Enquesta de coneixement del món laboral:

1. Es comença parlant de les perspectives laborals de cada un d’ells i de les feines o professions que els agradaria fer.

2.Se’ls dóna el full de coneixement del món laboral perquè contestin l’enquesta. Aquest full té la funció de donar sentit de realitat al nen o adolescent en les seves expectatives i de poder reflexionar sobre l’esforç educatiu del present.

3.Quan tots hagin acabat, es revisaran les afirmacions o negacions per comentar-les.

Dramatització d’entrevistes de feina:

Se’ls proposa practicar entrevistes de feina fent unes dramatitzacions.

Se’ls explica en què consisteix la proposta: dramatitzar és fer veure que fan d’una altra persona, fer d’actors però sense guió. Cada un d’ells farà un paper, uns seran els entrevistadors i els altres els que busquen feina; la resta seran els espectadors, hauran d’es- tar atents a tot allò que passa perquè al final comentaran com ha anat cada entrevista.

Es fan equips de sis o set persones, d’elles dues seran entrevistadors i les altres entrevistats.

Un cop formats els equips, el professional es reunirà amb els dos participants de cada grup que han de fer el paper d’entrevistadors i els donarà les indicacions del seu rol.

Després es reunirà amb cada un dels grups que busquen feina i també els donarà les indicacions que hauran de tenir en compte per fer els seus papers.

1. Es dóna un temps perquè cadascú prepari el seu rol, es maquilli o es disfressi.
2. Amb tot a punt comencen les dramatitzacions. Durant l’actuació, l’educador farà les intervencions que consideri adients d’acord amb les indicacions que es donen en la tècnica de dramatització.
3. Acabat el temps de cada dramatització el públic opinarà sobre les qualitats dels aspirants, comentarà les entrevistes i discutirà la decisió dels entrevistadors en relació a l’aspirant escollit.

Qüestionari d’orientació laboral:

S’explica als nois i noies que el qüestionari que han de contestar és per ajudar-los a descobrir les seves inclinacions en relació als treballs que podrien desenvolupar.

1. Es demana que contestin amb tota sinceritat i se’ls dóna el qüestionari perquè comencin.
2. Quan hagin acabat, se’ls dóna la guia de correcció.
3. Després de les correccions, es deixa un temps per comentar-les.

Propostes de dramatització:

Temes:

La proposta de dramatització consisteix a fer diverses entrevistes de treball per ocupar les següents places:

• Auxiliar de perruqueria
• Vigilant nocturn a una obra
• Dependent a un gran magatzem
• Monitor de temps lliure

Organització:

Totes les entrevistes començaran amb una posada en escena de l’espai: a una part de l’au- la, una taula darrera la qual s’hi asseuen els entrevistadors; al davant, una cadira per al can- didat; a l’altra banda, unes cadires alineades com un banc on s’asseuen les persones que esperen.

Els entrevistadors fan entrar el primer candidat i comença la dramatització de l’escena.

Acabades totes les entrevistes del primer grup, els entrevistadors tindran un temps per delibe- rar. Quan hagin acabat, diran a quin candidat han escollit i, entre tots, discutiran l’encert o no de la decisió i els pros i contres del candidat.

Seguiran les altres representacions amb el mateix tempo, fins acabar-les totes.

Indicacions per als entrevistadors:

Les parelles d’entrevistadors han de preparar el seu paper fent, conjuntament, un guió de les preguntes que consideren importants per fer la feina. Un dels entrevistadors ha de ser el que faci la majoria de preguntes i l’altre s’ha de dedicar a observar el comportament de l’entre- vistat, encara que si té alguna cosa a preguntar, o el seu company es queda en blanc, també pot intervenir i fer preguntes.

Per facilitar aquesta feina se’ls donarà uns fulls d’entrevista i les indicacions concretes per a cada una de les ofertes de treball. Les indicacions són les següents:

Treball en una perruqueria: Si l’entrevistat és un noi, se li ha de dir que al lloc de treball tot són dones i que potser això el farà estar malament. A tots els entrevistats se’ls farà una referència al seu aspecte físic (poc arreglats, estar grassos, tenir les dents mal posades, vestir…)

Treball de vigilant d’obra: A l’entrevista es remarcarà que és una feina solitària i perillosa que pot requerir saber defensar-se. També se’ls preguntarà com és que opten a fer una feina que els té ocupats de nit.

Dependent d’uns grans magatzems: A l’entrevista se’ls informarà de l’horari: torn de tarda, de les 13 h a les 21 h, inclosos dissabtes i algun festiu. El sou, el mínim interprofessional (965e) més comissions per vendes.

Monitor de temps lliure: A tots se’ls demanarà la raó per la qual volen treballar amb nens, si ho han fet altres cops i les seves aficions en el temps lliure.

Indicacions per als entrevistats:

Els alumnes que aniran a cada una de les entrevistes s’han d’adjudicar diferents rols: persona tímida, estrafolària, que passa de tot, molt ben educada, extrovertida i d’acudit fàcil, pija, nerviosa… els rols que vulguin, però que hauran de procurar mantenir durant la prova. Cada persona també haurà de pensar-se: un nom, edat, situació familiar, estudis, aficions, idiomes, cursets i experiència laboral. Per a cada situació un dels candidats ha de ser:

• Perruqueria. Una noia que d’acord amb la seva religió porta vel.
• Vigilant. Una persona que degut a un accident no pot moure el genoll.
• Dependent. Una noia que està embarassada, es nota molt poc, però se li nota.
• Monitor: Una persona gran, amb fills, que se li acaba la prestació d’atur.

Indicacions per al professional:

En cada una de les entrevistes hi ha un tema que el professional haurà de comentar a l’hora de la discussió, si no ha sortit espontàniament.

Perruqueria. El comentari de l’entrevistador sobre el treball amb companyes, totes de l’altre gènere, és una indicació sexista?

Vigilant. La referència a la perillositat i solitud de la feina, és un handicap per alguna de les persones que demanen feina?

Dependent. En cas que valorin negativament estar embarassada, es preguntarà: És just? Es pot entendre? Viola algun dret?… Si no han dit res cal introduir la qüestió.

Monitor. Una persona gran fent una feina típica de joves, com han reaccionat els entrevista- dors? Hi ha feines de joves i feines de grans?

Tècnica de dramatització

El valor educatiu de la dramatització rau en l’espontaneïtat de l’acció. Els nois actors donen vida a uns personatges que es mouen en una realitat fictícia. La seva actuació depèn de la percepció d’aquesta realitat, de les pròpies vivències i del seu bagatge emocional.

Per aconseguir que la dramatització tingui un efecte formatiu, cal que en el procés de repre- sentació, el noi/a que actua pugui pensar allò que està fent. Per aconseguir-ho, el mestre o l’educador, talla l’acció i fa preguntes.

Aquestes preguntes poden fer-se a la persona que està actuant: Per què fa …? Què està pen- sant mentre fa…? L’altra persona, què pensa del que fa?

Preguntes dirigides al públic: Què us sembla el seu comportament? Cóm s’ho pren l’altra per- sona?

I preguntes adreçades a la persona que fa el paper contrari, el que dóna la rèplica: Com et sents mentre et diu…? Què penses quan parla…?

Aquestes intervencions no es poden realitzar continuadament perquè trencarien el flux de la representació. També convé fer-les a diferents actors perquè cap d’ells es pugui sentir exclòs.

La intervenció ha de procurar fer-se en un moment en què el comportament exhibit en la representació exemplifica valors que cal ressaltar o reprovar.

Al final de cada representació, entre tots, actors i públic, es valoren els personatges represen- tats i els seus models de relació.

Qüestionari d’orientació laboral

Entre totes les frases, els nois i noies han de triar les 20 que els representen, aquelles amb què se senten més identificats, posant una creu a la primera casella (segons fitxa de recursos corresponent).

Frases

.    1  Les meves llibretes estan plenes de gargots

.    2  M’agrada ajudar als més petits

.    3  Em sento més bé quan algú organitza el temps

.    4  Sempre que veig un mag, intento esbrinar el seu truc

.    5  Els programes d’ordinador estan xupats

.    6  Em fixo sempre en el vestit de les persones

.    7  M’agrada fer sudokus

.    8  M’interessa estar al dia de les coses que passen

.    9  M’agraden els documentals de la TV

.    10  Quan m’invento una mentida, sempre és creïble

.    11  M’agrada més la muntanya que la platja

.    12  M’agraden les discussions sobre temes de vida

.    13  Penso que la presència és important i em cuido

.    14  M’agrada llegir

.    15  Sempre he volgut tenir un animal

.    16  Quan endreço les meves coses sóc molt racional

.    17  Jo no em tallo, si penso una cosa la dic

.    18  Penso que hi ha gent que no sap combinar els colors

.    19  Quan a TV fan reportatges de temes socials, m’emociono

.    20  Caic be a la gent

.    21  Quan sento una cançó, em quedo amb la melodia

.    22  Salvar vides és envejable

.    23  A mi no se’m convenç fàcilment

.    24  Quan miro els núvols hi veig figures

.    25  Se’m donen molt bé els idiomes, m’agraden

.    26  No me n’adono i ja estic fent ritmes amb les mans

.    27  M’agrada passar la mà per les motllures d’una barana

.    28  Mai m’equivoco amb els diners

.    29  Una feina neta, això és el que vull

.    30  S’aprèn dels grans

.    31  Sóc bo/bona amb les xifres

.    32  Sempre m’he orientat bé, jo no em perdo

.    33  El món em sembla injust

.    34  Sempre he col·leccionat andròmines

.    35  M’agrada veure sortir la lluna i conèixer els estels

.    36  De petit/a el meu joguet preferit era el Lego

.    37  M’agrada escoltar la gent entesa

.    38  M’intriga veure tallar la carn a la carnisseria

.    39  Quan agafo una flor, li trec els pètals, m’impregno de pol·len

.    40  Faig el que calgui quan hi trobo sentit

.    41  Si veig el plànol d’una casa, l’entenc i me la imagino

.    42  Quan estic en un grup, els companys em fan confiança

.    43  Tinc les meves coses super-endreçades

.    44  Per a mi, escriure és moment d’intimitat

.    45  No m’imagino treballar a un lloc tancat.

Un cop escollides les 20 frases, n’han d’escollir, d’aquestes, 10 amb el mateix criteri.

Correcció

Cal que encerclin els números de les frases que han triat en la llista i llegir les orientacions de l’opció que tingui més números encerclats. Si n’hi ha dos o tres que coincideixen en el màxim de números, cal llegir les dues o tres opcions, ja que les seves possibilitats són més àmplies.

Números 2, 19, 22, 30, 33 — A

Números 1, 6, 18, 24, 27 — B

Números 4, 23, 34, 38, 39 — C

Números 7, 12, 28, 31, 40 — D

Números 5, 16, 32, 36, 41 — E

Números 8, 13, 17, 20, 42 — F

Números 10, 14, 21, 26, 44 — G

Números 9, 11, 15, 35, 45 — H

Números 3, 25, 29, 37, 43 — I

Comentaris d’orientació

A

Tens inclinacions altruistes i sensibilitat per copsar les emocions en les relacions humanes. Tens aptituds per treballar en els àmbits social, educatiu i sanitari.

B

Tens sensibilitat i sentit estètic, segurament també ets hàbil amb les mans i capaç de fer feines de precisió. Les teves aptituds et poden dur a fer treballs d’artesania, muntatges, oficis artís- tics i disseny.

C

Tens una ment racional i metòdica, no t’agrada deixar preguntes a l’aire, sempre necessites respostes. Tens aptituds per fer feines d’investigació o preparar-te a fons i dedicar-te a tre- balls científics.

D

Sense proposar-t’ho el teu cap sempre barrina, se’t donen bé els números i t’agrada especu- lar. Podries treballar fent feines comptables, de prospectiva com la publicitat, però també dedicar-te a la filosofia.

E

A tu t’agrada la tecnologia, ets capaç d’imaginar l’espai i les accions abans no passin. T’has d’orientar cap a treballs tècnics, de programació o projectes, també en la construcció o l’habitatge.

F

El teu món és el de les relacions humanes, t’agrada estar amb gent i tens facilitat per convèn- cer. El teu destí professional o laboral el trobaràs en les relacions públiques, el comerç o els mitjans.

G

Ets una persona observadora i sensible, possiblement reservada. Et convé sortir a l’exterior i donar a conèixer les teves possibilitats. Prova d’entrar al món de la creació literària, de la premsa, de la música, de l’oci.

H

Et domina l’esperit inconformista, ets sents bé quan estàs amb tu mateix, quan ningú et des- torba, quan pots entretenir-te descobrint la vida que t’envolta. Has de treballar a l’aire lliure, en contacte amb la natura.

I

Ets una persona metòdica i endreçada, que pots encaixar bé en qualsevol organigrama laboral. No t’agrada assumir el pes de les responsabilitats però fas bé la teva feina. El treball administratiu t’ofereix un món de possibilitats.

L’exercici del qüestionari és de fet un treball d’introspecció. Quan els nois i noies l’han contes- tat han hagut de pensar en ells, en les seves preferències i en les seves possibilitats. De la seva sinceritat depèn l’encert d’una orientació que, acabat el treball, s’ha de complementar amb un diàleg que permeti precisar més el camí que han d’emprendre.

Recursos

• FULL DE CONEIXEMENT DEL MÓN LABORAL
• FULL D’ENTREVISTA
• FULL INDICACIONS ENTREVISTADORS
• FULL INDICACIONS PER ALS ENTREVISTATS QÜESTIONARI D’ORIENTACIÓ LABORAL