Que tota la infància i adolescència tingui igualtat d’oportunitats no és una opció, és una obligació

Si mirem enrere, a aquell mes de Març del l’any 2020, veiem que han estat mesos molt durs en que hem d’agrair l’esforç i enginy de les professionals de les entitats per pal·liar els efectes devastadors d’uns confinaments i una restricció de l’activitat econòmica que va afectar tota la societat, però especialment les famílies i la infància i joventut en risc d’exclusió social. Hem hagut de fer grans exercicis d’imaginació i generositat per mirar de superar les dificultats i donar atenció a la infància i l’adolescència en uns moments de màxima incertesa i ens hem sortit prou bé.  

Ara afrontem les seqüeles d’aquell període i ens estem trobant que aquesta també serà una tasca complicada. Les conseqüències de dos anys de restriccions s’estan notant de forma especialment crua entre la infància, l’adolescència i la joventut. Les múltiples expressions dels malestars emocionals i dels trastorns relacionats amb la salut mental en són una mostra. Segons estudis d’organitzacions reconegudes internacionalment, diagnòstics com l’ansietat o la depressió s’han arribat a quadruplicar, i aquests índexs són especialment preocupants en les persones que viuen situacions de vulnerabilitat econòmica i social.   

Estem davant, doncs, d’una crisi social de primer ordre que torna a representar un repte immens pel qual, la FEDAIA i les entitats que en formem part, ens tornem a preparar. Les previsions no auguren massa bones notícies si tenim en compte que plou sobre mullat. Als efectes de la pandèmia, s’hi ha sumat  una pujada de preus general que afecta especialment a productes i serveis bàsics com l’alimentació i els subministraments. Moltes són les teories i els perquès (el conflicte bèl·lic a Europa, la crisi energètica, la crisi de subministraments de matèries primeres, etc.) però el cas és que aquest fet suposa una nova estocada per a les persones i famílies que viuen en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió i que té conseqüències directes en la infància, adolescència i joventut en temes tan claus com la seva salut, la garantia del seus drets bàsics, el poder disposar d’una llar en condicions dignes i òptimes d’habitabilitat, etc.  

I en aquest sentit, creiem que ens toca demanar a les administracions que facin polítiques i actuacions diferents per tal que, aquesta vegada, els efectes de la crisi no tornin a recaure sobre les espatlles de les mateixes. La gestió de la crisi financera del 2008 ja va suposar un repartiment injust de les càrregues, i en vam patir les conseqüències. Ara, demanem a les administracions que no tornin a aplicar la mateixa fórmula. Una fórmula que només ha comportat un creixement exponencial de la desigualtat. Si no, ens haurem de continuar arremangant per donar atenció i acompanyament a tota la infància i adolescència que es troba en situacions límit. 

Per això aquests pròxims mesos hem de ser especialment incisives en la demanda d’unes polítiques públiques més redistributives i que reconeguin la nostra feina, especialment tota aquella que fem de caire preventiu però no només, com a essencial per trencar el cercle de la pobresa i les seves conseqüències. Ja hem iniciat les converses amb els grups parlamentaris perquè siguin sensibles a unes demandes que només volen que tota la infància i adolescència tingui igualtat d’oportunitats, perquè no és una opció, és una obligació.  

En paral·lel, treballem amb el Tercer Sector Social perquè hi hagi un reconeixement a la nostra feina, a partir de l’aprovació d’un triple marc normatiu: la llei d’economia social, la llei del tercer sector social i la llei d’acció concertada. I també treballem amb La Confederació perquè es reconegui el paper de les professionals de l’acció social i es millorin les condicions econòmiques de les entitats i les professionals que hi treballen, a partir de l’actualització de la cartera de serveis socials, d’increments de preus/tarifes per a tots els serveis i de millores salarials que es reconeguin en el Conveni d’Acció social. Però per avançar en la garantia dels drets de la infància, cal que s’aprovin els pressupostos 2023 i que, en aquests, es reflecteixi un increment de la partida pressupostària adreçada a reforçar les polítiques d’infància, adolescència i joventut, dotant als serveis existents dels recursos necessaris, a banda que es puguin crear de nous. Polítiques que, des del nostre punt de vista, han de tenir, entre d’altres coses, un fort caràcter preventiu i empoderador per a la infància, joventut i les famílies.  

Ens posem a disposició de les administracions per treballar plegades, per arremangar-nos totes amb l’objectiu de no cronificar unes situacions que estan fent créixer el malestar social i que deixen en situació de desigualtat i/o desemparament a milers d’infants, adolescents i les seves famílies. En una societat que es vol desenvolupada, no podem i no hem de permetre que aquestes persones no puguin disposar dels recursos necessaris perquè vulnera directament els seus drets fonamentals. I és la nostra obligació que això no passi.  

En aquesta línia, i responent a un dels eixos estratègics actuals de la federació, aquest 2022 a la FEDAIA hem activitat una nova Comissió, la de Defensa de Drets, per tal de continuar avançant en aquest treball, tant a l’intern de les entitats, de la federació però també en les reclamacions d’allò que s’hauria d’assumir per part dels poders públics. A banda, a la FEDAIA estem treballant sota el compromís de definir i aplicar una “Política de protecció a la infància i bon tracte”, alhora que estem impulsant i acompanyant a les entitats que ho necessiten per tal que també iniciïn aquest camí.  

Des de FEDAIA no deixarem de treballar per garantir aquests drets. Ho hem fet sempre. Però també toca a les administracions moure fitxa amb compromisos ferms. Perquè ens agradaria que l’administració fos sensible a unes demandes que, de no portar-se endavant, poden continuar generant frustració a un sector molt cansat. Un sector sense l’actuació professional del qual, es posa en perill el benestar de milers d’infants i adolescents i la cohesió social de diferents barris, pobles o ciutats. Ens agradaria que REALMENT la infància fos una PRIORITAT en aquest país.