Notícies
“Hem de fer més investigació per demostrar com és de positiva la prevenció”
Avui som a la Sagrera, a la frontera amb Sant Andreu, en un espai que va ser en el seu moment un centre de les reivindicacions de la classe treballadora a Barcelona, el parc de la Pegasus. Avui allà hi ha la seu de Ventijol, una entitat que es dedica a la teràpia familiar sistèmica i que fa 28 anys que s’hi dedica. Avui és un referent en teràpies per tractar amb famílies i treballar per assolir autonomia per desenvolupar-se en la parentalitat positiva i en el seu creixement vital. Ens reben la Conchita Vila, presidenta de la Junta de l’Associació i la Carme Navarro, directora de l’entitat.
La Conchita ens explica que la entitat es va constituir a partir d’un equip interdisciplinari de metges i treballadores socials que detecten que per treballar amb la infància cal un suport a les famílies, inspirats en el que es coneix com a teràpia familiar sistèmica. “Nosaltres veiem tot el sistema familiar i de l’entorn per veure com podem resoldre la problemàtica que afecta aquesta infància. Des dels inicis vam treballar amb la filosofia d’arribar a aquelles persones que segurament no podrien arribar a aquest tractament per falta de recursos”. Actualment es financen amb subvencions i petits contractes amb ajuntaments que sol·liciten els seus serveis.
Amb el temps s’han hagut d’adaptar als canvis socials. Ens expliquen que avui ja no podem parlar de família, sinó de famílies “hi ha molta diversitat Hem de tenir un concepte ampli de família” ens diu la Conchita i afegeix “estem aquí perquè hi creiem i perquè hem vist resultats. Nosaltres fem teràpia de relacions a través de la paraula i som un complement. Ataquem el problema en la seva complexitat amb la mirada en el context que pot causar les patologies que detectem. Es tracta de treballar en la vessant comunitària” I afegeix “Crec que falta investigació en relació a aquesta forma de treballar, perquè nosaltres sabem que hi ha resultats en el terreny de la prevenció i que això estalvia molt patiment, però falta donar-li forma acadèmica. Volem establir convenis amb universitats per poder demostrar aquesta feina preventiva perquè és demostrable. Ens falta un gran registre per poder validar tot allò que fem les entitats socials”.
En aquest sentit la Conchita explica que “el que està passant en aquest moments amb molta adolescència en temes de violència o en el debat del suïcidi és estructural, no és una cosa que li passi només a unes persones” . A aquesta entitat hi arriben persones derivades de diversos departaments de la Generalitat o els ajuntaments, des de serveis socials fins a salut, però també famílies a través de les escoles o per amics i coneguts interessades en millorar la seva situació. “El nostre segell com a entitat és que tots els nostres terapeutes són psicòlegs i psicòlogues amb formació amb teràpia familiar sistèmica”. I en aquest sentit assignen les tasques i les famílies en funció del perfil de la formació, competència i experiència de cada professional. La Carme ens explica que la intervenció terapèutica es du a terme, a banda del que detecta la o el terapeuta, amb el consens dels usuaris, de les famílies, per tal de que la seva veu i parer hi siguin al centre del procés psicoterapèutic. També procuren que els i les terapeutes estiguin acompanyades en la seva feina mercès a la supervisió periòdica de casos complexos per part d’una professional externa així com la possibilitat de consultar en tot moment a un psicòleg de l’entitat que actua com a coordinador terapèutic.
A l’entitat treballen a tot Catalunya amb 23 terapeutes i 4 persones en l’administració. La Conchita ens explica que “en aquest moments els casos que atenem són greus. Hi ha moltes separacions conflictives, amb violència vicària, i en aquest treball nosaltres no ens posicionem sinó que treballem amb la confiança i el respecte. Per això és la persona qui marca la teràpia, nosaltres els ajudem a decidir. Perquè la teràpia ha d’ empoderar” i afegeix “avui l’adolescència i els joves tenen molta desesperança, temes com la pandèmia, l’emergència climàtica o les expectatives econòmiques fa que estiguin molt angoixades”. I ens diuen que s’han d’adaptar aquestes circumstàncies per mirar d’entendre’ls “com passa amb el fenomen migratori” remata la Conchita.
A Ventijol estan convençudes que el treball preventiu és la millor manera de prevenir que la infància acabi institucionalitzada i per això cal que els entorns estiguin atents a les circumstàncies de la infància en risc. “No podem rendir-nos davant les dificultats i de vegades ens situem en la tessitura de això no té solució, i això no és així. S’ha de treballar amb els entorns” I la Carme ens explica “treballem amb el tema de cronicitat de famílies que fa molts anys que estan vinculades a serveis socials, i això ens ha fet veure que en moltes ocasions hi ha problemes que tenen a veure amb falta de recursos bàsics que generen situacions molt estressants i tensions que es podrien evitar amb més justícia social” i per això posen límits a les teràpies amb l’objectiu que aquestes persones no siguin dependents dels i de les terapeutes sinó que aprenguin a resoldre els conflictes per elles mateixes. La Conchita acaba amb una conclusió prou aclaridora de la filosofia de l’entitat “hem de fer que la ciutadania entengui que estem fent i per això és necessari que fem aliances amb les universitats i les administracions perquè validin la feina que fem les entitats socials amb xifres que ho demostrin”.
Marxem de l’entitat amb el convenciment que l’espai que durant tants anys va ser un centre neuràlgic de la transformació social a favor dels drets dels treballadors i treballadores, és avui també un espai que sens dubte ajuda a la transformació social per garantir la igualtat de drets i oportunitats per a totes les famílies i la infància i l’adolescència gràcies a l’empenta de persones com la Conchita i la Carmen i de tot l’equip de terapeutes i professionals que es dediquen a diari a ajudar les persones en situacions de dificultat.