Notícies
La Federació exigeix també el compliment de la llei a tots els ajuntaments catalans en la tramitació de l’empadronament.
Diverses expertes d’entitats i administracions debaten sobre les conseqüències en la infància i l’adolescència per l’incompliment d’alguns ajuntaments .
11-abril-2024 Entitats socials i representants de diverses administracions demanen a tots els ajuntaments catalans que compleixin amb l’obligació d’empadronar tothom qui viu en els seus municipis. Ha estat en la jornada pel Dret a l’empadronament que ha organitzat la FEDAIA aquest matí la FEDAIA al Centre Cívic Urgell de Barcelona
La majoria de les ponents, tan de les entitats socials convidades com de les administracions, han destacat que sovint s’imposen criteris arbitraris en la gestió d’aquesta tramitació i “malauradament amb biaixos racistes i classistes”
La secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Vall, ha destacat que aquest tràmit “és la porta d’entrada als drets de moltes persones” i ha destacat “quan hi ha drets d’infància i adolescència s’ha de ser ferms en la seva defensa” En aquesta línia Aida C. Rodríguez, Adjunta a la Síndica de Greuges de Catalunya per a la defensa d’infants i adolescents, ha demanat a les entitats que siguin actives en la denúncia dels casos en que els ajuntaments no compleixen amb la seva obligació, ha anunciat que preparen un informe sobre la matèria i s’ha preguntat “si estem preparades per la Catalunya dels 8 milions de persones” La sindicatura assegura que avui els drets fonamentals estan garantits de forma molt general a Catalunya però ha alertat de com és d’important que en el cas de la infància no es dilatin els tràmits per reconèixer els drets de ciutadania “el temps no és igual per a una nena, un nen o un adolescent que per un adult” i ha posat l’exemple dels la inserció laboral o les escoles bressol.
Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt clara afirmat “que és flagrant que hi hagi ajuntaments que incompleixin la llei” i ha demanat solidaritat a tots els consistoris perquè segons ha explicat n’hi ha que esperen que siguin altres que acabin acollint les persones que s’han d’empadronar “sobretot en el cas de persones migrants”. En resposta a aquesta apreciació Adam Majó. Director General per a la promoció i la defensa dels Drets Humans. Generalitat de Catalunya, ha demanat un acció concertada per part de tots els municipis per evitar el desgavell actual i ha recordat que hi ha vies per denunciar l’incompliment dels ajuntaments respecte del padró “malgrat que s’ha de demostrar que hi hagut una intenció de dilació del procés i per això necessitem que hi hagi denúncies” Majó ha anunciat que de forma imminent hi haurà una resolució sobre l’expedient obert a l’ajuntament de Ripoll per dilatar el procés d’empadronament a persones migrades.
Des de les entitats que treballen amb les persones afectades Marta Montoya, de la Cooperativa Eduvic i representant de la comissió de serveis residencials de FEDAIA, ha explicat que sovint han de recordar la llei als funcionaris de determinats ajuntaments i ha afegit “sovint tenim la sensació que no hi ha ben be una llei, simó una adaptació segons l’ajuntament” afirmació que ha confirmat Laia Costa, responsable d’incidència de la Fundació FICAT, recordant que l’empadronament és una obligació, “no només un deure” i això “obliga als consistoris a facilitar que totes les persones estiguin registrades” Més enllà de la vessant legal Lluis Puigdemont, de la Fundació SER.GI i membre de FEDAIA i de la comissió d’habitatge d’ECAS ha recordat que és molt difícil arrelar aquestes persones al territori sinó hi ha una visió inclusiva en el seu acolliment i ha afegit “les traves amb les quals es troben generen desafecció entre la infància i l’adolescència i això condiciona el seu desenvolupament vital. Una situació que ha resumit Kautar Loukaini N’Guiri, de la Fundació EVEHO i membre de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) amb unes paraules que serveixen com a resum de la jornada “ Hi ha racisme i classisme administratiu en moltes ocasions, i això provoca que aquells que han aconseguit travessar fronteres físiques, es trobin amb la materialització d’una fronteres burocràtiques que no els permeten accedir a drets fonamentals. I això és el que passa sovint amb l’empadronament”
Per acabar Elisenda Xifre, presidenta de FEDAIA s’ha compromès a treballar colze a colze amb les administracions per aportar les dades que calguin per fer un diagnòstic rigorós sobre la situació, però alhora “serem combatives per denunciar quan els ajuntaments no facin la feina que han de fer”
