FUNDACIO REIR

FEDAIA EN RUTA- Associació REIR

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA- Associació REIR
05/09/2022

“Tenim clar que venim a fer el que no fa ningú”

Avui toca visita a Granollers, i parlar a la capital del Vallès Oriental del sector social és parlar de l’Associació REIR, Recursos Educatius per la Infància en Risc . Aquesta entitat s’ha convertit en un referent en l’atenció integral de les persones i en especial en l’acompanyament en processos de recuperació de la infància en risc de vulnerabilitat. Ens hi desplacem a la seva seu iens reben el Daniel Julià, director general de REIR  i la Carol Gesa, cap de projectes.

Arribar a la seu és arribar a una oficina diàfana que permet la relació entre totes les persones que hi treballen i que dona una sensació de professionalitat. És una de les idees principals del Daniel, fundador de l’entitat.

Van néixer ara fa 15 anys en l’àmbit de la protecció de la infància, amb el centre residencial de Santa Agnès. Però per l’extensa experiència del Daniel “teníem clar que la protecció és l’últim esglaó perquè és molt difícil fer un treball integral només amb la infància quan t’arriba a un centre amb 14 o 15 anys”. Per això van considerar que havien de posar l’accent en la prevenció. “Vam ser pioners amb iniciar un model que no es basa en un espai físic. Nosaltres volíem arribar on eren les persones amb necessitats. Jo era educador de carrer a Barcelona i això em va marcar”.

REIR tenen molt clar que els projectes s’han d’adaptar a les realitats territorials i aquesta és el seu principal eix d’actuació. “La nostra funció és capacitar les persones perquè es valguin per si mateixes, treballant en la seva formació i sobretot posant la família en el centre d’actuació, perquè protegir l’infant sense capacitació de les famílies és molt complicat. La clau és treballar en processos preventius abans que les famílies hagin de recórrer a serveis socials. No té cap sentit treballar només amb la infància sense garantir que tindrà un ecosistema saludable” I el Daniel ofereix una possible solució: “El problema és que anem fent accions puntuals. Cal fer atenció universal a tota la població per tal que puguem detectar ràpidament els processos de deteriorament en les estructures familiars i engegar programes per evitar mals majors”.

Cada any han anat creixent i actualment treballen unes 120 persones en els projectes de l’associació en 29 municipis. “Vam néixer amb la primera crisi, la financera de 2007 i per això vam entendre des de l’inici que havíem de treballar en xarxa amb altres entitats per poder fer sinèrgies amb els ajuntaments i poder donar una atenció integral” .Tant és així que com a entitat estan compromesos a no entrar en competència amb cap entitat que treballi en el territori ”En tot cas oferim col·laboració a aquells que ja treballen per augmentar les possibilitats de donar una atenció completa. Amb la crisi de la Covid hem hagut de tornar a la atenció assistencialista primària, amb ajuts com menjar, medicaments…. coses amb les quals no ens havíem trobat mai”.

La Carol ens diu que ara el que ha canviat és que tenen una demanda altíssima d’assistència en el terreny de la salut mental. ”Hem iniciat un punt d’atenció psicologia a Canovelles a l’octubre Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és l’arrelament als territori i coneixem molt les necessitats dels municipis i la comarca. Som molt propers i la detecció la tenim molt controlada”.

Per la Carol l’atenció integral és absolutament crucial per l’èxit, i assegura que els últims anys a Catalunya hi ha avenços importants sobretot pel que fa a la participació de la infància i l’adolescència “se’ls té més en compte”. Ara bé, cada vegada hi ha més necessitats tant pels infants com pels pares i mares arran de noves addicions i de la digitalització de molts processos administratius. “Hi ha una gran bretxa digital, encara hi ha gent que ens pregunta com s’encén un ordinador” afegeix en Daniel.

Tirar endavant no és fàcil quan el que vols és atendre les necessitats de les persones vulnerables, però a REIR han trobat la fórmula: “El problema és que no hi ha finançament públic per la majoria de projectes que engeguem“ no tenim un patronat que ens financi, ni cap multinacional al darrera. Nosaltres ens mantenim treballant. Al principi va ser a través dels contractes amb l’administració pública i a la llarga vam diversificar les fonts de finançament. Ara treballem amb molts ajuntaments que ens requerien per buscar solucions a complexitats socials, i treballem amb entitats privades com Caixa ProInfància. Ara hem iniciat projectes de formació amb el SOC per tancar la roda en aquesta atenció integral. Els adolescents a qui hem atès els donem ara la possibilitat de construir un futur. El secret és treballar en funció de les necessitats que detectem”

Tenen clar que són empresaris i per això estan en les associacions empresarials de la comarca. “Això és cabdal per augmentar la xarxa de relacions que serà sensible a la realitat que tractem i que a la llarga ens poden servir en la creació d’oportunitats a les persones que atenem. Nosaltres també som PIB de la comarca” ens diu el Daniel.

 

La clau està en el tracte que dispensen tant a usuaris, com a demandants de serveis com a equips, ens diu el Daniel, “nosaltres intentem que tothom ens senti propers. És una manera d’assegurar-se que mantens una interlocució fluida i uns equips estables que coneixen la feina que fan i per qui la fan. Nosaltres dediquem professionals a cada territori per garantir aquesta qualitat dels serveis” i la Carol afegeix “tenim una visió comunitària per tal que els serveis que oferim els fem per a tota la ciutadania, és una manera d’integrar les persones que atenem amb el teixit social. Fem projectes inclusius, és anar treballant amb accions als municipis”.

REIR no només tracta adolescència i infància procedent de serveis socials. Amb el programa Medi Obert detecten joves i adolescents amb educadors de carrer “De vegades són persones de famílies benestants amb comportaments disruptius i consum de substàncies additives. Amb aquests adolescents es fa treball preventiu” ens diu la Carol.

El Daniel té clar que el seu somni “seria deixar de treballar en el sistema de protecció de la infància perquè ja no fes falta” i la Carol afegeix “Això voldria dir que es treballa molt bé en el sistema de prevenció amb les famílies i no es necessita mantenir espais de protecció”.

Amb persones com el Daniel i la Carol aquesta utopia és més pròxima, i si bé encara s’està lluny de poder tancar els recursos de protecció de la infància, segur que amb la seva tasca estan garantint que moltes persones puguin trobar alternatives que els donen més oportunitats i eines per a una capacitació que els doni esperances per a un futur amb autonomia i projectes vitals plens.

Facebook
Twitter
LinkedIn
IMG_2469

FEDAIA EN RUTA- Fundació OBA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA- Fundació OBA
02/08/2022

“Veure les mostres d’estima i recuperació de molts infants, no té preu”

 

A Sant Andreu de la Barca hi ha un dels centres residencials de referència, La Immaculada ho és per les seves instal·lacions, però sobretot per la seva història de la Fundació OBA que la gestiona, vinculada al religiós Pere Tarrés. El que es va iniciar com un centre sanitari per a infants amb tuberculosi ha acabat sent un espai per a infància i adolescència tutelada per l’administració arran de complexos processos familiars. En aquest centre atenen una quarantena de persones en quatre llars diferents. Es tracta d’un espai en què nens i nenes estan en permanent contacte amb la natura amb una vista de tot el poble. És una de les accions d’OBA, Organisme Benèfic Assistencial i ens reben Enric Vendrell, gerent de la Fundació, i el director de la Immaculada, Jordi Usurruaga i la subdirectora Mireia Castelló.

Ens expliquen que cada vegada es troben amb més casos d’infants i adolescents amb problemes de salut mental, i es fan creus dels pocs recursos públics que hi ha per atendre aquestes persones sense recursos. Al centre atenen fills i flles de famílies que han passat processos molt complicats i per això en Jordi assegura que “per definició totes les persones que atenem haurien de tenir suport psicològic professional. Són nens i nenes que s’han vist separats de les seves famílies”.

La Mireia afegeix que “per això una de les nostre prioritats és que aquesta infància estigui de forma puntual amb nosaltres i retornin a les seves famílies, però no és gens fàcil. Nosaltres treballem amb els i les progenitores però el sistema no té prou eines per treballar amb aquestes famílies”. En Jordi hi afegeix un problema estructural: “No queda clar qui ha de treballar amb les famílies. La nostra funció és donar atenció a aquestes criatures. Ens trobem que depèn de l’EAIA es pot fer un treball en xarxa que està força bé, però de vegades no tenim cap contacte periòdic de seguiment d’aquestes criatures”.

En la mateixa línia la Mireia fa un diagnòstic: “No hi ha un sistema per recuperar les famílies i això pot abocar aquestes persones a situacions molt complicades. Pel que fa a teràpies amb famílies només hi ha ajuts per a 10 sessions, per exemple” I afegeix “aquest és un problema immens perquè un cop aquestes criatures acaben el seu periple de tutela, a partir dels 18 anys, no tenen protecció i en moltes ocasions tornen a les famílies”.

En aquest centre donen atenció a nens i nens d’entre 3 i 16 anys, malgrat que puntualment n’han atès de més petites. Expliquen que fa uns anys el límit eren 14 anys, perquè el trànsit a l’adolescència és un camí difícil que els obliga a canviar certes dinàmiques de funcionament. Però troben lògic que els nens i nenes que han viscut molts anys al centre vulguin continuar un copsuperen els 15 anys.

Pel Jordi hi ha un altre problema greu que han d’assumir com poden els centres residencials. No entenem en algunes ocasions casos de criatures que quan arriben tenen una càrrega immensa de situacions dures. Els diagnòstics són millorables” i l’Enric afegeix “Tenim nens i nenes que no hauríem de tenir aquí per les seva situació, per trastorns de salut mental. I això l’administració ho sap, però falten recursos“. Per això el Jordi sentencia: es tracta només la urgència i es fa poca prevenció. Segurament perquè és molt més barat. Intentar treballar sobre les causes seria molt més car” I en aquest sentit recorda que fa uns anys Càritas va fer un programa per enviar educadors socials a les llars per mirar d’evitar la retira de les tuteles de la infància i treballar sobre els hàbits d’aquestes persones. Com que no van trobar suport de les administracions es va anul·lar el programa.

El gerent, Enric Vendrell, veu amb certa estupefacció algunes de les coses que els proposen des de les administracions: De vegades DGAIA fa inversions que no ens semblen les més urgents en l’atenció a la infància. Ara ens volen fer col·laborar en unes aplicacions per què els infants interactuin amb l’administració o amb els centres. Sense tenir en compte que moltes d’aquestes criatures no tenen dispositius mòbils

I en Jordi recorda el tracte que han tingut durant els dos anys de pandèmia “Durant aquest temps hem contestat qüestionaris cada dia, en cap d’ells ens han preguntat que necessitàvem o com estàvem, només els importava quants nens i nenes s’havien contagiat o quants professionals estaven de baixa

En aquest centre a més de tenir cura d’aquest infància i adolescència fan un servei pioner de la Fundació OBA. Es tracta d’un servei de reeducació per recuperar l’autoestima a través de potenciar eines pròpies dels nens i nenes perquè puguin treballar les seves capacitats. Pel Jordi és molt important perquè aquestes persones viuen un cert estigma. “Ens agradaria que es deixés d’estigmatitzar la infància que atenem. Nosaltres no treballem amb criatures maltractades o pobres, nosaltres treballem amb nens i nenes”.

Pel Jordi i la Mireia però treballar amb aquestes persones és, tot i les dificultats, una gran sort “Les expressions d’afecte per part de molts dels infants i adolescents que tractem no es paguen en diners” Tampoc hi hauria prou diners per pagar la tasca que fan professionals com l’Enric, en Jordi i la Mireia, sobretot per la motivació, el rigor i la vocació que ens han demostrat en aquesta visita.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Esquitx BCN (2)

FEDAIA EN RUTA- Associació l’Esquitx Barcelona

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA- Associació l'Esquitx Barcelona
26/07/2022

“Fins quan posem pedaços a l'acció social? L'acció social no pot ser només una declaració d'intencions”

    Al costat del mercat de Santa Caterina i a pocs metres de la Catedral de Barcelona, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de, entre carrerons estrets i places emblemàtiques de la capital catalana, es troba la seu i els espais de l’Associació l’Esquitx Barcelona. Es tracta d’una entitat que des de fa dècades dona servei a la infància, l’adolescència i la joventut d’un barri amb moltes necessitats per a moltes famílies de persones nouvingudes i en situacions molt complexes. Arribem amb la plaça Pons i Clerc a migdia, just quan els turistes admiren les pedres plenes d’història d’una zona de la ciutat plena de contrastos. Atrafegades per la feina ens reben l’Anna Capdevila, coordinadora, i el Jordi Fluvià, de comunicació i recursos.

    Ens expliquen que des de 1985 donen servei al barri i a mesura que han passat els anys i han crescut les necessitats han anat adaptant els serveis: “La idea és fer un acompanyament integral de 0 a 18 anys i enfocat amb el treball amb famílies”, per això tenen tres espais: la caseta de barri de 0 a 3 anys, on van els infants amb família; el Centre Obert a partir de quatre anys i fins els 14, que venen a les tardes a fer reforç educatiu i es treballen els hàbits saludables i tallers i activitats, i que és un espai de joc i relació que es treballa des de la quotidianitat; i finalment l’espai jove per a adolescents des dels 14 fins el 18 anys amb un model que potencia més la seva autonomia. “També fem suport familiar des de 2007 en tràmits amb l’administració, sobre l’educació dels fills i filles, en temes de vida intrafamiliar i com a tractament psicoterapèutic”, ens explica en Jordi, i destaca ”la nostra intervenció és basa en la vinculació afectiva”.

   En aquest temps s’han convertit en una referència per les famílies del barri, en alguns casos amb resultats no massa desitjables: “Des que va començar hem atès fins a quatre generacions d’una mateixa família, i això vol dir que són persones que no han pogut sortir del cercle de la pobresa. Moltes vegades ens plantegem que no acabem de fer bé i ens adonem que l’entorn determina molt” ens diu l’Anna

    Actualment acompanyen més de 100 famílies, i en el cas de les mares estan aconseguint crear una xarxa de suport entre elles. Hi ha 14 professionals de l’àmbit de l’educació, la psicologia, comunicació i administració contractats a través del Conveni d’Acció Social de Catalunya, així com persones voluntàries i estudiants en pràctiques, malgrat que trobar personal qualificat que vulgui treballar en aquests serveis és cada vegada més difícil:  “És molt difícil viure de la feina social” ens expliquen, constatant que les condicions laborals del sector provoquen una rotació que dificulta els projectes a llarg termini.

   Un altre dels serveis que ofereixen, en aquest esperit de donar una atenció integral, és donar suport a les escoles amb l’aportació professionals per fer atenció personalitzada per alumnes amb necessitats especials.

    Treballar en aquest barri, ens expliquen no és fàcil. “Aquí cada dia hi ha quatre desnonaments, fa molts anys que estan traient famílies del barri”, ens explica l’Anna “Atenem famílies de fora del districte perquè moltes estaven aquí però van ser desnonades. Aquest és un barri de carrer i les veïnes acaben arrelant-se aquí”.

    Sobre la vinculació de les famílies que acompanyen amb el veïnat asseguren que “la gent del barri que ha viscut aquí molts anys intenten participar i creen xarxa per ajudar a les famílies més vulnerables” Són les persones que el Jordi qualifica com a “supervivents del barri”.

    Ara bé, la situació és cada vegada més emergent perquè segons ens diu l’Anna Hi ha molta desigualtat i està augmentant de manera important. Tenim molta impotència en la resposta que donen els poders públics a les persones amb més necessitats. Es desesperant veure els terminis dels ajuts per a famílies que els necessiten de forma urgent” i remata  L’estat del benestar no ha millorat. El tema de l’habitatge és un tema clau per a les famílies sense recursos. Ens estem empobrint”

     Un dels problemes amb els quals veuen l’administració més desbordada és en l’atenció a la salut emocional i mental. “Els serveis sanitaris públics en salut mental estan desbordats, i això és un problema per aquestes persones. Les entitats no podem cobrir algunes d’aquestes necessitats malgrat que hi fem tots els esforços”.

    I el Jordi afegeix que a més accedir a les ajudes públiques és cada vegada més complicat: “Es perden moltes ajudes a les persones per problemes de comunicació. Moltes famílies no saben quines ajudes tenen, i sobretot no saben com aconseguir-les. La bretxa digital nosaltres la notem molt”.

     Però per l’Anna el més flagrant és el tracte diferencial que fa l’administració en relació als migrants:  “A l’Estat Espanyol la nacionalitat s’obté per sang i no per haver nascut aquí. Els infants que han nascut aquí, on els països d’origen dels pares la nacionalitat s’obté per lloc de naixement queden apàtrides, llavors poden sol·licitar-la a l’Estat Espanyol. En resum: els infants que neixen aquí i els seus adults no tenen la nacionalitat espanyola ells/es tampoc, tenen el mateix que té els seus adults.  Podem seguir amb la idea del greuge que té per els infants la política que hi ha a Espanya respecte als infants que neixen aquí…i tot el tema identitari i de pertinença”.

    La relació que mantenim amb l’administració és correcte, però està molt burocratitzada i subjecte a les oscil·lacions del finançament públic. “El que necessitem és poder centrar els recursos a l’acció directe que realitzem amb les persones que atenem. L’Ajuntament de Barcelona reconeix el que fem i en els últims anys s’hi ha implicat molt. Però pel que fa a les administracions supramunicipals els has de buscar molt”.

    L’Esquitx, com moltes entitats de FEDAIA, estan sempre buscant noves fórmules en l’atenció a la infància, l’adolescència i les seves famílies. La innovació està a l’ordre del dia “Ens estem formant dia rere dia. Fa 5 cursos que hem iniciat la línia de neuroeducació en el treball amb famílies i que ara volem aplicar-la al Centre Obert”, ens diu el Jordi. “Poder treballar sobre el nostre cervell i saber quins mecanismes s’activen en el nostre sistema nerviós per actuar amb la màxima assertivitat quan es produeix una interrelació”, ens diu l’Anna.

A les entitats socials ara s’ha iniciat aquesta generació de teràpies relacionades amb el control del nostre cos. A l’Esquitx estan convençuts que cal aplicar noves tècniques per trobar noves solucions. “Ara estem mirant d’aplicar-les al centre obert”, ens expliquen.

I una vegada més ens duem la impressió de la immensa feina que fan entitats com l’Esquitx de Barcelona, i que malgrat que puguin tenir la sensació que no poden fer tot el que es necessitaria, sense la seva feina estaríem molt pitjor.

         

Facebook
Twitter
LinkedIn
INST.ESC.BALMES

FEDAIA EN RUTA- Institució Escolar Balmes, de Martorell

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA-Institució Escolar Balmes
19/07/2022

“S’hauria de fer més prevenció i menys càstig”

 

       Ens hem desplaçat a Martorell. A tocar del pont del Diable ens trobem la Institució Escolar Balmes , que acull una UEC i a més fa cursos de formació. Ens rep la Irina Cabanillas, que és l’actual directora i que té una llarga experiència com a educadora social. De fet ella va començar en aquesta UEC fa quinze anys. Ara coordina les quatre UECS que té la Fundació a tot el territori, una institució que a més d’aquesta de Martorell, en gestiona altres tres a Vilanova del Camí, a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú. En total atenen una seixantena d’alumnes.

       A la Irina se la veu convençuda i molt motivada per la feina que fa i controla tots els ressorts que hi ha al darrera dels i les alumnes a qui dona atenció. Amb tot no pot deixar al marge que fan una feina molt complicada i no prou reconeguda. Per a ella el més important és poder oferir a aquests nois i noies una oportunitat perquè trobin un encaix en una societat que sempre han percebut com a hostil.

      Parlem amb ella sobre el perfil de l’alumnat de les UECS i ens diu que no ha percebut massa canvis els últims anys, malgrat que sí ha notat que potser augmenta el nombre d’adolescents que tenen seguiment per part de la justícia per activitats predelictives. Però recalca que són perfils que com sempre estan vinculats “a persones amb molt poques oportunitats de canvi i de famílies amb molt pocs recursos”

       És precisament per això, el fet que allà on neixes condiciona les teves circumstàncies, que des de les UECS de la Fundació Balmes es fa un treball molt intens amb les famílies. “És vital intentar canviar els entorns per treballar amb aquesta adolescència” ens diu la Irina. “Fem tutories amb aquestes famílies, els enviem informació sobre el procés que portem amb els seus fills i filles i es manté un contacte periòdic”.

        Ara bé, no només és un problema de les famílies. El sistema no acaba d’ajudar. Des de fa temps els i les responsables de UECS reclamen que se’ls tingui en compte i s’homologuin amb la resta de sistema educatiu i això no passa. La Irina ens explica un cas que afecta directament l’alumnat “Ara mateix, al juliol ens obliguen a fer activitats per aquesta adolescència amb l’agreujant que si no s’hi presenten nosaltres no rebem els recursos per la prestació del servei. Els hem de fer reforç educatiu i acompanyament durant un mes en què la resta de nois i noies no ho fan. És una forma de diferenciar-los de la resta, precisament a uns nois i noies que per definició ja tenen una relació complicada amb els estudis”.

        I hi podria posar molts més exemples, com el fet que no se’ls integri als recursos de formació de la resta d’ensenyants, que no puguin accedir als recursos virtuals del departament d’educació o que hagi de pidolar els ordinadors pel seu alumnat “Haver d’estar reclamant permanentment allò que ens toca és una feina que desgasta molt” assegura la Irina. Per a ella és evident que mereixerien més reconeixement i no perquè ho digui ella sinó per la resposta que reben “La majoria de vegades els instituts ens agraeixen la feina que fem. Per a ells eren adolescents impossibles i es troben persones motivades i que progressen”.

       Però la feina també té les seves gratificacions. “Veure que aquestes persones tenen un espai on se senten reconeguts i no assenyalats forma part d’aquesta satisfacció. En la majoria de casos l’alumnat no vol tornar als institut perquè troben que és molt més positiu el seu progrés a la UEC. Aquí l’alumnat es troba que ja no són l’ovella negra, i per la metodologia que apliquem se senten molt més motivats”.

       La Irina seria favorable a augmentar el nombre d’educadors socials a les escoles per evitar aquesta segregació en centres especialitzats, però és conscients que igualment hauria d’haver UECS.  “Els instituts no tenen espai per tothom Aquí oferim una realitat per adaptar-nos a aquesta adolescència. Els instituts no tenen recursos per adaptar-se a tothom”.

       Per ella el principal problema és que el sistema tendeix més al càstig que a la prevenció. “Ens sorprèn que abans d’arribar a les UECS s’hagin fet algunes de les intervencions que es fan per part dels serveis socials. Ens arriben adolescents en situacions molt precàries o molt conflictives que els hem d’atendre amb un històric molt molt complicat”,  i passa el mateix quan aquestes persones deixen les UECS. “Caldria un seguiment més intensiu per part dels serveis socials un cop aquestes persones deixen l’educació obligatòria. De vegades estàs abocant al fracàs a un nen i a una nena per l’atenció que els dona el sistema”. La Irina ho remata amb aquesta sentència  “Si hi ha una part de frustració laboral és veure que t’has esforçat per intentar donar oportunitats a uns joves que desprès queden exposats a la intempèrie. Nosaltres fem seguiment de l’alumnat desprès i els orientem en la formació laboral” .

         Amb tot l’experiència és positiva. La Irina ens explica que sent molta satisfacció de veure molts d’aquestes i aquestes joves incorporades després de passar per les UECS en cursos de formació, en el món laboral o fins i tot fent batxillerat. I és per persones com ella i l’equip d’educadors i educadores socials de la Fundació Balmes que, encara amb dificultats, hi ha esperança per a una adolescència que en moltes ocasions viu exposada a un futur sense horitzons. Per a ells i elles aquestes entitats són un vaixell on aventurar-se a trobar nous territoris i una oportunitat per créixer malgrat les mancances del sistema.

Facebook
Twitter
LinkedIn
GAVINA

FEDAIA EN RUTA- Fundació Gavina

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA-Fundació GAVINA
12/07/2022

“Nosaltres hem de produir futur perquè aquest joves tinguin igualtat d’oportunitats”

Avui ens hem apropat a un dels barris amb més història de Barcelona, però també amb una reputació força controvertida. És un dels espais de la ciutat que més ha viscut l’arribada migratòria els últims 30 anys i això l’ha transformat. Treballar al Raval és treballar al centre d’una de les ciutats més admirades del món i alhora fer front a una demanda creixent de serveis per part de famílies que viuen en un risc extrem de vulnerabilitat.

Visitem una de les entitats, la Fundació Gavina, que des de fa 1979 treballa en aquests carrers mirant d’oferir serveis i activitats a la infància, adolescència i les seves famílies amb la idea de defensar la igualtat d’oportunitats. Tenen l’honor d’haver estat el primer centre obert a Catalunya. Ens reben en Celso Pérez, director, la Mireia Salietti, responsable comunicació i l’Olga Cobides, responsable de gestió interna.

 La Mireia ens explica l’origen de l’entitat i que mantenen l’esperit “Va néixer com una entitat de voluntaris, en una època en què l’escolarització no era obligatòria i hi havia un munt de nens i nenes als carrers. Per nosaltres el voluntariat continua sent important”

  Actualment atenen 133 infants i adolescents al Centre Obert i a l’espai jove unes 16 persones. El Celso diu que aquest espai “sigui el buc insígnia dels serveis que ofereix l’entitat els pròxims anys”. El director ho situa en el nou rumb que vol agafar la Fundació. “Continua sent el barri amb pitjors dades socioeconòmiques de la ciutat. Estem treballant en les noves necessitats, saber identificar-les i donar-los resposta. Volem que puguin donar el salt a la vida adulta amb garanties. Hem de fer un pas més enllà, en l’acompanyament en el trànsit a la vida adulta”  .

  La majoria dels infants i adolescents que atenen al Centre Obert els arriben derivats dels serveis socials, no passa el mateix amb l’espai jove, en què són ells els que acaben elegint en quina entitat volen formar-se. “És fantàstic veure que gràcies al suport dels educadors socials, joves que havien acabat els estudis, poden fer el seu camí” diu la Mireia.

  Amb la infància la situació és diferent. Treballen amb les famílies responent a les necessitats bàsiques d’alimentació, salut i altres serveis i fan un servei integral amb l’entorn dels infants, els centres de salut, les escoles. “Estan desbordades al Raval, amb uns índex d’interculturalitat i problemes socioeconòmics molt importants. La situació és molt complexa” Ens diu l’Olga.

 També a la Fundació Gavina estan acostumats a la interculturalitat. Ens expliquen que avui tenen un 45% de persones procedents de països musulmans, un 25% de famílies autòctones, un 20% de països de Llatinoamèrica i la resta d’altres indrets del món com Filipines, Romania, etc..  

  El Celso explica que és molt difícil trencar els cercles de vulnerabilitat perquè en un barri com el Raval hi ha un cert procés de “guetització” i no acaben de sentir-se partícips de la societat que els acull.

  Amb tot tenen casos d’èxit que són un orgull per la Fundació. “L’actual conseller de districte de Ciutat Vella és un Gavina, la primera noia que va treure matrícula d’honor del Raval de la història va passar pel centre obert i un nen que tenia passió pel manga i que actualment viu al Japó”

  I aquesta és la clau segons el Celso: “No ens podem quedar en donar-los una bona infància, hem de fer que les històries d’èxit no siguin una excepció. Hem d’aconseguir que la resta d’infants i adolescents tinguin les oportunitats suficients per tenir autonomia personal” i afegeix “S’ha de treballar amb els recursos que hi ha a la ciutat de formació i pràctiques laborals. Nosaltres hem de produir futur”

  Per fer aquesta tasca hi ha 18 professionals de l’entitat que treballen cada dia per mirar de garantir un camí per la infància, l’adolescència i la joventut del Raval que els permeti superar un destí que massa sovint es compleix.

   “La precarietat és tan gran en aquest barri que tenim la impressió que l’esgotament psicològic que molta gent va tenir durant la pandèmia, ells no l’han tingut” diu el Celso “són persones que han viscut situacions de supervivència extrems com desnonaments. Crec que això els fa més resilents. Es va notar molt, en canvi, amb el retrocés des del punt de vista educatiu. Es van allunyar perquè en molts casos no tenien ni ordinadors”.

    L’Olga diu que això demostra que encara treballar molt per la igualtat d’oportunitats. “Avui no és el mateix viure al Raval que al barri de Sant Antoni” i el Celso diu que desitja “no tornar a veure una dona que va ser usuària de l’entitat portant els seus fills i filles. Voldrà dir que hem superat un esglaó”.

    “El sector social necessita auditar el retorn que dona a la societat amb números” diu el Celso “el sector sanitari ho fa, nosaltres no, i des de la Fundació Gavina volem començar a quantificar el valor de la nostra feina. Hem de saber quin retorn en euros hi ha per cada euro que s’inverteix en els serveis socials. Hem de posar en valor la feina que fem. Avui la impressió és que nosaltres només som despesa i això no és veritat”

   De la Gavina en sortim convençuts que així és, que la feina que fan té doble valor afegit. Fan serveis per garantir un futur millor a la infància i adolescència amb menys oportunitats i aporta valor humà en una societat que sovint oblida valors essencials com la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets fonamentals per a la infància.

Facebook
Twitter
LinkedIn
infancia-adolescencia

FEDAIA EN RUTA-Barcelona: Fundació AGI

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA-Fundació AGI
04/07/2022

“Darrera dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que en són víctimes”

  En una de les zones més concorregudes de Barcelona, al carrer Pau Claris amb Aragó, hi ha una de la Fundació AGI. És una planta amb diversos despatxos on es dissenya l’atenció social a persones en situació de risc a tot Catalunya, amb una atenció especial a les dones víctimes de violència i a tota mena de programes per mirar de superar els traumes que deixa la violència masclista en aquestes dones. Ens rep la presidenta, Rosa Garriga i la subdirectora, Núria Parella.

  La Rosa té molt clara la seva vocació des de jove i s’ha aplicat amb rigor i certa tossuderia a treballar per mirar de pal·liar els efectes de la violència masclista des de tots els angles, sobretot per protegir les víctimes, però també per mirar de reinserir els agressor. Per la Rosa és un tema que afecta i molt a la infància “Rere dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que directament o indirectament en són víctimes” per això el programa d’atenció a les dones que pateixen violència també s’inclouen els fills i filles a partir de atenció psicològica. Arrel d’aquest programa el/la professional treballa, entre altres, per estructurar les habilitats que aquest/aquesta menor ha anat perdent com a conseqüència de la violència que pateix la mare amb l’objectiu d’apoderar al/la menor per tal que recuperi l’autonomia psicològica.

  Recorda que fa temps quan les dones anaven a comissaria a denunciar les seves parelles les enviaven a casa amb el següent argument “Com vol denunciar vostè al pare dels seus fills” i això li va despertar un sentiment per revelar-se: “La Fundació AGI va ser pionera amb un programa de restauració de persones que havien comés delictes penals”.

  També són l’única entitat que gestiona la justícia restaurativa a tot Catalunya. Acompanyen les persones que es troben en processos penals en la mediació per tal d’evitar condemnes penals molt dures.

  Un altre programa que actualment duu a terme la Fundació és el que fa a la violència filo parental. Es tracta d’un programa d’atenció tant a les famílies que la pateixen com a la persona agressora (normalment fill o filla).  Aquest programa està tenint molt d’èxit donat que és un problema que dia a dia es va incrementant.

  AGI té 134 professionals (treballadores socials, educadores socials, psicòlogues, monitores, integradores i advocadesses) per atendre les dones i la infància i l’adolescència que en depèn d’elles.  La Rosa diu que no és fàcil gestionar el volum de persones que atenen sobretot perquè els recursos són cada vegada més minsos. La Núria ens explica que cada vegada pateixen més per cobrir les necessitats “perquè en la partida de costos indirectes que ens atorguen els concursos públics els marges són molt petits”. La Rosa afegeix “que en aquests moments hi ha molts agents que es presenten als concursos públics, alguns dels quals són empreses privades que no tenen les despeses de les entitats i que rebenten els preus i moltes ocasions amb professionals que no es paguen per la categoria que requereix el lloc de treball tot i que tenen la formació la qual cosa comporta salaris més baixos”.

També treballen en programes per pal·liar els efectes de la pobresa “donem menjar a famílies sense recursos amb fills i filles a càrrec” explica la Núria “a l’estiu, quan no hi ha escola, no hi ha beques menjador, i això genera moltes necessitats en famílies en risc de vulnerabilitat”.

A la Rosa li agradaria que es reconegués més la feina que fa el sector social i les seves professionals “nosaltres també som un servei essencial, i s’ha vist durant la pandèmia i no hem rebut aquest reconeixement, tampoc des de l’administració” I assegura “l’objectiu de totes i tots hauria de ser que cap dona i cap infant no es quedés sense atenció i això ens obliga a treballar conjuntament. Moltes vegades estem cobrint feines que hauria de fer l’administració”.

La Covid ha tingut un efecte que s’ha notat força. La Rosa i la Núria  ens expliquen que pel que fa a la salut mental han hagut d’augmentar la contractació de professionals de la psicologia.

Acabem amb la Rosa amb una reflexió que fa pensar. “Com pot ser que hi hagi més benestar en general i més famílies a precari” I afegeix un altre problema en l’atenció a les persones en situació de risc “hem de reflexionar sobre la formació de les professionals. Ens trobem que hi ha professionals que no són capaces d’aguantar la pressió quan es troben amb problemes de trastorns mentals o emocional. Estan molt ben preparades tècnicament però emocionalment tenen febleses”.

Escoltar la Rosa i la Núria ha estat una font d’aprenentatge i reflexió que ens deixa una seguretat. Amb entitats com la seva i amb persones amb tanta vocació i consciència la societat millora i és per persones com elles i les professionals que les acompanyen que hi ha un fil d’esperança per poder combatre els efectes de la desigualtat. 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Assemblea FEDAIA

S’ajorna l’aprovació del Codi d’Ètica per incorporar noves aportacions de les entitats

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

S'ajorna l'aprovació del Codi d'Ètica per incorporar noves aportacions de les entitats
04/07/2022

04-juliol-2022 Aquesta és la decisió que es va prendre en l’Assembla General celebrada el passat divendres 1 de juliol, arran del debat que s’hi va fer quan es va presentar el Codi elaborat els últims mesos. Es va donar com a termini finals de juliol perquè les entitats facin les seves propostes.

  En l’ Assemblea també es van presentar els informes de gestió i econòmic del primer semestre de 2022 i es va aprovar la incorporació d’una nova entitat, Aldees Infantils SOS, de Catalunya.

  La trobada, la primera presencial des que es va declarar l’estat d’alarma per la pandèmia, es va fer a la seu de Fundesplai d’El Prat de Llobregat i es va poder escoltar, entre d’altres,  les reflexions sobre aliances amb la participació de Carles Descalzi, de la Fundació Sant Pere Claver, de Josep Rodríguez, de la Fundació Educativa Terrassa i de Toni Romero de la Fundació TRAMS.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Jornada professionals UECS

Jornada de professionals de UECS de Catalunya a Palol de Revardit

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

Jornada de professionals de UECS de Catalunya
29/06/2022

29 juny 2022 – Un centenar de professionals de UECS de tot Catalunya es van reunir ahir dimarts a la seu de la UEC CanCuní, de l’Associació Educativa Vall de Terri, a Palol de Revardit.

 Durant la jornada  van poder assistir a  la xerrada “Caminant entre tensions”, a càrrec de Marcelo Montori, director del Centre Educatiu Esclat,  i van intercanviar experiències en tres tallers organitzats al llarg del dia i que tractaven sobre l’autoconeixement i creativitat,  sobre jocs cooperatius i  sobre meditació.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
La Fàbrica

FEDAIA EN RUTA-Terrassa: LA FÀBRICA DE CAN TUSELL

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

FEDAIA EN RUTA-La Fàbrica De Can Tusell
27/06/2022

“La nostra tasca és lluitar per a un futur millor”

  Al nord de Terrassa, al barri de Can Tusell, trobem un Casal Cívic envoltat d’un gran parc i una zona esportiva. És la seu del Grup La Fàbrica, una entitat que presta serveis socioeducatius i de lleure educatiu a famílies de tota la ciutat. Tenen un espai envejable per a fer-hi activitats, pistes esportives i un antic edifici que s’ha convertit en un espai idoni pel jovent que atenen.

  Ara, a més de ser el punt de trobada per a infants i joves en risc de vulnerabilitat, s’ha convertit en un punt d’orientació per a les famílies del barri. Un lloc on se les ajuda a tramitar tota mena de gestions amb les administracions, des de visites mèdiques, a beques per estudis o menjador, fins a processos d’inserció laboral.

  Ens reben, entre les dones que hi ha a la recepció esperant a ser ateses, la Patrícia Fernández, integradora social i l’Alba García, educadora social. “El punt d’orientació ens ha anat molt bé per recuperar el contacte amb les famílies del barri desprès de dos anys de desconnexió per la pandèmia” ens diuen

  L’associació fa vint anys que dona servei al barri i ja és un referent per a tot el veïnat. “Les tardes aquí són un anar i venir de gent” ens diu la Patricia. De dilluns a divendres fan activitats per a més de 100 infants i joves que inclouen reforç educatiu, activitats de tota mena, com cultivar un hort o jocs de taula, i berenen. Un dels projectes que els està donant més resultats és l’esportiu “Aquest any dos dels quatre equips de futbol que tenim, un dels quals femení, han guanyat les seves lligues” ens diu amb orgull l’Alba

  També tenen l’espai “Omnia” que serveix per a l’alfabetització digital. En aquest espai hi ha un dia que el dediquen a persones amb diversitat funcional.

   A la Fàbrica es respira vocació i il·lusió en el que fan. La Patrícia somriu quan ens mostra una sala on fa pocs minuts hi havia una desena de dones. “Els matins fem sessions d’alfabetització per a dones marroquines. És un goig veure com aprenen i sobretot com creen xarxa. Aquest espai els dona l’oportunitat de compartir experiències i de formar part de la vida de l’entitat”.

   I estan molt agraïdes dels acords que tenen amb diverses fundacions per augmentar els serveis a les persones que atenen. “Aquest any hem fet revisions bucodentals a desenes d’infants i joves, i el curs que ve gràcies a FEDAIA i la Fundació Barraquer, podrem fer revisions oculars. Això està molt bé, moltes de les famílies ho necessiten” També un acord amb la Fundació IKEA, els va permetre remodelar un dels espais i fins abans de a pandèmia, oferir programes d’inserció laboral “És una llàstima que els hagin deixat de fer, encara ens venen joves a preguntar per poder-los fer” ens diu l’Alba.

   Un dels acords que més els agrada és amb la Fundació Probitas. “Cada matí venen adolescents a preparar-se a la nostra cuina l’esmorzar. És una manera que tenim d’assegurar que vagin a l’escola. I la veritat es que funciona, queden entre ells per venir a preparar-se els entrepans” ens explica la Patrícia.

   El que els té més decebudes és la manca d’interrelació que hi ha entre les persones que atenen i la resta de veïns. “Ara tenim una escola concertada al davant mateix. És molt difícil que es relacionin amb els infants que atenem. El nostre esperit és intentar trobar espais on es puguin conèixer, però és molt complicat. De fet els casals d’estiu es fan amb aquesta idea, i per això deixem una tercera part de les places per a famílies del barri que no estiguin vinculades a serveis socials”

  Actualment atenen 80 infants i una setantena de joves. La majoria són derivats de serveis socials i de pràcticament tots els barris de Terrassa. “Un 80 per cent de les famílies a les que atenen, són migrants i gairebé totes originàries d’El Marroc”

   Asseguren que tenen molt bona relació amb les escoles de les rodalies però que amb l’administració hi ha coses que els grinyolen “Ens arriben persones que ens demanen coses que nosaltres no podem fer i en altres ocasions davant de situacions molt complexes però urgents i no entenem perquè s’actua amb tan poca diligència”

  Ens explica la Patrícia i afegeix “Hi ha infants en situacions molt complicades que creiem que haurien d’entrar en els programes d’EAIA i no entenem perquè no se’ls deriva per poder-los donar servei”

  Una reivindicació que no és la primera vegada que escoltem per part de persones implicades i compromeses amb el benestar de la infància, l’adolescència i les seves famílies. La Patrícia i ‘Alba se’n han convertit en aquesta visita en la veu de tantes educadores que treballen incansablement amb aquest objectiu i que no sempre veuen recompensat tot l’esforç.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Logo

COMUNICAT FEDAIA – CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DE PERSONES EN PROCÉS DE MIGRACIÓ A LA FRONTERA SUD

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 3

COMUNICAT
28/06/2022
Encapçalament de les diapositives
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Clic aquí

CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DE PERSONES EN PROCÉS DE MIGRACIÓ EN LA FRONTERA SUD

FEDAIA constata amb preocupació i alerta el caire repressiu inacceptable que estan agafant les polítiques migratòries a la frontera sud de l’Estat espanyol.

No podem acceptar de cap manera que les autoritats espanyoles considerin ben resolta una crisi a la tanca de Melilla que, segons algunes fonts, haurien deixat 37 víctimes mortals i desenes de ferides. I constatem que aquesta brutalitat respon a un intent de criminalització de persones en situació de vulnerabilitat que fugen de la fam, la pobresa i de conflictes bèl·lics amb un discurs que legitima la violència i atempta contra la vida. 

De la mateixa manera, manifestem la nostra preocupació per la intenció de militaritzar el control fronterer a partir de la cimera de l’OTAN que comença avui a Madrid i que vol situar les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla com a elements de seguretat de la integritat territorial. No podem acceptar que els processos migratoris que emprenen milers de persones, entre elles joves i adolescents, cercant millors oportunitats i millor vida estiguin considerats una agressió i es plantegi com una qüestió de seguretat el que és un tema vinculat a garantir els drets humans i a revertir situacions extremes de vulnerabilitat.

A banda, una part important de les persones que intenten travessar les fronteres a través de les ciutats autònomes són menors d’edat i el tracte violent i repressiu contra elles és una vulneració flagrant de la Convenció dels drets de la Infància de les Nacions Unides.

Per tot plegat, FEDAIA demana a les autoritats espanyoles i els grups parlamentaris al Congrés que es posicionin a favor dels drets humans, especialment pel que fa a infants i adolescents, i es replantegi una política que, des del nostre punt de vista, només comporta violència, terror i injustícia.

Facebook
Twitter
LinkedIn