1. S’explica als nois i noies que l’activitat consisteix a fer un joc de rol per compro- var que saben fer servir el suports adequats. Que un joc de rol consisteix bàsi- cament a fer el paper i comportar-se tal com està escrit a la fitxa que se’ls donarà. Que en aquest joc hi ha uns rols de persones que poden donarsuport i altres rols d’una persona a qui li passa alguna cosa.

2.Quan tots ho han entès, es reparteixen les fitxes de forma aleatòria.

3.Cada noi o noia mira quin és el seu rol i llegeix les instruccions.

4.Els nois a qui ha tocat el paper d’actors, agafen una cartolina de la situació que han de representar i comença el joc.

5.En el joc, l’actor s’ha d’adreçar als jugadors que representen diferents rols per demanar-los suport. Cada jugador ha de respondre d’acord amb el seu rol.

6.Quan hagi acabat el primer joc, s’intercanvien les fitxes i qui fa d’actor agafa una nova fitxa de situació i comença un altre joc, després un tercer i quart… fins que tots els nois i noies hagin fet d’actors. Les fitxes de situació es poden repetir. L’activitat por durar dues hores, però si hi ha disponibilitat de temps i els nois estan inte- ressats es pot allargar.

Fitxes de rols

Amic: Pots compartir l’emoció de la situació que t’explica, fer-li costat, però si té un conflic- te gran, la millor ajuda pot ser donar-li el consell que ho parli amb algú que hi pugui fer algu- na cosa.

Germà: Pot passar de tu i pensar que t’has d’espavilar sol, pot sentir-se gelós o alegrar-se dels teus èxits, però si tens un conflicte important, et dirà de parlar-ho amb els pares o amb algun adult de confiança.

Nòvio, nòvia. És la persona amb qui s’està establint un nivell de confiança i intimitat, però també és algú que ens està avaluant constantment. Si no es compleixen les expectatives que un i l’altre s’han posat, la relació es pot trencar; si dura la parella començarà a fer plans de futur.

Pare o mare: Volen que els seus fills tirin endavant, els costa acceptar que ells tinguin les seves pròpies idees i pateixen, però, quan els fills tenen èxit, sempre n’estan orgullosos i si es tracta de defensar o exigir poden ser molt contundents.

Avis: Omplen les mancances emocionals i de disponibilitat dels pares. La seva experiència els diu que a la vida se li han de donar oportunitats, per això solen mostrar-se flexibles i conci- liadors en els conflictes. Sovint són permissius i tolerants. A mida que els néts creixen la seva influència decreix.

Educador, professor, tutor: La seva feina és ensenyar i educar i són molt curosos amb les normés. Per això, quan han d’encarar un conflicte dins del seu àmbit d’actuació, són bastant estrictes. No obstant, el seu treball continuat al costat dels nois i noies fa que puguin fer-se càrrec de situacions particulars amb discreció. Quan un nen/noi falta habitualment a l’escola ho han de denunciar.

Psicòleg: La seva feina és avaluar les necessitats educatives de cada noi o noia i ajudar a resoldre els conflictes col·laborant amb professors o educadors. També pot treballar indivi- dualment amb la persona implicada o col·lectivament amb tot el grup. El psicòleg pot pro- posar intervencions fora de l’àmbit de l’escola o centre, derivant l’atenció del problema a serveis externs o centres d’educació especialitzats.

Treballador social: S’encarrega d’avaluar les necessitats de benestar de les persones, proposar ajudes (beques i ajudes econòmiques, actuacions de treballadors familiars i educa- dors socials, informes socials per prioritzar l’admissió a centres…), i fer el seguiment dels recursos emprats en l’abordatge dels problemes. El treballador social és la persona que inicia els tràmits per declarar un nen en situació de risc o desemparament i que fa el seguiment de les actuacions dels professionals que intervenen en aquests processos.

Telèfon d’Infància: El número 900 300 777 atén les demandes de qualsevol persona que hagi estat víctima de maltractament; també de les persones, veïns, mestres, amics, que sospitin d’alguna situació de violència o abús a infants. La trucada al telèfon posa en marxa un protocol d’actuacions que pot concloure en la declaració de desemparament i l’exerci- ci de la tutela per part de l’administració.

Mossos d’esquadra i altres policies: Actuen quan detecten situacions que vul- neren els drets de les persones i pertorben l’ordre públic. Les persones s’hi poden adreçar per denunciar fets que contravenen els seus drets. Totes les denúncies inicien un procediment judi- cial per esbrinar responsabilitats i castigar els culpables. Aquest procediment també es pot tramitar pel sistema de la mediació i concloure amb una conciliació.

Procurador de l’infant i adolescent: Aquesta persona és l’encarregada de vet- llar pels interessos dels infants que estan acollits temporalment per la administració a l’espera que es resolgui el procés de desemparament iniciat. En aquest període, els infants que tinguin alguna cosa a dir del seu cas i no es sentin prou escoltats, poden dirigir-se al Procurador, que atendrà les seves demandes i els recolzarà.

CAPS i centres de planificació familiar. S’hi pot acudir per demanar informa- ció sobre mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual i el reconeixement gineco- lògic quan s’arriba a l’edat de tenir relacions. També hi poden acudir els nois per informar-se sobre els riscos de no fer servir el condó, i altres disfuncions sexuals.

Unitats d’atenció a la drogodependència , sales de venopunció: Hi poden acudir totes les persones que volen informació i tractament de les drogodependèn- cies. Les sales són els llocs més segurs on poden acudir per punxar-se els addictes a l’heroïna.

Oficines d’habitatge: Són els llocs on es pot anar a preguntar per les promocions d’ha- bitatge protegit i apuntar-se a les llistes per entrar al sorteig d’aquest pisos. També es pot demanar informació dels lloguers per a joves i els ajuts a la compra que dóna l’administració.

Servei d’ocupació de Catalunya: A més de la borsa de treball, el Servei progra- ma cursos de formació continuada, té centres de formació ocupacional i, per mitjà de l’Observatori del treball, vetlla per la igualtat d’oportunitats en el treball.

Síndic de greuges: Per mitjà de la persona adjunta al Síndic, encarregada d’atendre les demandes i queixes dels infants de Catalunya, el Síndic adverteix al Parlament de les man- cances en matèria de drets i deures de les persones, infants i adolescents que li arriben i d’a- quelles de què té coneixement. També proposa la modificació de les lleis i noves iniciatives legislatives per atendre les mancances detectades. El Síndic actua com a representant d’una col·lectivitat. Per això, els efectes de les seves intervencions solen ser a llarg termini.

Fitxes de situacions

1.Aquest noi té por d’un grup de companys del centre obert, perquè d’amagat de l’educador l’insulten i li fan bromes pesades, al sortir del centre li fan mofa.

2.Va anar a una discoteca, amb els amics va beure i fumar; també es va prendre algu- na cosa que li van oferir, ara es troba fatal.

3.El seu amic té el llavi tallat i tot de blaus a la cara i els braços; va tenir una discus- sió amb el seu pare i van arribar a les mans.

4.És un noi que creu que el profe li té mania; quan li pregunta alguna cosa sem- pre el ridiculitza davant els companys, ell després d’això es queda bloquejat, no pot fer res bé.

5.Aquesta noia està amoïnada; va tenir relacions amb un noi que va conèixer i ara li pica tot.

6.Un amic que se’n va anar de vacances li va deixar la moto; ara l’hi han robat i no sap què fer.

7.Una noia de 13 anys ha deixat d’anar a l’escola per cuidar el seu germà petit perquè la mare està malalta.

8.Fa uns dies que ha començat a tenir relacions amb el seu nòvio; ell diu que el condó no li agrada i que si tira enrere no pot passar res. Ella està intranquil·la.

9.Un noi de camí cap a l’escola s’ha fet amic d’un grup que mandreja i fuma en una plaça; un company passa per allí i els veu, el noi li diu que s’afegeixi al grup. Ell dubta, té por de quedar-se en quadro.

1. Un noi vol seguir estudiant però ha de treballar per viure; al seu poble no hi ha cap institut que facin nocturns, no sap com resoldre-ho.
2. Una noia vol marxar de casa; no s’atreveix a dir-ho perquè el seu padrastre no la respecta, no té mitjans, podria anar a casa dels avis, però hauria de donar massa explicacions.
3. Dues noies s’han escapat del CRAE on vivien perquè no els agraden les normes que hi ha.