Notícies
“Hi ha tantes persones que hauríem d’assessorar i acompanyar que ens genera certa frustració veure que no arribem”
Al centre de Barcelona, en uns carrers que associem amb el turisme i com un espai d’oci i cultura per els barcelonins, ens trobem amb Javi Núñez, subdirector i María José Rubio, responsable de comunicació de la Fundació Comtal. Coneixen la realitat del barri més enllà del que es veu a les publicacions de turisme, i saben que aquí a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera hi ha un contrast força cridaner. Al costat del turisme hi conviu una realitat difícil. Entitats com la Fundació Comtal tenen la sensació que entre els residents del barri cada vegada hi ha més necessitats. Fan tasques socioeducatives i residencials al barri. Compten amb 50 professionals que atenen unes 2.000 persones entre infants, adolescents i les seves famílies en centres oberts, UEC, un CRAE, E2O. Amb tot tenen llista d’espera. Ens reben.
En Javi fa molts anys que hi treballa, de fet va començar com a voluntari i ha vist l’evolució de la zona. El més important per ell ha estat descobrir que en aquests entorns, més enllà de l’atenció a joves i infants, les famílies són cabdals. “Hem anat descobrint la importància del treball i la relació amb les famílies. En moltes ocasions el que hem de treballar és l’empoderament de les dones”.
I la Mª José afegeix que arran de la pandèmia estant veient que “està augmentant l’atenció psicològica sobretot entre les mares pel pes que tenen en les famílies.” La salut mental i emocional és una de les prioritats avui “Nosaltres tenim algun infant amb unes necessitats molt grans de suport psicològic i l’administració no ho cobreix. Aquestes persones necessiten un seguiment constant. Nosaltres no podem arribar a tot” diu el Javi i ens informa que atenen alguns casos que són preocupants. “Ara estem buscant centres socials que fan suport psicològic per algun dels joves que atenem perquè l’administració està desbordada”.
En general tenen la impressió que no arriben a totes les necessitats de les famílies, sobretot perquè la majoria de persones amb les què treballen no tenen les eines per poder-se apoderar i aconseguir suports. “Hi ha tantes persones que hauríem d’assessorar i acompanyar que ens genera certa frustració veure que no arribem”
El Javi diu que la irrupció del món digital està generant cada vegada més desigualtat: “La bretxa és cada cop més gran entre els que estan en una situació de benestar i els que no tenen res. La pobresa està creixent. La bretxa digital està fent augmentar la distància” I ens explica que de fet la Fundació ha posat en marxa un servei per mirar de pal·liar aquests efectes. “ Nosaltres tenim una aula per què puguin accedir als tràmits amb l’administració. Estem augmentant la desigualtat” La MªJosé diu que això es va notar molt durant la pandèmia: “En moltes famílies hi ha un telèfon mòbil per a tota la família. Imagineu com vam haver de treballar durant la pandèmia”
El coronavirus ha estat un dels períodes més complicat per a la feina que porta a terme l’entitat. I en Javi ens en posa un exemple: “El distanciament amb les educadores durant la pandèmia, per exemple en les UEC, ha afectat molt als joves”.
Els problemes ja venen d’abans de la Covid-19, però des de la Fundació Comtal estan satisfets perquè cada dia estan innovant per trobar les millors fórmules possibles per a donar oportunitats a unes persones amb unes experiències vitals molt complicades: “Molt sovint estigmatitzem a aquesta joventut. Si els ajudem poden aportar molt al seu entorn. Estem treballant amb crear vincles amb el barri, per exemple amb un projecte de cartes entre els i les joves que acompanyem i gent gran del barri. Volem fer una trobada entre ells i elles” diu el Javi, que afegeix que una part important de les persones a qui donen els serveis són estrangers. “Els i les migrants porten moltes ferides per tot el seu itinerari vital i venen amb molts somnis sense conèixer la nostra realitat. Se’ls ha d’acompanyar molt per assessorar-los i explicar-los com funciona tot. És fonamental amb ells treballar l’aspecte emocional. Entre d’altres programes, els fem tallers de jardineria perquè percebem que per a moltes d’elles és molt important retrobar el contacte amb la terra” I remarca que també en aquest cas és important que puguin establir relació amb el seu entorn. “Fem un camp de treball social perquè els i les joves del barri coneguin la feina que fem i d’aquesta manera provoquem la trobada entre les persones que atenem i els qui venen a fer voluntariat. D’aquesta manera trenquem estereotips”.
El Javi i la Mª José tenen clar però que a la llarga tenen més satisfaccions que una altra cosa i ens en posen un exemple: “Tenim una llar a Les Corts oferint una segona oportunitat a joves a partir de 21 per a persones que volen cursar estudis superiors. Per això diem que podem reescriure el futur. Tenim casos d’èxit com un estudiant d’informàtica i un altre d’arquitectura. Estem molt orgullosos d’ells”.
Ara bé, la situació no és fàcil perquè a les dificultats del dia a dia, s’hi suma la manca de recursos i la falta de seguretat financera. “És una mica desesperant la situació de les entitats. Tot el dia esperant aquella subvenció. Quan hi ha concerts és una taula de salvació” , i remata “Crida molt l’atenció que avui la majoria d’associacions i entitats visquin més de la Caixa Proinfància que de l’administració” de fet l’entitat es financia en un 74% de recursos privats entre el programa de la Fundació la Caixa i altres donacions.
Un altre problema que està augmentant és la mobilitat laboral de les seves professionals. “Jo mai no havia fet tantes entrevistes de feina. La pressió a les nostres entitats arran de l’empitjorament de la salut emocional fa que moltes professionals busquin alternatives i més estabilitat laboral” .
I acabem una conversa força extensa visitant part de les instal·lacions i serveis d’una entitat que és un referent del barri, diferent als referents que aquest barri té per a la majoria de visitants, però absolutament necessari per articular una societat més justa i decent.