Impacte de la COVID-19 en la infància i l’adolescència

L’informe sobre l’impacte de la COVID-19 en la infància i l’adolescència  en situació de vulnerabilitat, elaborat pel Grup de Recerca GRISIJ de la Universitat de Barcelona, per a la FEDAIA i la Diputació de Barcelona, conclou que el confinament ha tingut un impacte emocional sever entre infants i adolescents acompanyats per les entitats que vetllen per la protecció dels seus drets. 

L’estudi es va fer durant els mesos en què hi va haver més restriccions arran de la pandèmia i es va establir un confinament total que va implicar el tancament d’escoles. Ara que fa un any del primer confinament, aquest estudi estableix un seguit de prioritats per tal de millorar l’atenció a la infància i l’adolescència per mantenir els criteris d’igualtat d’oportunitats i respecte dels seus drets. 

Els problemes de caire econòmic i d’organització de les famílies durant el confinament van obligar els equips de seguiment a doblar esforços per mirar d’atendre les principals necessitats socials i educatives de la infància.  

Necessitats emocionals 

Tan les famílies com infants i adolescents van tenir al llarg d’aquests mesos un augment de les necessitats emocionals vinculades a la reducció de les seves relacions socials i a l’organització de noves rutines a la llar. En una escala de 0 (menys necessitats) a 7 (més necessitats), l’estudi mostra que el grau de suport que necessitaven de les famílies en el terreny emocional estava en un 6,29.   

Aquestes necessitats estan estretament vinculades amb el benestar de la infància i l’adolescència i amb les afeccions psicològiques. En els entorns amb més vulnerabilitat social i econòmica, els serveis han detectat un augment de les afectacions en la salut mental de les famílies, sobretot de les famílies monomarentals. Segons l’estudi més de la meitat (un 55%) de les llars més afectades per l’impacte de la Covid-19 estan conformades per mares soles amb fills i filles. També les famílies nombroses han patit més l’impacte, en un 39%. 

Una altra conclusió a la qual han arribat els serveis que atenen aquestes famílies, és que l’estabilitat mental de les persones progenitores afecta directament la salut mental dels nens i nenes al seu càrrec. I en aquest sentit alerten també que hi pot haver hagut casos de violència intrafamiliar, sobretot de gènere, a les quals la situació d’aïllament hauria silenciat. Els equips que vetllen per la salut de la infància més petita alerten que la pèrdua del contacte presencial entre aquests i els tutors i tutores institucionals, escola o salut, els ha situat en una situació de més risc. 

Vulnerabilitat econòmica 

Es detecten necessitats econòmiques de les famílies relacionades amb l’alimentació i les eines telemàtiques per a l’ensenyament a distància. 

Les principals preocupacions que han trobat a les famílies són per la falta d’ingressos i la precarietat laboral, per falta de recursos per a l’alimentació i els serveis bàsics i per dotar als seus fills i filles dels recursos tecnològics per seguir la seva escolarització. En tots els casos, el grau d’atenció ha superat el 5,4 en una escala de 0 a 7. 

Això ha obligat als equips educatius a centrar la seva tasca en l’emergència social i econòmica de les famílies, a través del suport en la tramitació de les ajudes, l’acompanyament escolar i la contenció emocional a través de canals telemàtics  

Àmbit educatiu 

Es constata que les noves modalitats d’ensenyament a distància han agreujat la bretxa digital entre les famílies amb més recursos i les que en tenen menys, cosa que ha retallat considerablement la igualtat d’oportunitats. L’educació a distància precisa de l’acompanyament de tutors i tutores en la infància, circumstàncies que no són compatibles en tots els entorns familiars.  

La falta de recursos per a la connectivitat, les fórmules per a la motivació d’infants i adolescents i el seguiment de les tasques educatives han centrat gran part de les accions dels serveis que fan seguiment dels col·lectius en situació de més vulnerabilitat. La conclusió de l’estudi indica que la principal afectació ha estat en la infància i adolescència de famílies sense recursos en l’ensenyament obligatori, tant a primària com a secundària. 

Els serveis també han detectat que alguns i algunes adolescents han patit un procés d’aïllament social arran del confinament estricte dels mesos de març a maig de 2020. En alguns casos han desenvolupat addicions a les pantalles i rebuig a la socialització fora de la llar. 

Falta de coordinació 

Un dels principals problemes que s’han trobat els equips a l’hora de prestar l’atenció a les famílies dels nens i les nenes han estat els recursos telemàtics amb els quals s’hi havia de comunicar. En el 84% dels casos per falta de recursos de les mateixes famílies, d’equips o connectivitat, i en el 78% per carències en l’alfabetització digital de les figures parentals.

Un altre dels problemes que assenyalen les entitats que realitzen el seguiment de la infància i l’adolescència és la falta de coordinació amb l’administració, tant pel que fa als serveis educatius com als sanitaris respecte el protocols de la Covid-19  i respecte la salut mental. 

En aquest sentit, els equips de treball han notat una davallada de la coordinació quan l’atenció va passar a ser a distància. 

Les demandes del sector 

Per tot plegat, des del sector es demana iniciar un debat entre tots els actors implicats en la atenció la infància i l’adolescència de famílies en situació de vulnerabilitat, millorar els sistemes de detecció de risc i violència en situacions de confinament, articular noves formes de coordinació entre tots els serveis per optimitzar els recursos i tenir cura de les persones professionals que s’ocupen d’aquests serveis.