Metodologia de treball

S’explica als nois i noies que l’activitat consisteix a fer un joc de rol per aprendre a fer servir els suports adequats. Que un joc de rol consisteix bàsicament en fer el paper i comportar-se tal com està escrit en la fitxa que se’ls donarà. Que en aquest joc hi ha uns rols de persones que poden donar suport i altres rols d’una persona a qui li passa alguna cosa.

Quan tots ho han entès, es reparteixen les fitxes de forma aleatòria.

Cada noi o noia mira quin és el seu rol i llegeix les instruccions.

Els nois a qui ha tocat el paper d’actors, agafen una fitxa de la situació que han de representar i comença el joc.

En el joc, l’actor s’ha d’adreçar als altres jugadors per demanar-los suport. Cada jugador ha de respondre d’acord amb el seu rol.

Quan hagi acabat el primer joc, s’intercanvien les fitxes i el que fa d’actor, agafa una nova fitxa de situació i comença l’altre joc, després un tercer i quart… fins que tots els nois i noies hagin fet d’actors. Les fitxes de situació es poden repetir. Cal posar molt d’èmfasi en el circuit que poden seguir. L’activitat por durar dues hores, però si hi ha disponibilitat de temps i els nois i noies estan interessats es pot allargar.

Fitxes de rols:

Amic: Pots compartir l’emoció de la situació que t’explica, fer-li costat, però si té un con- flicte gran, la millor ajuda que pots donar-li és aconsellar-li que ho parli amb algú que hi pugui fer alguna cosa.

Germà: Pot passar de tu i pensar que t’has d’espavilar sol, pot sentir-se gelós o alegrar-se dels teus èxits, però si tens un conflicte important, et dirà de parlar-ho amb els pares.

Pare o mare: Volen que els seus fills tirin endavant, els costa acceptar que ells tinguin les seves pròpies idees i pateixen, però, quan els fills tenen èxit, sempre n’estan orgullosos i si es tracta de defensar o exigir poden ser molt contundents.

Família extensa: Omplen les mancances emocionals i de disponibilitat dels pares. La seva experiència els diu que a la vida se li han de donar oportunitats, per això solen mostrar- se flexibles i conciliadors en els conflictes. Sovint són permissius i tolerants.

Educador, mestre, tutor: La seva feina és ensenyar i educar; per això són molt curo- sos amb les normes i quan han d’encarar un conflicte dins del seu àmbit d’actuació són bas- tant estrictes. No obstant, el seu treball continuat al costat dels nois i noies fa que puguin fer- se càrrec de situacions particulars amb discreció. Quan un/a nen/a falta habitualment a l’es- cola ho han de denunciar.

Psicòleg: La seva feina és avaluar les necessitats educatives de cada noi o noia i ajudar a resoldre els conflictes col·laborant amb mestres o educadors. També pot treballar individual- ment amb la persona implicada o col·lectivament amb tot el grup. El psicòleg pot proposar intervencions fora de l’àmbit de l’escola o centre/servei, derivant l’atenció del problema a serveis externs o centres d’educació especialitzats.

Treballador social: S’encarrega d’avaluar les necessitats de benestar de les persones, proposar ajudes (beques i ajudes econòmiques, actuacions de treballadors familiars i educa- dors socials, informes socials per prioritzar l’admissió a centres…), i fer el seguiment dels recur- sos emprats en l’abordatge dels problemes. El treballador social és la persona que inicia els tràmits per declarar un nen en situació de risc o desemparament i que fa el seguiment de les actuacions dels professionals que intervenen en aquests processos.

Telèfon d’Infància: El número 900 300 777 atén les demandes de qualsevol persona que hagi estat víctima de maltractament; també de les persones, veïns, mestres, amics, que sospitin d’alguna situació de violència o abús a menors. La trucada al telèfon posa en marxa un protocol d’actuacions que pot concloure en la declaració de desemparament i l’exerci- ci de la tutela per part de l’administració.

Mossos d’esquadra i altres policies: Actuen quan detecten situacions que vul- neren els drets de les persones i pertorben l’ordre públic. Les persones s’hi poden adreçar per denunciar fets que contravenen els seus drets. Totes les denúncies inicien un procediment judi- cial per esbrinar responsabilitats i castigar els culpables. Aquest procediment també es pot tramitar pel sistema de la mediació i concloure amb una conciliació.

Procurador de l’infant i adolescent: Aquesta persona és l’encarregada de vet- llar pels interessos dels menors que estan acollits temporalment per l’administració a l’espera que es resolgui el procés de desemparament iniciat. En aquest període, els menors que tin- guin alguna cosa a dir del seu cas i que no es sentin prou escoltats, poden dirigir-se al Procurador, que atendrà les seves demandes i els recolzarà.

Síndic de greuges: Per mitjà de la persona adjunta al Síndic, encarregada d’atendre les demandes i queixes dels menors de Catalunya, el Síndic adverteix al Parlament de les mancances en matèria de drets i deures de les persones, infants i adolescents que li arriben i de les que té coneixement. També proposa la modificació de les lleis i noves iniciatives legis- latives per atendre les mancances detectades. El Síndic actua com a representant d’una col·lectivitat; per això els efectes de les seves intervencions solen ser a llarg termini.

Fitxes amb situacions

1. Aquest noi té por d’un grup de companys del centre obert perquè d’amagat de l’e- ducador l’insulten i li fan bromes pesades. Encara que ell ho vol, mai el trien per formar part de l’equip de futbol.

2. És un noi que cau molt bé a tothom, ha conegut un home que li dóna xuxes i que sem- pre s’interessa pel que fa. L’últim dia li va dir que el convidava a casa.

3. Aquesta noia té uns blaus a l’espatlla; quan s’estava preparant l’esmorzar li ha caigut la llet a terra i la seva mare l’ha escridassat, el company de la seva mare l’ha agafat per l’espatlla amb força i l’ha obligat a fregar-ho tot.

4. És un noi que creu que el mestre li té mania; quan li pregunta alguna cosa sempre el ridiculitza davant els companys, ell després d’això es queda bloquejat, no recorda res i evidentment treu unes notes pèssimes.

5. És un noi trist; la seva mare ha tingut una germaneta amb un altre home i es troba sol; la seva mare ja no li fa cas, només està pel petit i l’home. Ell només té ganes d’es- tar amb el seu millor amic, amb ell si que pot parlar.

6. És el tercer any que la seva mare demana una beca menjador i un altre cop no li han donat, tot i que està dins dels barems, però no hi ha més pressupost. Sense
beca, la seva mere s’ha de llevar a les cinc per fer-li el dinar i endur-se’l a l’escola. Si un dia s’adorm, aquell dia només menja pa amb el que troba per casa.

7. A l’anar al casal d’estiu, uns nois l’han abordat i li han pres la motxilla. A dins hi porta- va els diners per pagar les colònies; ara es quedarà sense poder-hi anar.

8. Aquest noi s’ha fet amic d’uns nois que mandregen sobre un banc d’una plaça camí de l’escola. Un dia li van proposar que es quedés amb ells i fes campana. D’ençà d’a- quell dia, molts dies falta a classe.

9. Un grup de nois i noies se’n riuen d’un company i li diuen primo per ser un bon estu- diant. Ara quan el noi estudia se sent malament, troba que ser el primer de la classe és un desavantatge.

10. Un noi rep la bronca del mestre perquè ja fa un mes que han començat les classes i ell encara no té els llibres. Els seus pares estan enfeinats i no tenen temps per anar a comprar-los i com que han anat de vacances ara tampoc tenen diners.

Recursos

• FITXES AMB ROLS
• FITXES AMB SITUACIONS