlla de barris, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, fa que acompanyin la infància de tots aquests i de Montcada i Reixac “Aquest és el gran repte” diu la Vane, i la Sílvia ens explica que com que no són del terme municipal de Barcelona “això ens genera molts problemes, per exemple amb les beques de l’ajuntament, els nens que estan escolaritzats aquí i que volen fer colònies amb els seus companys, no els deixen”.
Quan van començar com a Cau es va iniciar el creixement de l’entitat perquè les mateixes famílies necessitaven un lloc per socialitzar diàriament. “Hem fet un gran esforç amb persones que ens ho agraeixen molt, per això creiem molt en la participació de les famílies i el gran èxit és que joves del barri estiguin col·laborant voluntàriament”, diu la Vane, “hem fet un procés en què la gent està implicada en el que fa i per això s’ha de reconèixer la tasca que fem com a servei públic. Sempre tenim la porta oberta a totes les persones que ens requereixen”. De fet el nom, Ubuntu, és un nom africà que respon a això, tractar tothom des del respecte i d’igual a igual.
En aquests moments atenen 68 infants perquè una de les màximes és no ampliar places si no hi ha prou recursos “per nosaltres l’important és donar un bon servei” ens explica la Sílvia. I la Vane afegeix que “nosaltres no entrarem per competir amb les altres entitats per aconseguir més diners públics”. Ara hi treballen 17 professionals, més 4 o 5 voluntàries del Cau que fan aprenentatge en el lleure educatiu.
Tenen cinc programes principals, tots en la línia de la prevenció i per millorar el benestar de les famílies. El Cau, un espai de lleure educatiu per a la infància i adolescència; el centre obert, que és un servei d’atenció, també per a les famílies, i que inclou lleure educatiu i reforç de competències bàsiques; Trampolí, un innovador projecte de psicologia i logopèdia que fan amb les escoles i amb intervenció individualitzada; l’Espiral, un programa en els àmbits quotidians de les famílies per potenciar el benestar i l’acompanyament materno- infantil, i Iqembu, un projecte de suport a les famílies que busca crear espais d’intercanvi d’experiències
També treballen en un programa de l’ajuntament i el ministeri per regularitzar la situació de persones migrades amb un contracte en la mateixa entitat. Fa tres anys que el fan i gràcies a aquest programa han donat sortida a persones que eren usuàries d’altres serveis.
En el barri on són han d’atendre un munt de situacions extremes, sobretot relacionades amb la emergència habitacional. S’hi dediquen amb cor i ànima intentant pal·liar els efectes d’una administració que deixa les famílies en situacions molt complicades quan són víctimes de desnonaments. Elles mateixes han estat acompanyant famílies en els alçaments o bé s’han fet càrrec de les necessitats quan aquestes persones queden a la intempèrie. “Moltes vegades han d’anar a pensions al centre de Barcelona, els ofereixen un guardamobles a l’altra punta de l’Àrea Metropolitana i continuen escolaritzats en aquest barri” I això en famílies en una situació extrema de precarietat. “Han arribat a sopar aquí. Nosaltres oferim un espai de protecció perquè entenguin que no els trauran els fills, que podem mirar alternatives, etc.. ”
Tan la Sílvia com la Vane denuncien la violència institucional que reben les famílies en aquests casos, amb desplegaments policials desproporcionats i constants amenaces si tornen a ocupar els espais desallotjats, que en molts casos queden buits i són ocupats per altres persones del barri i organitzacions que es dediquen a això. “A nosaltres ens han de veure com una aliats no com una amenaça, per això estem obligades a conèixer les famílies i a oferir-nos per a acompanyar-les en els seus problemes” ens diu la Vane.
Ens acomiadem amb el somriure de la Vane, que ens ha donat un exemple d’entusiasme de forma molt expressiva, i la Sílvia, més continguda però que mostra l’orgull per la feina feta sense embuts. Totes dues ens han donat una lliçó de compromís i valors que haurien de ser exemple per a tothom i que permeten que les famílies de la zona sàpiguen que si van a Ubuntu estaran en molt bones mans.
