Notícies
“Volem acabar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa”
Avui ens hem desplaçat al barri vell de Girona. Pels carrers estrets i les pujades cap a la catedral transiten ciutadanes i ciutadans atrafegats mentre ens dirigim a la seu de Càritas, en un antic edifici on antigament hi havia els Maristes. Veure la ciutat des del seu terrat és gaudir d’una vista privilegiada per conèixer la ciutat. Ens reben en una àmplia sala de l’entitat la directora, Dolors Puigdevall, el Dídac Moreno, responsable de comunicació, Àngels Camós, coordinadora d’acció social, Cristina Torroella i Marta Piany, responsables del programa infància, joves i família, Maite Salvador, cap del programa d’habitatge-responsable de la casa d’acollida Cal Manco de Caldes de Malavella, i Martí Batllori, secretari general.
Al voltant d’uns cafès i unes pastes per acompanyar la conversa ens expliquen el projecte d’una de les entitats que més programes per a la infància, l’adolescència i les famílies desenvolupa al llarg de les comarques gironines i l’Alt Maresme. En total hi treballen 50 equips en 40 serveis a totes les comarques en què destinen tots els seus coneixements més de 30 professionals i uns 200 voluntaris. La Dolors explica que “es tracta d’un servei d’acollida i acompanyament integral destinat a dotar les persones d’autonomia i amb mirada de drets” i ho resumeix amb un principi filosòfic que podríem compartir totes “Volem acabar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa, i per això cal que acompanyem les persones en risc de vulnerabilitat amb l’objectiu que adquireixin competències”.
La Marta ens explica que ja fa més de 25 anys que es dediquen a acompanyar la infància i adolescència en situació d’exclusió social “són programes que ens defineixen com a entitat”. Van començar amb el reforç educatiu i han anat evolucionant en funció de la realitat i sempre treballant en xarxa, amb el territori i amb els centres educatius. “Abastem diferents àmbits, l’acadèmic, centrat en habilitats i competències, el terreny emocional, el comunitari, que és molt important per la inclusió de la infància. Mirem que hi hagi molt arrelament en el territori. És un treball integral amb tots els recursos que hi ha allà on treballem, entitats, serveis socials, centres educatius i sobretot les famílies”.
Els principals programes sobre els quals treballen són els serveis socioeducatius, l’acompanyament en l’escolarització, per a famílies en situacions de més vulnerabilitat i, per tant, més personalitzat, el FES+, destinat a nois i noies joves després dels estudis obligatoris. I a més són entitat coordinadora i prestadora del CaixaProInfància.
Ens expliquen que a Banyoles tenen un programa pioner a través d’un espai on els joves es poden expressar a través de l’art i que està destinat a crear una àrea de relació entre persones de totes les condicions.
A banda dels programes, Càritas s’ha plantejat diversos reptes “per poder donar resposta a problemes nous que van sorgint” explica la Cristina, i ens recorda que fa uns mesos van tractar l’ús de les pantalles en la infància i l’adolescència. “Estem en constant procés de formació de les nostres professionals”. Entre aquests reptes ens explica que per als pròxims mesos s’han posat deures en matèria de perspectiva de gènere, la implementació de la llei LOPIVI, la salut mental en les persones joves, i millorar els nostres sistemes d’avaluació i recollida de dades per ser més eficaces en la feina que fan.
Però Càritas no es queda només en la infància i l’adolescència i mira de donar continuïtat a l’acompanyament de joves que han passat per situacions complexes. “Vam ser pioneres a donar servei a joves extutelats que a partir dels 18 anys no sabien com continuar les seves trajectòries” ens diu la Maite i ens explica que “fomentem la participació. Tenim una residència en què atenem 20 joves que no estan en plena autonomia per viure en un pis, necessiten tutela. Es tracta de joves amb més necessitats, per un arrelament molt feble amb el territori, per problemes de salut mental, o discapacitat” Treballen molt en la formació laboral i en competències bàsiques i ho fan en xarxa, tant amb el territori com en les famílies “malgrat que siguin a fora” ens diu.
Per acabar el Martí ens resumeix les línies mestres de l’acció social de Càritas “si hi ha un servei que ja fa l’administració no cal que hi siguem, i tot projecte té sentit si es fa en coordinació amb les administracions. Per nosaltres aquests són punts bàsics en la nostra acció” Ens diuen que no entenen cap intervenció sense sentit comunitari i creant sinergies amb tots els actors que hi puguin intervenir per millorar la vida de les persones.
Amb aquesta idea sortim de la sala i visitem unes magnífiques instal·lacions al barri vell de Girona en un dia d’hivern assolellat. Gaudim de les vistes des del terrat i ens acomiadem amb la satisfacció d’haver conegut unes persones compromeses amb la seva gent i amb la infància i l’adolescència que més suport necessita. Escoltant-les marxem de Girona sabent que aquests nens, nenes i adolescents estan en bones mans.
