Opinió
És ben sabut que en aquests darrers dies se n’ha parlat molt de les dates en què els infants i joves han de tornar a l’escola i als instituts, de com quedarà el curs, de si aprovaran o no, de si hi ha un percentatge d’alumnes sense accés a la connectivitat digital, etc.
És ben sabut que això ja se sabia, que en aquest país un percentatge massa gran està en una situació de pobresa digital, afegida a l’altra pobresa que tothom ja tenim com entesa.
És ben sabut, tot i que ara surt a la llum, que existeix una bretxa molt important entre els infants i joves que han d’anar a l’escola i als instituts que comporta situacions poc equitatives, desfavorides, de vulnerabilitat, de risc i de fracàs educatiu. Tot això ja existia abans de la Covid-19, però ara és quan surt, a parer meu encara poc de forma pública.
I ara a córrer!
A l’entitat de la qual formo part, i exactament en el projecte de UEC (espai de retrobament amb l’aprenentatge en la fase de 3r i 4t de l’ESO, de treball competencial, creatiu i emocional), prop del 15% dels i les joves no tenen possibilitat de connexió digital, sigui per manca de dispositius adients o directament per manca de xarxa, i un altre 25% disposen de dispositiu, però no de connexió com a poder fer tasques de forma diària, és a dir, aquests joves abans de la Covid-19 s’anaven connectant a tots aquells punts wifi gratuïts que en els seus espais i recorreguts tenien a l’abast. Però ara estan a casa, sense anar a la plaça, sense biblioteca, sense cafeteria on anteriorment podien disposar de connexions per a fer el que actualment és imprescindible, descarregar els deures, enviar whatsapp amb l’educadora de la UEC, consultar alguna web, etc. Sort que s’han pres algunes decisions que poden alleugerir aquests fets.
Deixar durant un temps un dispositiu i accés a internet és una bona pensada, però, després els hi tornaran a prendre? Se’ls dirà directament en el moment en què el retornin que estan en una situació que els posa en desavantatge d’aquells i aquelles que en disposen i que poden continuar disposant?
Ricard Rodríguez Abellan
Treballador social i habilitat com a educador social. Actualment dirigeix la Fundació MAIN, entitat de Sabadell amb més de 25 anys d’experiència en la intervenció i l’acompanyament socioeducatiu i psicoterapèutic d’infants, joves i famílies.