Notícies
““Les necessitats estan creixent molt més ràpid que la resposta que s’hi dona, i nosaltres mirem de crear xarxes amb les famílies per pal·liar els efectes” “
El barri de La Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, és un formiguer de gent diversa que camina a mig matí pels carrers amb els carros de la compra, paquets per portar a alguna adreça i de fons els crits dels infants que són a escola ofegats pel soroll dels cotxes que transiten per les àmplies vies que el caracteritzen. Ens dirigim a la entitat La Florida, Acció Socioeducativa i de l’Esplai, en unes magnífiques instal·lacions que formen part del paisatge i que porten des de 1984 acompanyant la infància i adolescència d’aquest barri, un dels indrets amb més necessitats socials a Catalunya. Ens reben a la seu central la Laura Crespo, coordinadora general, la Matilde Diaz, que gestiona l’àrea econòmica de l’entitat i la Mari Carmen Zafra, que coordina projectes.
“ A nosaltres ens agrada definir-nos com a esplai, perquè és com van néixer, i incloem el projecte de centre obert igual com tenim l’espai familiar i altres. Però de cara al barri som un esplai, perquè tenim aquest model integrador que els nens i les nenes venen aquí, encara que siguin derivats de serveis socials, com qualsevol altre criatura del barri” ens explica la Laura.
Aquest centre va ampliant els projectes segons les necessitats i atenent a la complexitat del barri, amb molts indicadors de risc, destinen els educadors socials a treballar en funció de les necessitats de les famílies i la infància. La idea però és que tots formin part de l’esplai i adaptar les intervencions en funció del procés que segueixen aquestes persones. Atenen 1947 infants i adolescents i l’any passat van destinar 119 professionals a fer-se’n càrrec en tots els programes que gestionen, i que també inclouen els tallers assistits a les escoles. Entre els professionals la figura de l’integrador social és cabdal, perquè, com ens expliquen, en aquest barri hi ha 93 nacionalitats diferents. Una situació que no és fàcil sobretot perquè molts son de famílies que no tenen la documentació en regla. “Fem el que podem perquè puguin accedir als ajuts en els activitats que proposem”.
Ens admeten que els últims anys hi ha coses que estan canviant, i estan especialment preocupades per l’augment de persones amb algun trastorn en la salut mental. “Ens estem plantejant incorporar algun perfil professional per poder-hi fer front” ens anuncia la Laura.
La Mari Carmen ens explica que a banda del reforç educatiu que fan a les escoles, a l’esplai també fan reforç educatiu i els donen de berenar. Ens expliquen que s’està notant l’empremta que deixa l’augment de preus dels últims mesos “els últims anys havíem aconseguit que molts nens portessin berenar, i ara tornem a tenir una situació molt dura perquè ho han deixat de fer i moltes famílies ens demanen com poden aconseguir menjar perquè no tenen res”.
És una inèrcia que ja van notar a la pandèmia i que s’agreuja per la saturació dels serveis socials. Durant aquells mesos moltes famílies es van quedar sense ingressos perquè es va aturar l’activitat, que en molts casos és d’economia submergida, i no tenien accés a cap ajuda pública i tampoc podien accedir als serveis socials. “Les necessitats estan creixent molt més ràpid que la resposta que s’hi dona, i nosaltres mirem de crear xarxes amb les famílies per pal·liar els efectes” ens expliquen.
Aquesta entitat intenta fer la vida comunitària el seu eix per mirar d’integrar al màxim totes les persones. Una tasca que els últims anys s’està complicant perquè, com ens explica la Matilde, estan reapareixen fenòmens que s’havien difuminat: “tornem a veure el reclutament d’adolescents en bandes juvenils, tornem a veure el consum al carrer, i són símptomes del malestar general d’aquest joves i la falta d’expectatives” , i la Mari Carmen afegeix “cada vegada hi ha més persones en pisos més petits, en 40 metres quadrats hi poden viure tres famílies”.
També en aquesta seu ajuden les persones a desenvolupar-se amb les noves tecnologies, amb cursos a gent gran i joves, i sobretot a orientar-los amb els tràmits amb l’administració per mirar de reduir l’escletxa digital. De fet tot l’espai és polivalent per poder-se adaptar a totes les activitats que organitzen. Es tracta de tenir el màxim de possibilitats. “Aquí també acollim propostes de les famílies”, ens explica la Laura, “teníem una educadora que feia balls llatins i vam fer una activitat per les dones del barri”.
La Laura i la Mari Carmen ens diuen que els agradaria que es pogués superar la situació d’emergència per poder destinar tots els esforços “al que és l’adn de la nostra entitat, que és educar en el lleure. Però ens trobem que hem de dedicar massa temps a tapar forats per aquesta situació extrema”.
Forma part del treball comunitari com a eina fonamental per detectar indicadors de risc. Treballen amb totes les escoles del barri per mirar de prevenir casos que estan marcats per la precarietat i poder atendre’ls o avisar als serveis socials. Quan fan activitats al carrer també estan atentes per actuar. Lamenten que la visió que es té del barri sigui un estigma i ens expliquen que de vegades, per notícies que han sortit a la televisió “m’ha arribat a trucar la mare preocupada per mi”, ens diu la Mari Carmen. En aquest sentit afirmen que potser caldria un reconeixement més explícit per part de les administracions i la societat de la tasca que fan.
Un reconeixement que sens dubte mereixen després d’haver comprovat sobre el terreny la immensa tasca que fan i l’entusiasme i professionalitat amb què la fan. Són professionals com elles i la seva entitat les que fan que, tot i les dificultats, es pugui tenir esperança que la igualtat d’oportunitats és possible.
