Posts in category: NOTÍCIES

Des d’avui, l’eina IAQI, que presenta una relació d’indicadors per valorar i analitzar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa amb Famílies en Situació de Risc, ja està a l’abast de tothom.  L’eina és el resultat de la col·laboració  entre la FEDAIA, la Diputació de Barcelona i el Grup
de recerca GRISIJ (Grup de recerca en intervencions socioeducatives infància i joventut), i s’ha d’entendre vinculada a la “Guia d’estàndards del Servei d’Intervenció amb famílies amb infància i adolescència en risc” que vàrem publicar  el 2023.

IAQI pretén incidir en la millora de la qualitat dels serveis i promoure la cultura de l’avaluació i la reflexió per afavorir les innovacions en la pràctica socioeducativa que posin al centre la infància, l’adolescència i les famílies. I aquest objectiu té com a base un procés rigorós de recerca.

Aquesta setmana FEDAIA hem presentat  IAQI  a les entitats perquè en facin l’aplicació i poder-la convertir en una eina útil per a totes les persones que treballen amb els serveis SIS-Famílies. Es tracta d’una   primera versió de l’eina, un pilotatge que esperem validar amb un estudi futur de la seva implementació. Entrem, doncs, en  una nova fase de la recerca en la qual  animem a participar les entitats que treballen en serveis del SIS-famílies.

*Trobareu  l’eina IAQI. Indicadors per avaluar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa a Famílies en Situació de Risc (SIS-Famílies) a Publicacions de la web.

Aquest mes de juliol la directora de FEDAIA, Sònia Martínez, i la responsable de l’Àrea de Coneixement i Innovació, Carmelita  Lapadula, han estat presents a la Convenció d’Eurochild 2024, celebrada a  Malta, on hi van assistir més de 160 persones. Convidats experts junt amb representants de les Nacions Unides, la Comissió Europea, l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE i el Govern maltès  van participar en els debats sobre com abordar la pobresa infantil i l’exclusió social a tot Europa.

Durant dues jornades totes les participants han pogut treballar a través de 15 tallers i visites d’estudi, qüestions tan rellevants com la primera infància, la pobresa infantil, la separació familiar o la seguretat en internet. A l’esdeveniment, que va inaugurar la presidenta d’EuroChild, Marie Louise Coleiro Preca, també van poder assistir a diverses conferències i xerrades. Entre d’altres, van poder  escoltar les experiències en matèria d’acompanyament a les infàncies per part de Michael Falzon, ministre de Polítiques Socials i Drets de les Infàncies.

Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya. 

Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dos vessants: es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya, i també que es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional. “Cal recordar que és una obligació de l’administració local garantir i facilitar la tramitació del padró, i que si una persona no està empadronada, resulta una barrera per escolaritzar menors, accedir a la sanitat o tramitar prestacions socials”, remarca Júlia Pérez.  

Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat. “Això no vol dir que no n’hi hagi d’altres que no s’han pogut recollir, ni que en aquests municipis sempre hi hagi problemes amb processos d’empadronament”, declara Laia Costa Gay. 

Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són la manca d’informació, l’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén, els requeriments excessius de documentació i la necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica. “És especialment greu que el formulari d’empadronament no contempli, com ha denunciat la Síndica de Greuges de Catalunya i el Síndic de Barcelona, la classificació europea del sensellarisme i l’exclusió residencial (ETHOS, European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), i que amb les xifres actuals d’exclusió residencial i pobresa, ja no són una excepció o casos especials, com encara se’ls considera”, afirma Laia Costa Gay. 

Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.

Respecte a l’any passat, en què les entitats i moviments socials ja denunciaven que almenys una trentena de municipis vulneraven l’accés al padró,  cal destacar que són més les entitats i plataformes veïnals i de ciutat civil organitzada a Catalunya que s’han sumat a la denúncia pública i a l’alarma sobre l’incompliment del marc legal d’algunes administracions locals. A més, “la manera en com ho estan fent algunes administracions també ha virat, en tant que més ajuntaments imposen restriccions obertament i sense cap conseqüència”, assenyala Maria Creixell. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden que aquest incompliment per part d’algunes administracions locals es troba focalitzat en persones amb situació de molt alta complexitat habitacional i precarietat, sovint persones migrades i/o població extutelada, i posen èmfasi en l’efecte que té per a les infàncies i les adolescències. “Per aquesta franja de població, afecta de manera flagrant en la manca d’igualtat d’oportunitats i les seves possibilitats per desenvolupar els seus projectes vitals”, explica Marta Montoya. “Entenem que l’administració no pot condicionar drets fonamentals per a les infàncies i les adolescències i reclamem una millor coordinació de les administracions, així com formacions específiques amb perspectiva d’infància, i que no contribueixi a l’estigmatització i el racisme, especialment en el cas de les infàncies i adolescències en risc de vulnerabilitat”, afegeix. 

Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”. 

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Socia), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.

*Decàleg amb els punts bàsics

Un centenar de professionals de les UEC (Unitats d’escolarització compartida) han assistit  avui a  la jornada que FEDAIA ha celebrat a la Residència Salesiana Martí Codolar, de Barcelona.

Durant l’acte han pogut escoltar  la conferència sobre pràctiques restauratives que ha  pronunciat  Marc Canudes, psicòleg i treballador social de l’Associació PROSEC.  Seguidament,  han pogut escollir  participar en diferents tallers com  Arterapia, Teatre o el de presentació i utilització de l’aplicació Competent, l’objectiu de la qual és potenciar les oportunitats de treball i desenvolupament de les persones joves. Es tracta d’una eina  dirigida als educadors i les educadores per a orientar sobre l’elaboració de currículums,   que puguin dissenyar perfils més eficaços, centrats en les  competències i habilitats, per a joves amb experiència professional i formació limitades. 

FEDAIA va celebrar ahir la Plenària amb la participació de professionals d’entitats membre i amb l’objectiu de reflexionar sobre dos temes centrals per la federació aquest any. Després de constituir els grups de treball, durant  4 hores vam participar en diverses activitats  per elaborar l’argumentari conjunt en relació amb la desinstitucionalització i la pobresa infantil.

Les aportacions que van fer les participants van enriquir un debat des de diverses perspectives i ha estat una oportunitat per afegir tots els vessants a tenir en compte respecte de les dues qüestions i fer-ne un diagnòstic sobre la situació. Les aportacions recollides serviran per anar teixint el posicionament de FEDAIA en la seva estratègia d’incidència.

És migdia i fa un sol de primavera que fa que la roba que ens hem posat al matí comenci a sobrar. Ens dirigim a la seu de Somriu Penedès, a Vilafranca del Penedès. Ens reben la Ruth i la Lia Marrugat, les dues sòcies que formen la cooperativa, la primera com a presidenta i la segona com a secretària. Són dues germanes que es complementen perfectament,  una psicòloga especialitzada en acompanyament a la infància i les famílies, l’altra més dirigida a donar una forma a la marca i generar el relat que explica el servei que fan.

Per això la Lia ens comença explicant que “el nostre objectiu és acompanyar el benestar de les persones i crear espais en què la infància, joves i famílies puguin trobar aquest benestar” i la Ruth afegeix “i això es refereix a benestar tant físic com emocional ja sigui des de la psicomotricitat, la fisioteràpia i des del punt de vista sensorial. De fet, l’important del nostre mètode és que entenem el benestar de les persones des d’un punt de vista integral, per això adaptem el servei a les seves necessitats i hi treballem conjuntament diverses professionals. Tenim tres branques principals: una terapèutica sobretot adreçada a infància, la d’acompanyament familiar, que són tallers i activitats que fem fora del centre i obertes a tothom i que tenen com a objectiu que les famílies vinguin amb els seus infants i tinguin una estona de lleure compartit, i finalment la part de formació que té a veure a informar a professionals que treballen amb infants i donar-los eines per treballar en el benestar o detectar problemes que l’impedeixen.”

Somriu és una cooperativa que ofereix els seus serveis a tothom que ho vulgui, i en aquest sentit té un gran sentit comunitari. Treballen en el territori i es complementen amb els serveis de salut i amb diverses entitats socials que necessiten l’acompanyament que ofereixen. “La idea és fer activitats fora d’aquest espai i descentralitzar-ho, anar allà on són les famílies. Ho fem per exemple en espais de criança en locals cedits pels ajuntaments” La Lia i la Ruth ens ensenyen les instal·lacions, tot espais polivalents per adaptar-los en funció del que es faci en cada moment i de les idees de les professionals. Quedem meravellats amb la sala sensorial. Un espai únic a la comarca i que sens dubte ajuda al benestar de les persones. D’entrada és una estança normal, amb un llit. Però quan s’apaga el llum i apareix el projector es transforma màgicament en un espai de relaxació que s’entén per si sol que generi pau. Les parets plenes de subtils estímuls visuals i uns tubs que llencen una plàcida llum freda i un llit d’aigua que ens deixa flotant mentre s’allunyen les preocupacions. Forma part de les teràpies i sens dubte és un èxit a jutjar per la sensació que ens ha causat.

Prop de l’Spotify Camp Nou, ara en obres, a la Travessera de les Corts hi ha les oficines d’una de les Fundacions més importants del país, la Fundació Futbol Club Barcelona. Entrem en un edifici i quan truquem a la porta ens rep un simpàtic robot. Ens el mirem mentre esperem la Marta Segú, directora general de la Fundació i l’Ester Morillas, responsable de projectes d’educació i protecció. La trobada és per conversar sobre l’extens catàleg de projectes que aquesta fundació té a Catalunya i al món.

Després de les salutacions, afectuoses, perquè tant la Marta com l’Ester ho són, ens tanquem en una gran sala de reunions i iniciem el diàleg. Elles acompanyades d’unes diapositives on ens exposen tota la seva activitat, però el goig és escoltar l’entusiasme amb el qual l’expliquen. La Marta defineix de forma molt clara que és la Fundació “dona un sentit ple al lema “Som més que un club”” i ens explica que des de fa 20 anys s’han convertit en una peça fonamental de l’entitat més important de Catalunya. “El nostre principal objectiu és convertir-nos en l’entitat esportiva que té la Fundació més reconeguda al món perquè ajuda a més nens, nenes i adolescents i els millora la vida, especialment els que estan en situació de vulnerabilitat, que inclou la socioeconòmica, per salut, etc.”

La singularitat del projecte és que l’esport és el vehicle per mirar de trobar solucions a problemes relacionats amb l’educació, la salut i el benestar que són els objectius finals. “L’esport és la nostra eina, no com a competició sinó una forma d’atraure els nens i nenes a programes socials i al respecte a la igualtat de gènere i a la diversitat” ens diu la Marta. “Des de fa uns anys ens hem adonat que per millorar l’impacte s’ha de fer un tractament holístic, que interrelacioni diversos factors com la igualtat d’oportunitats, suport socioeducatiu i emocional, la salut, etc.”

En un dia primaveral el verd de les vinyes ens apropa a Vilafranca del Penedès. Avui visitem la seu de què la Cooperativa Actua, té a la capital del Baix Penedès i ens rep amb el somriure que el caracteritza el Xende Sotelo, coordinador general. Un jove gallec instal·lat a Catalunya fa prop de vint anys i que ha passat per tots els graons de l’acció socioeducativa. La seu és un anar constant de gent, educadores socials, coordinadores d’àrea, tècnics i tècniques d’orientació laboral i formació. “Perdoneu és que avui hi som pràcticament totes aquí” ens diu el Xende, que es preocupa per presentar-nos una per una les persones que ens anem creuant i afegeix “la seu se’ns està quedant petita”.

I és que si una cosa caracteritza a Actua és el seu creixement constant. “Tenim programes d’inserció laboral, de Model SIS, Centres Residencials o pisos tutelats cada vegada a més llocs i ens cita la mateixa Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Tremp, al Pallars Sobirà, Tarragona i un llarg etcètera. “No fem més que cobrir les necessitats que tenen aquests territoris. Nosaltres adaptem els nostres programes al que ens diuen els que treballen en cada municipi, i no podria ser de cap altra manera, perquè només així els programes poden reeixir” afirma en Xende i afegeix “tenim sort que tenim una plantilla de professionals i sòcies supermotivada i sempre tenen idees”.

Actualment, hi ha un centenar de socis a la cooperativa, hi treballen per serveis que ofereix Actua unes 500 persones, entre fixes i discontinus, i donen servei a més de 3.000 persones. “Vam començar amb els centres residencials, que ara estem reformulant i convertint en espais de petit format perquè tinguin un clima més familiar” en relata i continua “però el mateix servei ens va fer veure que hi havia la necessitat d’ampliar els serveis en el terreny sociolaboral, què fèiem sinó amb els i les joves un cop abandonaven els centres residencials?” Es pregunta. I així va començar a créixer la cooperativa Actua, que avui té un munt de programes per a la inserció laboral tant de joves com de persones adultes “Entenem la nostra tasca amb un abordatge integral de les persones i intentem cobrir totes les etapes amb un sentit comunitari i amb creació de xarxes”.

FEDAIA obre un procés de recerca de nous perfils competencials per sumar-se a l’equip tècnic de treball de la federació per tal de donar resposta al pla de treball 2024 aprovat per l’assemblea general del 20/03/2024.

Trobareu tots els detalls de l’oferta de cadascun dels perfils a la Plataforma Intermèdia Job:

. Tècnic/ca en Incidència política i Generació d’aliances:

https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21030

. Tècnic/ca en Dinamització i Coordinació d’espais de treball i participació:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21031

. Tècnic/ca de Projectes, amb experiències en projectes europeus:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21032

. Tècnic/ca en Administració i Finances:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21033