L’activitat té tres parts, la primera és una teatralització-debat, en petits grups, sobre situacions donades per parlar dels drets i deures de les persones. Després es farà un dibuix d’una perso- na anotant els drets i deures i finalment es llegiran els articles de la Llei i es contestaran unes preguntes.

Metodologia de treball

1. Explicarem al conjunt del grup l’activitat, els objectius i el sistema de treball, i es faran 3 grups.

2. A cada grup se li donarà una fitxa amb un text on s’exposa una situació. Els donarem 15 minuts perquè s’ho llegeixin, ho discuteixin i decideixin una posada en escena d’a- quella situació, perquè l’hauran de representar davant la resta de companys/es.

3. Un cop ho tinguin preparat, es faran, una darrera de l’altra, totes les teatralitzacions. Els companys que ho estan mirant, hauran de dir a què s’està referint la situació representada.

4. Un cop s’hagin fet i endevinat les tres representacions, es farà una posada en comú de tots els grups mirant d’arribar a unes conclusions.

5. A continuació els nois i noies s’asseuen a la seva taula, se’ls dóna el full-plantilla i se’ls demana que dibuixin una persona. Quan acabin el dibuix han d’escriure, en el mateix full, els drets i deures que té aquesta persona, a raó del que s’ha estat parlant.

6. Finalment s’explica que hi ha una llei que garanteix els drets i deures que han estat treballant, se’ls dóna una part d’aquesta llei perquè la llegeixin i es deixa temps per aclarir dubtes.

7. Aclarits els dubtes es demana que contestin el full de recollida de dades “Dic la meva”.

Recursos

• FULL-PLANTILLA DRETS I DEURES. TEXTOS DE SITUACIONS A, B i C.
• ARTICLES DE LA LLEI.
• FULL DE RECOLLIDA DE DADES “DIC LA MEVA”

 Orientacions per al professional, per conduir el debat de le situacions proposades:

SITUACIÓ A

Història

Un noi/a té un mòbil o una càmera de fotos i amb el seu millor amic o amiga es fan fotografies fent ganyotes, posant cares, traient la llengua i ensenyant el cul.

S’han divertit molt fent les fotos i mirant-les però, és un secret, saben que als grans no els agradaria el que han fet.

Al cap d’uns dies, un d’aquets nois veu que l’altre està ensenyant les fotografies als altres nois i noies del centre/servei. Llavors s’enfada molt i diu al seu company que ja no són amics o amigues.

Orientacions

La història fa referència al dret a l’honor i la pròpia imatge. També a fets com la confiança entre les persones i el dret a la intimitat.

Altre aspecte a considerar pot ser el mal ús que es pot fer d’imatges amb continguts procaços, que fetes en situacions d’intimitat i per a ús exclusiu dels infants que les fan, no vulneren els drets, però divulgades sense permís, o fetes per adults, constitueixen una violació dels drets personals dels infants.

La situació permet parlar de les dades i les fotografies que es pengen a la xarxa, on no hi ha cap control de cara a la preservació del dret a la intimitat.

Possibles preguntes a formular per conduir el debat

– Per què penseu que s’ha enfadat?

– N’hi ha prou en dir que ja no seran amics? Com us sentiríeu si us hagués passat a vosaltres?

– Què pensaríeu si algú ensenyés una fotografia sense el vostre permís?

– Quan un noi surt a un anunci, qui us sembla que ho decideix?

SITUACIÓ B

Història

Uns nois decideixen ajuntar els seus diners per fer una broma. Volen comprar bombes fètides i gomes per fer pets i posar-los a les cadires de les noies de classe. Se’n volen riure.

Quan ja tenen els articles de broma, un dels nois demana de no posar la goma dels pets a la cadira d’una noia que és amiga seva, els altres hi accedeixen.

Quan fan la broma totes les noies s’enfaden molt excepte la que és amiga que també se’n riu de les altres noies.

Quan el professional s’assabenta de la broma, renya els nois i els recrimina per la seva actitud.

Orientacions

Aquest supòsit fa referència a les relacions de gènere, a les actituds que revelen alguna forma de menyspreu entre els sexes. La situació presentada té trets masclistes pel fet de donar-se entre dos grups tancats; la mateixa broma feta entre tots no tindria cap connotació de gènere.

En aquest debat es podria introduir la pregunta: Què passaria si un grup de nois i noies fes la broma a uns altres més fràgils? (discapacitats, immigrants, d’altres confessions minoritàries…) Quedaria més clar l’abús de superioritat que es revela en l’anècdota?

La història també dóna peu a parlar del dret d’associació de les persones. Els nois i noies s’ajunten per fer una cosa en comú, però l’objectiu d’aquesta associació no és respectuós, és per aquest motiu, que el professional renya els nois.

Possibles preguntes a formular per conduir el debat

– Aquests nois fan una broma a les seves companyes. Ells s’ho passen molt bé, però, i elles? Aquest nois, han pensat en com es sentiran les noies amb aquestes bromes?

– Imagineu que els nens diuen que, si les nenes els fessin aquesta broma, ells no s’ho prendrien malament. Llavors, per què un nen demana de no fer-la a una nena amiga seva?

– Us sembla bé que l’amiga també se’n rigui de les altres noies? I si enlloc de riure, s’enfadés com fa l’educador, què us semblaria?

– Per què s’enfada el professional?

SITUACIÓ C

Història

Hi ha un grup on alguns dels nois i noies són culers del Barça, a altres no els interessa gaire el futbol, també hi ha un noi que és del Madrid encara que ningú ho sap perquè mai ho ha dit. Quan hi ha partit, si guanya el Barça, tots celebren els gols i les jugades com si fossin uns grans aficionats, fins i tot el noi del Madrid que fa veure que se n’alegra.

Orientacions

Aquest supòsit permet parlar de la llibertat de pensament i la llibertat d’expressió. També de les dificultats que pot tenir una persona pel fet de pensar diferent que la majoria del grup al qual pertany.

Quan el grup imposa la seva afició a tots els companys, està reproduint mimèticament actituds del carrer, hi ha nois i noies que el futbol no els apassiona però també participen de les celebracions i del rebuig al rival. Aquí es pot parlar de l’anul·lació del propi criteri quan es forma part d’un grup i s’imposen unes idees.

La inhibició de l’aficionat del Madrid també permet parlar de les dificultats per mantenir les pròpies opcions davant la pressió del grup.

Possibles preguntes a formular per conduir el debat

– Per què creieu que l’aficionat del Madrid no s’atreveix a dir que ho és?

– Què us sembla millor: fer veure que és del Barça sense ser-ho o defensar la seva afició encara que això l’enfronti al grup?

– Per l’aficionat al Madrid, és el mateix llibertat de pensament que llibertat d’expressió?

– Algun cop us heu trobat en una situació en la qual heu fet o dit alguna cosa que no volíeu o pensàveu?