Notícies
“Aquí oferim una atenció diferent en un entorn gairebé paradisíac”
Entre grans extensions de cultius de cereals i en un conjunt de tres masies, trobem la Fundació Privada Obra Tutelar Agrària a Lliçà de Vall. Arribar a aquest escenari és envoltar-se de les vistes, les olors i els sons d’una mena d’estampa bucòlica que ens remet a les millors qualitats de l’àmbit rural. Ens reben a l’entrada rústica d’una de les masies de l’entitat, Martín Berini, president de la Fundació i la Marta Angrill, que és directora d’un dels centres residencials que la Fundació té a la Colònia dels Gimenells a les comarques lleidatanes.
Mantenen l’esperit inicial de la Fundació a principis del segle passat quan el magistrat Ramon Albó la va fundar amb la idea que la infància desemparada i en risc d’exclusió social tingués un espai en contacte amb la natura i que els permetés formar-se en l’àmbit rural. Conversem en una masia de finals del segle XVI, a la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès, que avui fa de centre residencial i al costat dels habitatges tutelats per a joves. Ens explica com es va esglaià Ramon Albó quan va conèixer “la gàbia dels micos” ens explica en Martín i afegeix “era el lloc on tenien tancats el que anomenaven els trinxeraires, criatures desemparades que vivien al carrer. Es tractava de treure aquests nens i nenes dels baixos fons de la gran ciutat i oferir-los vida sana i un futur en el camp”
Avui la Fundació continua donant formació agrícola als adolescents que atenen. Es tracta de 28 adolescents d’entre 14 i 18 anys al centre residencial i 8 més al programa Cultiva i Educa per a majors d’edat als quals paguen un salari per treballar en els terrenys de la colònia.
La Marta ens explica que en els centres territorials fan el possible per què aquesta adolescència mantingui la vinculació amb la família “treballem amb la DGAIA en aquesta feina, malgrat que en la majoria de casos el retorn a l’àmbit familiar no es dona”.
Per això segons en Martín “és tan important treballar l’autonomia personal. Donar-los eines perquè puguin desenvolupar-se per ells mateixos quan abandonin els serveis de protecció. Aquesta és la segona oportunitat que els podem oferir. Gairebé tota l’adolescència que surt d’aquí acaba trobant sortides laborals, i no només al camp”.
L’entitat, i això els fa diferents a la majoria de les associades a FEDAIA, té una part important del seu finançament en el patrimoni agrícola: “amb la seva explotació aconseguim anivellar el dèficit ja que l’administració no acaba de cobrir tot el que volem per donar un servei digne a aquesta adolescència. A més això ens proporciona un entorn paradisíac que, no només dona l’oportunitat als usuaris de formar-se en l’activitat agrícola, sinó que el fet d’estar aquí els dona una serenor que no troben a la ciutat” ens diu el Martín.
La Marta ens explica que “és important fer un bon acompanyament en la transició de l’adolescència a la joventut, aquesta és la clau” I en aquesta atenció l’escola hi juga un paper important “els nostres educadors i educadores fan un seguiment diari del seu desenvolupament escolar”.
A la Fundació hi treballen unes 50 persones que s’ocupen que tot funcioni i que l’atenció sigui la millor possible. Ens explica en Martín que els últims anys “s’estan complicant les coses, perquè l’adolescència que ens arriba ara als centres residencials cada vegada tenen més trastorns de conducta o relacionats amb la salut mental. No és fàcil preparar-se per això i tampoc tenim prou recursos per fer-hi front”.
Amb tot, el Martín i la Marta estan convençuts que se’n surten força bé i que la relació amb l’administració és prou bona, malgrat que tenen una demanda coincident amb moltes altres entitats “hauríem de mirar de reduir la tramitació burocràtica per fer qualsevol gestió o tenir els ingressos compromesos. Perdem molt de temps que seria molt millor destinar a l’atenció a les persones que és pel que treballem” assegura el Martín.
Ha estat una visita diferent. Copsar com des de l’economia social es pot recuperar una activitat bàsica pel territori, l’agrícola, alhora que es generen dinàmiques emancipadores per una adolescència a qui les circumstàncies semblava que li robaven el futur. La tasca de la Fundació Privada Obra Tutelar Agrària fa possible que aquests joves tinguin una segona oportunitat, es recuperi una activitat essencial i alhora s’aposti pels productes de proximitat per reduir l’impacte en l’emergència climàtica que vivim. Una autèntica quadratura del cercle.
