imagen_2023-05-15_162246254

FEDAIA en Ruta – Complex Maricel

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta - Complex Maricel
15/05/2023

“El focus ha de ser la infància, no ho podem perdre de vista”

Entre el mar i el cel, a la part alta d’Arenys de Mar ens hem citat avui amb les responsables de Maricel, un complex que acull una escola bressol de l’ajuntament i un centre residencial que gestionen les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.  Entrem en el complex, format per diverses edificacions, entre les quals quatre cases que fan de llars per a una trentena de nens, nenes i adolescents com a centre residencial. Entre unes terrasses àmplies, amb el so dels ocells que omplen els boscos pròxims, trobem unes instal·lacions perfectament adaptades per a la vida diària. Ens reben les germanes Isabel Bugés, consellera d’infància i adolescència en risc social de Les Filles de la Caritat i María Luisa Pascual, entitat titular del complex Maricel, la directora tècnica del Centre Residencial, Núria Jaumandreu i Ricardo Torregrosa, director executiu d’acció social.

El primer que fem és un recorregut per les quatre llars, cadascuna amb els seu nom relacionat amb vegetació mediterrània i amb unes habitacions acollidores a més d’àmplies sales menjador i cuines on cada dia esmorzen, dinen i sopen els residents. Una trentena de professionals treballen per donar atenció a aquesta infància i adolescència conjuntament amb les germanes de l’ordre que encara fan algunes tasques de suport. Al llarg del recorregut ens van explicant anècdotes que han passat en aquells espais, com festes de comiats per a nens i nenes que deixaven el centre o les visites d’alguns joves  que hi havia passat part de la seva infància en aquest centre i encara tenen bons records de la seva estada. En aquest centre hi viuen nens i nenes des de 2 anys fins als 18.

Aquest centre és ja una institució reconeguda al municipi després d’anys d’integració tan amb el veïnat com amb els centres educatius de la localitat. “Mirem que tots s’escolaritzin aquí, perquè per a molts serà el seu espai de socialització” ens diu la directora. Parlem del reton d’algunes d’aquestes persones en els seus entorns familiars i admeten que la principal carència és que no hi ha prou recursos per acompanyar aquestes famílies “i les situacions es cronifiquen” ens diu sor Isabel, “els nens van avançant però les famílies moltes vegades no” afegeix. El Ricardo recorda que centres com aquest haurien de ser una mesura provisional “però la realitat és que no és així” I ens explica que en moltes ocasions els retorns es fan una vegada arriben a l’adolescència ”Moltes vegades es confia més en les eines i recursos que té l’adolescent per retornar al seu entorn familiar que no pas en la millora de les circumstàncies que els van dur al centre”.

Sor Maria Luisa explica la relació que estableixen les germanes de la comunitat amb la infància i l’adolescència del centre “Nosaltres els donem un afecte que necessiten, i els nens i les nenes ens aporten molta vida” i sor Isabel recorda “que totes elles tenen experiència perquè en aquest camp hi ha dedicat part de la seva vida”  En moltes ocasions les germanes també aporten una experiència necessària per les noves professionals que s’incorporen al centre “tenim rotació de personal perquè la societat ha canviat i arriben amb unes expectatives que han variat els últims anys. Els horaris laborals en un centre residencial avui són un inconvenient per a moltes professionals” ens explica la Núria. I sor Maria Luisa ens explica que “el problema és trobar personal que s’identifiqui en el projecte”. La Núria opina que “les primeres generacions d’educadors i educadores socials proveníem del camp social i del lleure i moltes de nosaltres ens vam treure el titulació quan se’ns va exigir per poder continuar treballant en aquest camp” .

Quan parlem de finançament la conversa es torna més seriosa “els diners que rebem no arriben per a tot. Cobreixen les necessitats bàsiques de la infància i l’adolescència, però no les despeses que suposa un recinte com el nosotre” ens explica sor Maria Luisa. “Si La Companyia de les filles de la Caritat no fessin front aquestes despeses aquest centre no seria viable” ens diu la Núria.

Altres aspectes que apareixen en el col·loqui, és la dificultat que tenen amb la tramitació de la documentació personal, sobretot amb la infància que no té la nacionalitat espanyola. “Perdem molt de temps amb una burocràcia que no entenem perquè hem de fer nosaltres. L’administració ens delega unes tasques que ens treuen temps en la que ha de ser la nostra tasca principal que és la cura i  l’acompanyament dels nens i nenes que resideixen aquí” diu la Núria.

Per la Núria la pandèmia de la Covid ha marcat un abans i un després en les relacions amb l’administració. I per això demana “recuperar el focus, posant la mirada en els nens i les nenes. I això va per a tothom. Aquesta infància i adolescència són responsabilitat de tota la societat, no podem escatimar recursos i esforços en la seva cura”.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen2

Eleccions 28M| Demanem compromís amb la infància i l’adolescència

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

FEDAIA demana un compromís amb la infància i l’adolescència a les alcaldies sorgides de les urnes
09/05/2023

Proposa deu mesures per evitar que es cronifiquin les situacions de vulnerabilitat en què viu una tercera part dels infants i adolescents de Catalunya.

9-maig-2023 Davant la imminent constitució de les pròximes corporacions municipals, FEDAIA demana als nous ajuntaments, consells comarcals i diputacions que es comprometin a fer front a la situació d’emergència social que viu una tercera part de la població infantil i adolescent de Catalunya. Més d’un milió i mig de famílies viuen en risc d’exclusió social i no totes tenen tots els serveis garantits. Per això, des de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es fan una sèrie de demandes que pugui revertir una situació anòmala en un país desenvolupat.

1. Augmentar els recursos que es destinen a les polítiques públiques destinades a millorar el benestar de tota la infància i l’adolescència i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a una alimentació equilibrada i saludable a un habitatge amb condicions dignes (climatització adequada, espais de privacitat, de jocs o d’estudi, etc. i a l’accés a activitats esportives, de lleure, d’oci, de cultura, etc.

2. Incrementar les polítiques preventives d’acompanyament socioeducatiu, empoderament i mentoria a les famílies amb infància a càrrec per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.

3. Fer programes d’accés a les eines digitals per garantir el dret digital de tota la infància i adolescència.

4. Accelerar el decret d’educació inclusiva des dels municipis perquè cap persona en quedi exclosa en la seva formació i educació, així com garantir l’atenció educativa o socioeducativa en la franja 0-3 anys en aquelles famílies en situació de més vulnerabilitat. 

5. Suport a les entitats socials en els programes de salut mental més enllà de les teràpies clíniques.

6. Posar en marxa mecanismes de participació real de la infància i l’adolescència per tal que tinguin veu i participin en la coproducció de les polítiques públiques que els afecten.

7. Crear oportunitats per l’emancipació i autonomia de les persones extutelades en matèria d’accés a la inserció laboral i a l’habitatge.

8. Fer polítiques per implementar la llei de protecció davant qualsevol tipus de violència (LOPIVI), especialment a grups amb més risc de victimització.

9. Generar municipis inclusius que enforteixin les xarxes relacionals i socials per fomentar la cohesió social per evitar situacions d’aïllament social i exclusió. .

10.  Millorar l’eficàcia de les polítiques públiques amb una major transversalitat que ens facilitin poder treballar de forma integral i amb la cerca de mètodes més àgils per desenvolupar solucions i respostes adequades a les necessitats de les persones i posant-les al centre

FEDAIA creu que mesures com aquestes són imprescindibles per a la cohesió i desenvolupament just dels nostres municipis i ajudarien a evitar la cronificació de precarietat en què moltes persones hi estan immerses.

Facebook
Twitter
LinkedIn
la_coordinadora_1

FEDAIA en Ruta- Coordinadora Sinergia Social

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta- Coordinadora Sinergia Social
08/05/2023

“Ajudem les entitats perquè puguin dedicar-se a acompanyar tothom a trobar el seu camí”

Ens hem citat amb les responsables de la Coordinadora Sinergia Social a la seva seu central a Barcelona, prop de la Gran Via entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. Un gran espai on treballen els tècnics que ajuden les associacions i fundacions que acompanyen i que ofereix espais per als usuaris d’aquestes entitats, com aules de formació, sales menjadors i fins i tot espais per a socialitzar. Tots els espais són polivalents i a través de separacions amb vidre donen una sensació de llum i llibertat que el fan acollidor i agradable. Ens reben la Pepa Arqué que és la directora i la Roser Viladrich, que és tècnica de gestió.

Comencem la conversa en una sala de reunions que ens permet veure gran part de l’espai. La Coordinadora es va crear l’any 1996 per donar suport tècnic i organitzatiu a diverses entitats com una evolució d’una primera associació que es dedicava a l’atenció de persones amb addiccions a substàncies estupefaents. A mesura que es va ampliant els serveis i la professionalització a aquestes entitats “perquè els mancaven eines de gestió, i nosaltres els oferim tota mena de serveis perquè aquestes entitats puguin fer una atenció adequada a la professionalització i els requisits que imposa l’administració” ens diu la Pepa i la Roser afegeix “facilitem la feina a les entitats i s’optimitzen recursos”. En aquests moments donen servei a una vintena d’entitats socials que acompanyen a persones en risc de vulnerabilitat social. “Tenim serveis de relacions amb les institucions, servei financer, assessorament de projectes, recursos humans, millora de la qualitat, de responsabilitat social corporativa, comunicació, manteniment dels centres i serveis de tecnologia” ens explica la Pepa.

Les entitats associades a la Coordinadora treballen amb centres residencials, centres d’acollida, centres formació i orientació laboral per a joves, pisos per a joves, també en un programa per a adolescents de 16 a 18 anys, i també programes per a adults amb diferents elements que els situen en risc d’exclusió social i fins i tot alguns programes per a gent gran. La Roser ens diu que “en realitat aglutinem serveis que atenen milers de persones cada any” Quan els parlem del servei que ofereixen a aquestes entitats la Roser ens explica “ho fem des del coneixement del seu dia a dia, perquè malgrat que donem servei a professionals, ens posem al seu costat per entendre les seves necessitats” A la Coordinadora hi treballen una cinquantena de professionals amb perfils molt diversos per poder fer l’atenció mes especialitzada possible “tenim advocats i advocades, educadores socials, psicòlogues, economistes, arquitecte, comunicadores i informàtics” ens diu la Pepa.

Quan parlem del reconeixement de la feina que fan totes aquestes entitats la Pepa ens diu “el primer reconeixement ens l’hem de fer nosaltres mateixos, hem de saber que el que fem és vocacional i que més enllà de la qüestió econòmica, hi ha també una qüestió de resultats i efectivitat. Hauria d’haver més acció per part de tothom” I ens posa com exemple l’Aliança entre FEDAIA, FEPA i ECAS per visibilitzar l’acció que fan les entitats socials com és d’important que ho facin.

Acabem la conversa reflexionant sobre els problemes que comparteixen totes les entitats i la importància de trobar espais comuns per compartir coneixements i espais de reivindicació conjunta. I ens acomiadem de la Pepa i la Roser amb molt bona impressió després d’haver escoltat dues persones que creuen en el que fan i sobretot que saben per què ho fan, sempre situant les persones en el centre de les seves prioritats.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen4

FEDAIA en Ruta- Llar Nova Esperança

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta- Llar Nova Esperança
02/05/2023

Arribem a un paratge bucòlic a Sant Climent de Llobregat. Entre boscos de pins i vegetació mediterrània abundant, una casa de tres plantes acull la Llar Nova Esperança, una associació de treballadores socials que gestiona un Centre Residencial amb 23 nens i nenes. Acompanyen infància des dels 0 fins els 11 anys i ho fan amb una trentena de professionals entre educadores socials, manteniment i cuina. La casa disposa de terrasses amb unes vistes immillorables i espais diàfans i amb totes les comoditats per els residents. Ens reben la Ada, directora i la Begoña que fa de tresorera.

Avui és una associació que formen les educadores socials del centre i que té els seus orígens en un centre que va fundar una monja fa més de 30 anys. L’Ada ens recorda aquests orígens, ja hi treballava, i com es van haver de fer càrrec del centre quan la germana religiosa va deixar-lo. “Com que ho portava tot ella, no en sabíem res i vam haver de formar-nos a tota pressa per mantenir el centre i gestionar-lo”

Són un centre que acompanya infància molt primerenca. “Sempre havíem fet primera infància i avui, en funció de les necessitats de DGAIA, hem ampliat l’edat fins els 10 o 11 anys d’edat” La Begoña ens diu que aquesta situació també s’ha hagut d’adaptar per mirar de no separar germans i germanes. Ens expliquen que en ser centre de primera infància “De vegades, com que no hi ha prou places en els centres d’acollida, ens hem de fer càrrec d’infància que surt directament dels seus entorns familiars” ens diu l’Ada.

Malgrat que la llei deixa clar que els infants de 0 a 6 anys haurien de ser acollits per famílies, la realitat és que la DGAIA els demana places per a aquesta infància en el centre “De vegades ens arriben nens i nenes molt petites amb trastorns o diversitat funcional que encara no tenen feta la valoració i per tant no els poden destinar a centres especialitzats per aquestes persones. Sobretot quan les discapacitats no són molt explícites a nivell físic. Passa sobretot amb la patologia mental” ens explica l’Ada. “Això ens ha fet que ens haguem trobat amb problemàtiques molt grans” diu la Begoña. “Hem tingut temporades molt complicades”.

Parlem de les professionals que hi treballen en el centre “Avui gairebé tota la plantilla que tenim té una formació en educació social i tenim la sort que és bastant estable, cosa que permet els vincles afectius que són necessaris per acompanyar aquest infància” ens diu la Begoña. “Tenim un equip amb molta experiència que coneix la infància i això facilita molt la feina” remata l’Ada. “Per nosaltres estar canviant és inviable per la tasca que fem” Ens expliquen que gràcies al temps que porten els és més fàcil establir les distàncies que permetin que els vincles siguin positius. “Has de tenir clar que no són els teus fills i que quan marxen es fa per la seva millora. La infància és la prioritat i s’ha d’aprendre a gestionar les emocions”.

Ho diuen avui que estan especialment emocionades per la visita d’un noi de 26 anys que acaba d’estar la centre i que en el seu moment va residir-hi. “Només va estar uns 10 mesos fins que va trobar una família d’acollida. Ha vingut amb fotos de quan va estar aquí i li hem ensenyat fotografies que teníem nosaltres. El recordàvem perfectament i ens ha agradat molt que la seva família d’acollida li hagués explicat que havia passat per aquí. Som part de la seva història” ens diuen emocionades. “No és la primera vegada que una família d’un nen o una nena que ha passat per aquí es posa en contacte amb nosaltres, fins i tot alguna família biològica que ens ha agraït la feina que hem fet mentre no van poder fer-se càrrec dels seus fills o filles” Fins i tot en una ocasió van rebre l’agraïment d’un patriarca d’una organització criminal després que una criatura de les famílies de l’organització arribés arran d’una operació dels mossos d’esquadra.

Com hem trobat en altres centres residencials ens diuen que la possibilitat de retorn familiar és molt baix “falten recursos per a les famílies i això dificulta molt aquest procés” diu la Begoña. “Hem fet moltes reunions amb DGAIA perquè es destinin més diners en les famílies i evitar que aquesta infància tingui com a destí un centre com el nostre” afegeix l’Ada.

En l’Ada i en la Begoña hem trobat dues persones que viuen amb entusiasme la feina que fan, i que són capaces de convertir les dificultats en oportunitats. Marxem convençudes que a les seves mans aquesta infància té garantida una qualitat de vida i unes oportunitats que en gran part és per la vocació que ens han demostrat en la conversa que hem mantingut. Ens acomiadem coneixent tot l’equip que hi treballa i amb una fotografia de família que és la mostra de la cohesió del grup, imprescindible per dur a terme una tasca amb un valor no sempre prou reconegut.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen8

X Jornada Tècnica d’Acolliments Familiars

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

X Jornada Tècnica d'Acolliments Familiars
28/04/2023

Més  de 100 professionals van aplegar-se per reflexionar entorn als processos d’acolliment  i adopció en la trobada organitzada per la FEDAIA

La Jornada es va celebrar ahir,  a la seu de la Creu Roja de Catalunya, amb l’assistència de més de 100 professionals dels equips dels Serveis d’ Acolliments Familiars i Serveis de Pre-Adoptius de les entitats de FEDAIA per compartir experiències i debatre entorn del procés de transició de l’acolliment d’urgència i diagnòstic a l’adopció.

La trabada va ser inaugurada per Bàrbara Díaz, directora d’ Inclusió Social de Creu Roja Catalunya, i de Pilar Núñez, Vicepresidenta de la FEDAIA, que seguidament van donar pas a la ponència  “Acompañando los sentimientos profundos del niño en el proceso de tránsito familiar” a càrrec de la psicòloga clínica, Carme Amorós.

Finalitzada la ponència, i abans de tancar la Jornada,  es van formar diferents grups de treball per compartir i reflexionar conjuntament sobre  diversos aspectes entorn l’acolliment familiar.

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-04-24_162501903

FEDAIA en Ruta- Fundació Fasi

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta- Fundació Fasi
24/04/2023

Avui ens desplacem al barri de Hostafrancs de Barcelona. Al costat d’un campanar trobem l’edifici que acull la seu central de la Fundació Acció Social i Infància, FASI, el centre d’oficines de l’entitat i el lloc on es treballa en la innovació social per aplicar noves metodologies a una acció que està sobretot enfocada en la prevenció i les famílies. Ens rep el seu comitè de direcció: Javier Martínez, director general, Araceli Reales directora d’administració, el Joan del Rio, director tècnic i Juan Carlos García, director de persones.

Seiem al voltant d’una taula en una còmode sala de reunions i ens expliquen els orígens de l’organització i quina és la seva especialitat. “L’objectiu principal és que l’usuari dels nostres serveis no sigui després un recurrent en altres espais dels serveis socials. Dediquem tots els nostres esforços a la prevenció” FASI es va crear al 2010 amb la creació del model de les Cases d’Infants amb el sector social, el públic i amb sector privat. “Avui som una fundació independent que treballa amb la perspectiva de la família, ens agrada dir que no treballem només amb l’infant sinó sempre amb les seves famílies. I a la vegada volem sempre intentar fer coses noves, estem abonats a la innovació”. Ara estan treballant en un projecte en el marc dels Next Generation que es basa en afrontar des d’un punt de vista comunitari les problemàtiques de les famílies amb infància i adolescència i que iniciaran amb un pilot a totes les demarcacions catalanes. “Es tracta que les decisions sobre aquestes famílies es prenguin amb les persones rellevants del seu entorn perquè les solucions estiguin dins del seu context” ens diu el Joan “volem mostrar que això pot tenir efectes beneficiosos. Es tracta d’involucrar la comunitat en les solucions” . El Joan afegeix “El repte és poder fer un bon diagnòstic de les situacions més enllà dels individus per tal de poder treballar en el seu context i que trobin la solució sense haver d’abandonar el seu entorn”.

El Javier ens explica però que per tirar endavant tots els projectes es troben amb mals endèmics que afecten a tot el sector social i ens enumera uns quants “les retribucions són molt justes, i això ens fa que poder dedicar hores a la innovació no sigui fàcil, després tenim molta competència en el sector i la retenció de talent és molt complicada, és molt difícil cercar perfils quan hi ha millors ofertes en altres àmbits laborals de l’administració o d’altres sectors econòmics” Quan parlem dels objectius el Javier ens explica que “La nostra intenció és de transformació social, malgrat que tots els serveis provenen de l’administració, volem que el sistema integri noves metodologies per evitar la institucionalització dels nens i les nenes” i ens posa com exemple la Casa d’Infants “on dotem a pares i mares de les habilitats necessàries perquè puguin mantenir la tutela dels seus fills i filles” i el Joan recalca que “nosaltres identifiquem un pas per ensenyar als pares i mares les competències per evitar que el sistema de protecció passi moltes vegades per la institucionalització dels seus fills i filles” Ara tenen 104 places en aquests equipaments a Catalunya. “El resultat és que el 85% dels usuaris que han passat per aquestes cases han pogut mantenir-se en els seus entorns familiars, que és un índex molt alt” ens diu en Javier.  Per aquesta entitat el centre de tot és la criança “la majoria de problemes que detectem tenen el seu origen amb una criança que no ha estat prou plaent, i per això aquest és el terreny en el que volem treballar” diu en Joan.

El Juan Carlos ens diu que el problema és que avui arriben més tard perquè hi ha col·lapse en els serveis socials i això acaba afectant les polítiques preventives “i en definitiva a aquesta infància i adolescència que quan s’intervé ja estan en situacions molt complicades” Ens diuen que el sector social pateix un clar  infrafinançament i això encara fa més difícil que es puguin cercar fórmules innovadores en el terreny de la innovació. L’Araceli explica que el finançament privat és molt escàs. “Costa molt que inverteixin en projectes d’entitats petites com la nostra” I destaquen la precarietat laboral del sector que fa molt complicat mantenir el personal més especialitzat i anar a buscar nous perfils per a fer cerca i innovació. “Hi ha uns salaris molt baixos i portem anys reivindicant un augment de les tarifes dels serveis per millorar la situació.” recorda l’Araceli. “Hem perdut en aquest terreny una dècada”.

FASI també gestiona els serveis d’atenció als adolescents i famílies de Barcelona, que atenen unes 8.000 persones en que hi pot anar tothom “no necessàriament famílies en risc de vulnerabilitat” ens diu el Javier. És un molt bon exemple de la prevenció “és un servei clau per als nostres aprenentatges ja que toquem moltes problemàtiques que si es tracten adequadament evitem mals majors” En Joan ens diu que una de les claus d’aquest servei és que és voluntari i això ens dona moltes oportunitats per poder aplicar metodologies preventives. També destaquen els espais familiars en que segons ens diuen el que és interessant és que són entorns en que s’interrelacionen tot tipus de famílies, les que deriva l’administració a través dels serveis socials però també altres que veuen un bon servei en aquestes espais.  

Acabem la conversa amb una frase del Javier “ ens agradaria que la prevenció fos l’eix que vertebrés les polítiques socials” i marxem amb el convenciment que entitats com FASI són un exemple transformador i que amb la seva tenacitat, encara que sigui lentament, van assolint l’objectiu cada vegada més compartit que la clau és prevenir abans que curar.

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-04-20_184654436

FEDAIA reparteix contes per Sant Jordi

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

FEDAIA reparteix contes per Sant Jordi
20/04/2023

Per celebrar Sant Jordi ens sumem un any més a la campanya “Cap infant sense conte” i, des de FEDAIA, repartirem més de 1.600 exemplars del conte “Compte amb el llop” entre les nostres entitats.

 

Compte amb el llop-llibre

La iniciativa de “Cap Infant sense conte” va sorgir fa uns anys, durant el curs escolar 2013-14, de la mà de dos professors de secundària amb la publicació del conte “El gat Romeu i el bosc màgic” per llegir i pintar. La bona acollida que va tenir aleshores ha allargat el projecte fins al dia d’avui, publicant un llibre nou cada any.

El principal objectiu de la campanya és que el màxim nombre de nenes i nens puguin gaudir amb els contes, que no es venen sinó que es regalen a escoles, hospitals, biblioteques i públic en general.

Des de llavors, s’han imprès més de 150.000 exemplars de contes traduïts en diferents idiomes i col·laboren amb diverses fundacions, ONGs i associacions perquè cap infant es quedi sense conte.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-04-12_161759663

FEDAIA en Ruta- Fundació Marianao

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta- Fundació Marianao
12/04/2023

Arribem a Sant Boi de Llobregat, la important població del Baix Llobregat que ha estat centre neuràlgic de moltes de les mobilitzacions ciutadanes de l’Àrea de Barcelona, signe d’un teixit social molt ric i actiu. L’entitat que visitem aquest cop és al barri més poblat de la ciutat, el barri de Marianao, que concentra una tercera part de la població del municipi, i concretament ens veiem amb les persones responsables de la Fundació que porta el nom del barri, un exemple d’activisme social i d’acció comunitària amb ànim transformador. Per aquesta entitat hi passen anualment més de 3.000 persones, i la majoria en programes en què tothom acaba participant en la configuració i les decisions que s’hi prenen. També els 60 professionals que hi treballen i les persones voluntàries que també participen i són protagonistes.

El naixement de la Fundació Marianao està en l’ADN de la seva filosofia. Van iniciar el seu camí a partir de l’ocupació d’un edifici abandonat per crear i reivindicar un espai socioeducatiu al servei dels ciutadans del barri. Avui és un centre neuràlgic d’activitat on es creen xarxes que milloren la qualitat de vida i el benestar de les famílies, i molt especialment, de la infància i l’adolescència. Amb els anys han anat adaptant la seva tasca a les demandes dels usuaris i les usuàries i de les noves necessitats socials. Ens reben en Josep Torrico, responsable del Programa de Noves Oportunitats que treballa en la vocació d’oferir respostes educatives als joves que es troben en risc d’abandonament dels seus estudis o joves que han deixat els estudis o la seva formació, i  Míriam Rodríguez, responsable de l’àrea d’atenció d’infància i famílies. Tots dos són veïns del barri.

Vam començar oferint alternatives de lleure educatiu pels joves que estaven en una situació de fragilitat social al barri” ens explica la Míriam. . “Van ser uns anys de reivindicació i construcció col·lectiva del projecte per oferir opcions i alternatives que milloressin les condicions de vida del barri. Als anys 90 l’ajuntament fa una cessió de l’edifici a l’associació infantil i juvenil de Marianao, per poder desenvolupar el projecte global ”. Va ser a partir d’aquests anys que l’associació va passar a ampliar els serveis a la comunitat més enllà del lleure per a la infància i l’adolescència. El barri es  va poblar de les onades migratòries de la resta de l’Estat dels anys 50, i amb el temps ha anat acollint altres persones procedents d’altres indrets del món “Actualment en els nostres programes d’infància, el 40% dels infants atesos són fills i filles de famílies provinents del nord d’Àfrica i Sud-Amèrica” ens detalla la Míriam.

L’entitat, aposta pel desenvolupament comunitari del barri, oferint espais de relació, construcció i participació, per empoderar la ciutadania en la transformació del seu entorn més proper.

Avui dia la Fundació es defineix com una organització que vol promoure la transformació social del barri, per tant, no volem convertir-nos només en prestadors de serveis, també som una entitat que empodera la gent.  La Fundació avui dia té un finançament que es reparteix gairebé a parts iguals entre finançament públic i privat. “Optem per la diversificació de fonts per poder garantir tots els programes que volem portar a terme i garantir la sostenibilitat de l’entitat

Tot allò que fem estan al servei de la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Nosaltres ens sentim actors de les polítiques públiques” ens diu el Josep. “Estem aquí reivindicant el sentit públic del que fem, estem treballant en l’espai del comú i som dels que pensem que tan l’administració com les iniciatives ciutadanies i la privada s’han d’implicar des de la “corresponsabilitat” en la solució dels problemes de la comunitat com la pobresa infantil, la inclusió social, les noves oportunitats pels joves, etc… “ afegeix en Josep i agraeix la implicació de l’ajuntament en les polítiques i els recursos destinats a la infància i l’adolescència en situació de risc.

Parlem també de la salut mental, un dels fenòmens que més ha afectat l’adolescència arran de la pandèmia. La Míriam ens comenta que “s’estan abocant molts recursos per atendre les necessitats i els malestars emocionals derivats de l’impacte de la pandèmia, però pensem que caldria treballar de forma més preventiva a partir d’accions amb infants d’edats més primerenques perquè els nens i nenes aprenguin a gestionar les seves emocions i puguin ser més resilients

Actualment la Fundació Marianao s’enfoca en quatre reptes, el benestar de la infància i les famílies, l’àrea d’inclusió per a persones adultes amb situació d’exclusió social, l’àmbit de l’acció comunitària des del punt de vista de l’empoderament juvenil o l’escola d’adults i que ens lliga amb l’origen de l’entitat i la seva vocació de crear xarxa amb tots els agents socials” Entre aquests programes destaca el “Vente Pa’ká” un programa destinat a la joventut per oferir-los alternatives d’oci saludable i en què centenars de persones cada any gaudeixen de les seves pròpies dinàmiques d’oci i lleure en cap de setmana.  “Per nosaltres és important la participació dels joves, i per això els hem de donar eines perquè participin en la seva comunitat” ens diu el Josep. Finalment també destaquen el repte de les segones oportunitats per recuperar els joves que han abandonat la seva formació.

La seva expertesa és tanta que des de fa uns anys, la Fundació Marianao ha desenvolupat una línia de consultoria social en l’àmbit de l’acció comunitària i les polítiques juvenils i d’inclusió a diversos territoris del país. Són un referent en aquest terreny i són molts els ajuntaments i/o les entitats que els demanen suport.

A partir del diàleg que hem compartit, hem tingut ocasió de conèixer l’experiència de persones que han convertit en professió la seva passió, la d’ajudar als altres i de fer de la vida comunitària el motor per a la construcció d’una societat més justa i que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

No és estrany que avui aquesta fundació sigui un referent a tot Catalunya i, sens dubte, un dels principals motors de la vida comunitària a Sant Boi de Llobregat. Marxem de Sant Boi convençuts que amb persones com el Josep i la Míriam hi ha esperança per assolir espais de dignitat per a la vida de tota la ciutadania.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen5

Escollida la nova Junta Directiva de la FEDAIA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Escollida la nova Junta Directiva de la FEDAIA
31/03/2023

FEDAIA té nova Junta Directiva després de sortir elegida a l’Assemblea Extraordinària d’aquest mes de març celebrada al Convent de Sant Agustí de Barcelona. Ha estat elegida  amb més del 90 per cent dels vots. També més de 9 de cada 10 dels assistents han aprovar l’informe de gestió de l’exercici de 2022 i el Pla d’Acció pel 2023. La nova Junta, que es constituirà el 18 d’abril,  treballarà per donar continuïtat als objectius marcats fins ara intensificant els eixos d’incidència i enfortiment, accentuant la governança democràtica amb més participació de les entitats, cercant noves formes de finançament i adaptant en les seves pràctiques una visió territorialitzada.

La Junta Directiva de FEDAIA continuarà presidida per Elisenda Xifre, SUARA,  i manté a Marta Montoya, Eduvic, Joan Muntané, Drecera, i Pilar Núñez, Intress. S’incorporen M.Dolores Rodriguez, Fundació Idea, Daniel Julià, Reir, Marta García, ISOM, Antoni Martínez, AEMA, Javier Martínez, FASI, Núria Cruz, Associació Prosec, Ricard Rodríguez, Fundació MAIN, Raquel Rubio, Fundació CHM Salut Mental, i M.Carmen Olaya, Associació Saó Prat. Totes elles es comprometen a seguir fent créixer la Federació per convertir-la en un referent en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència i en la transformació social necessària per erradicar problemes que tenen a veure en la situació de vulnerabilitat de les famílies. 

Durant l’Assemblea Ordinària en què es va fer balanç de la gestió del 2022 es va aprofitar per fer un recordatori dels últims 4 anys de FEDAIA.  

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-03-27_161939051

FEDAIA en Ruta- Llar Sant Josep de la Muntanya

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 5

Fedaia en Ruta- Llar Sant Josep de la Muntanya
27/03/2023

“El nostre objectiu és que els nens i les nenes que passin per aquí tinguin un futur. Quan no passa ens sentim una mica frustrades”

Avui toca visita a la part alta del districte de Gràcia de Barcelona, el que es coneix com a barri de la Salut. Allà, en un carrer costerut trobem la Llar de Sant Josep de la Muntanya, en una finca formada per impressionants edificis modernistes que acull sis llars que fan de centre residencial per a infància i adolescència. Es propietat de la congregació religiosa Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, que s’hi va instal·lar fa més d’un segle i actualment acompanyen una seixantena de persones que van dels 3 als 18 anys. En total hi ha més de 60 professionals que hi dediquen les seves hores a vetllar pel seu benestar i el seu desenvolupament personal. Entre les quals la superiora de la congregació,  Maria Aurora Barrientos, i la treballadora social, Eulália Coll, que són qui ens reben i amb qui conversem.

La Maria Aurora és una dona que parla amb claredat amb el seu accent andalús i un gran sentit de l’humor. Ens explica com s’organitzen. A cada llar tenen una professional de referència i s’encarreguen de fer activitats per a els residents en funció de les seves edats “per mi és molt important que el cap de setmana puguin fer una sortida a l’exterior” ens diu. “Amb els adolescents és més difícil, de vegades els hem d’empènyer perquè surtin” La Lali ens diu que això depèn també de les èpoques i ens explica que hi ha una bona relació amb les escoles on estudien els nens i les nenes que hi resideixen i això permet una intervenció més favorable.

Ens comenten que els últims anys estan veient canvis que són difícils de gestionar “últimament ens venen més adolescents i quan arriben estan “molt trencats” i és més complicada la nostra feina” i explica que a ella, que hi va estar uns anys fora, li sobta que encara avui continuïn faltant recursos per fer front a l’acompanyament a infants i adolescents amb necessitats especials .”Aquí hem de fer-nos càrrec de joves amb alguna discapacitat fins els 21 anys perquè no troben plaça en centres especialitzats” La Lali afegeix que cada vegada arriben més adolescents directament de les seves famílies al centre sense passar per centres d’acolliment i això les obliga a elles a fer les feines de valoració i adaptació. Una situació que es complica quan arriben després de temps de desemparament en el entorn d’on procedeixen.

Com moltes altres entitats han notat l’augment de casos diagnosticats per trastorns en la salut emocional i mental de la infància i l’adolescència i la Maria Aurora ens comenta “això desquadra una mica els nostres pressupostos, perquè amb la saturació dels serveis públics de salut ens hem de fer càrrec nosaltres de les teràpies privades” De fet el finançament dels centres residencials és un dels principals esculls per a les entitats que s’hi dediquen. “Els recursos no creixen mai en correspondència amb les exigències que tenim. Per exemple amb el temps ha augmentat les ratios de les professionals per a la infància i l’adolescència que atenem”.

A això se li ha d’afegir el manteniment de les instal·lacions, o l’augment dels preus en els serveis bàsics com la llum, el gas o l’aigua i els extres per a la infància com els ordinadors perquè puguin estudiar. El finançament és pràcticament públic en la seva totalitat. Ens explica que en alguns casos les despeses es podrien evitar per exemple amb una escolarització que no els obligués a la infància que atenen a estudiar en escoles tan allunyades de les llars que fa que hagin de fer el dinar en els menjadors de les escoles.

Amb aquest panorama la Lali ens comenta que també han copsat un canvi en els i les professionals que entren al mercat laboral. “A mi m’agradaria que els educadors i les educadores estiguin motivats” ens diu.  Amb tot la Maria Aurora ens dona un exemple per l’esperança, un nen que hi va residir i que avui és educador social. Ens diu rient “fins i tot es va oferir per treballar aquí” i la Lali afirma “la majoria acaben sortint-se. Hi ha infància que treu molt partir d’haver estat aquí”.

Acabem la visita donant una volta pel complex amb sis llars diferenciades i molt àmplies. En cadascuna saludem les responsables i contemplem unes instal·lacions molt àmplies i acomodades per tots els residents. És l’hora dels menjars i els passadissos i les sales s’han omplert de l’alegria de nens i nenes que acaben de tornar de l’escola i aprofiten l’esbarjo. Sortim pels fantàstics jardins de la finca acompanyats del cant dels ocells i convençuts que tota la infància que hem vist està en molt bones mans.

Facebook
Twitter
LinkedIn